Com indica la sevafórmula química, l'atzurita és un carbonat de coure bàsic, i és formada per 69,2% decoure (Cu2+), 25,6% dediòxid de carboni (CO₂) i 5,2% d'aigua. En escalfar-se, l'atzurita es descompon: perd el CO₂ i l'aigua, i només queda d'ella una pols negra, que ésòxid de coure (II). L'atzurita és un dels dos bàsics minerals carbonats de coure (II), juntament amb la malaquita, de color verd brillant.
L'atzurita éstòxica, com tots els minerals que contenen coure, però es pot manipular tranquil·lament amb les mans causa de la seva baixa toxicitat, comparada amb altres minerals de metalls pesants, com elcinabri.
És una substància molt inestable, i en certes condicions de pressió i temperatura, tendeix a transformar-se enmalaquita, de la qual acostuma a trobar-se acompanyada. Aquests canvis són molt lents però constants, i consisteixen en la substitució d'una molècula de CO₂ per una d'aigua (H₂O) en dues unitats d'atzurita, de manera que s'oxiden donant lloc a tres de malaquita. Quan això passa, els cristalls mantenen la seva forma (aquest fenomen es denominapseudomorfisme), de manera que l'únic canvi a ull nu és la color, que passa de blau a un verd molt viu.
L'atzurita ha estat descrita en tots elscontinents, exceptuant-ne l'Antàrtida, en una gran quantitat d'ambients de formació i contextos geològics. ACatalunya s'ha descrit a les següents localitats:[5]
L'atzurita s'usa com a pedra ornamental, enjoieria i per al col·leccionisme, puix que és especialment cridanera si està combinada amb malaquita. Emprat antigament com apigment, era conegut també comblau d’Alemanya.[6] Es va deixar d'emprar pel fet que amb el temps es converteix en malaquita i es torna verd. Quan es mescla amb rovell d'ou es torna verd-grisenca. Anàlisis químiques han mostrat que s'usava freqüentment l'atzurita provinent principalment de la zona deLió (França) com una font de blaus en pintures medievals com a alternativa al lapislàtzuli, que procedia de l'Afganistan. Es considera una mena decoure perquè, encara que és molt poc important, revela la presència d'altres menes, en anar associada amb aquestes.
