| Informació general | |
|---|---|
| Tipus | càpsula de reentrada ivol espacial suborbital |
| Fabricant | Aérospatiale |
Operador | |
| Llançament | |
| Data | 21 octubre 1998 |
| Vehicle de llançament | Ariane 5G |
| Punt de sortida | ELA-3 |
| Especificacions | |
| Massa | |
Atmospheric Reentry Demonstrator oARD va ser un vehicle experimentaleuropeu per a l'estudi de lareentrada atmosfèrica.
Consistia en un model a escala del 80% delmòdul de comandament d'unanau Apollo per realitzar proves tecnològiques per a un possible vehicle de rescat de tripulació per l'Estació Espacial Internacional. No anava tripulada, i estava estabilitzada en els tres eixos.
Entre els seus instruments contenia un sistema de comunicació amb els satèl·litsTDRS de laNASA, un sistema de navegacióGPS, 7 propulsors de control perhidrazina per al sistema de control de posició, que estava derivat del sistema de control de l'Ariane 5, unescut tèrmic de 2,8 metres de diàmetre, tresparacaigudes de 23 metres de diàmetre i unabalisa SARSAT per a la seva recuperació.
Va ser llançat en un Ariane 5 el21 d'octubre de1998 des deKourou. ElARD es va separar de l'etapa superior de l'Ariane als 12 minuts i 2 segons de l'enlairament, entrant en una òrbita de 830 km x 1 km, garantint la reentrada abans de completar l'òrbita. El vehicle va caure a l'oceà Pacífic a 3,69 graus nord i 153,35 graus oest, dins de l'àrea de 5 km en el qual es va calcular que cauria, i va ser recuperat per vaixells de l'armada francesa.
Un dels objectius delARD era validar elsalgorismes desenvolupats al cancel·lat programa deltransbordador Hermes, que són similars als usats per laNASA en el seutransbordador espacial i es basen en un perfil de desceleració de referència, la qual cosa permet un guiat acceptable per a uns requisits de càlcul moderats.