ElClub Atlético de Madrid, també conegut encatalà com aClub Atlètic de Madrid, és unclub de futbolespanyol, de la ciutat deMadrid. Va ser fundat el26 d'abril de1903 i juga a laPrimera divisió de laLliga espanyola de futbol. El seu estadi és elRiyadh Air Metropolitano. Des de 1911, en què va començar a vestir samarreta blanc-i-vermella, el vermell i el blanc són els colors que identifiquen el club. La disposició d'aquests colors a les samarretes els va valer el sobrenom de «matalassers».
Encara que ha tingut seccions en altres modalitats esportives, la seva activitat principal ha estat i és elfutbol, esport en el qual el primer equip de l'entitat competeix a la Lliga Espanyola deprimera divisió. En l'actualitat, i a més d'equips en diferents categories de futbol base, compta amb un equip femení, el Club Atlético de Madrid Femení i només amb una secció d'una altra modalitat esportiva: la derugbi. Anteriorment havia tingut una important secció d'handbol.
Després de guanyar laLliga 2013-14 està situat a la tercera posició de la classificació històrica de laprimera divisió espanyola.
Fundat el 1903 com a club esportiu, va mantenir aquesta estructura fins que la legislació espanyola va obligar a la seva transformació com a societat anònima esportiva el 1992.
Des de l'any 2003, el president de l'entitat és el productor cinematogràficEnrique Cerezo, qui va arribar a l'Atlético de la mà deJesús Gil el 1987 com a vicepresident del club, càrrec que va ocupar durant 16 anys, fins al seu nomenament com a president el 2003. Aquest mateix any, el 2003, tant Jesús Gil com Enrique Cerezo van ser condemnats penalment per l'Audiència Nacional en quedar provat, en l'anomenat Cas Atlético, que van cometre un delicte d'apropiació indeguda del club en ensenyorir-se del 94,5% del capital social de l'entitat sense cap desemborsament de diners durant el procés de constitució d'aquest ensocietat anònima esportiva el 1992; no obstant això, la condemna finalment no va poder aplicar-se a causa que elTribunal Suprem, el 2004, va determinar que l'Audiència Nacional va incórrer en un defecte de forma en l'emissió de la sentència condemnatòria, de manera que, a conseqüència d'això, el delicte comès, jurídicament, va passar a quedar prescrit, la qual cosa va significar que ni els hereus deJesús Gil (al moment de la publicació de la sentència delTribunal Suprem, Jesús Gil ja havia mort) niEnrique Cerezo van haver de retornar les 236.056 accions adquirides fraudulentament.
També des de l'any 2003,Felip VI, actual rei d'Espanya, és president d'honor del club.
Disputa els seus partits com a local des de 1966 a l'Estadi Vicente Calderón, recinte situat en el districte madrileny d'Arganzuela, amb una capacitat de 54.907 espectadors. En l'actualitat està en construcció un nou estadi amb capacitat per 72.000 espectadors, en el qual jugarà els seus partits a partir de l'any 2017.
L'Atlético de Madrid compta amb més de 90.000 socis i 766 penyes repartides per tot el món, de les quals 725 són espanyoles, sent el tercer equip de l'estat en aquest tema. Segons l'enquesta duta a terme pelCIS el juny de 2014, l'Atlético de Madrid és el tercer club de futbol en percentatge de simpatitzants a Espanya (6,1 %), situant-se únicament per darrere delReial Madrid CF (37,9 %) i delFC Barcelona (25,4 %).
L'Atlético de Madrid ocupa el 15è lloc a la llista de clubs europeus amb més ingressos, sumant la quantitat de 187,1 milions d'euros i sent així el tercer club espanyol després delReial Madrid i delFC Barcelona. De cara a promocionar la «marca Atlético de Madrid», ha establert diverses aliances estratègiques amb clubs de futbol de diversos països, sota l'epígrafA Team for the World.
Disputa cada any el derbi madrileny davant elReial Madrid, equip de la mateixa ciutat amb qui manté una gran rivalitat històrica.
El26 d'abril de1903, un grup d'estudiants madrilenys i biscaïns va decidir fundar unequip filial de l'Athletic Club de Bilbao, el qual es va anomenarAthletic Club Sucursal de Madrid.[1] Tots dos clubs no es podien enfrontar en partits oficials en ser considerats el mateix club.[1] El primer president de l'Athletic Club de Madrid va ser Enrique Allende, que el mateix any va deixar el càrrec sent substituït per Eduardo de Acha.
El2 de maig de1903, l'Athletic de Madrid va jugar el seu primer partit, disputat entre els socis del club. El partit va ser arbitrat pel tresorer del club, Enrique Goiri.
Abans de deixar el càrrec de president, Eduardo d'Acha va redactar un estatut per aobtindre personalitat jurídica, segons la llei d'associacions del30 de juny de1887. Així, el20 de febrer de1907, el club es va desvincular oficialment de l'Athletic Club de Bilbao per a inscriure's al registre d'associacions. Acha va dimitir de manera voluntària, obligant a renovar la Junta Directiva, sent escollit com a president Ricardo de Gondra.
El1909 Ramón de Cárdenas va assumir la presidència de la Junta Directiva, al capdavant d'una delicada situació financera del club.
El1912 va assumir la presidència Julián Ruete. Sota el seu mandat, l'Athletic de Madrid va aconseguir la seva primera final.
El1919 va assumir la presidència Álvaro de Aguilar, encara que un any després va tornar novament Julián Ruete. Durant el mandat de Ruete es va inaugurar l'Stadium Metropolitano, el13 de maig de1923, amb un partit entre l'Athletic de Madrid i laReial Societat, guanyat per l'equip de Madrid per 2 gols a 1. Després d'aquesta fita, Ruete torna a deixar la presidencia el mateix any, assumint el càrrec Juan de Estefanía.
Luciano Urquijo va esdevenir el nou president el4 de novembre de1926. El càrrec posteriorment va ser ocupat per Rafael González el1931, José Luis del Valle el1935, i José María Fernández el1936.
El4 d'octubre de1939 es va signar la fusió entre l'Athletic Club de Madrid i l'Aviación Nacional (un club militar deSaragossa), que va dur al naixement delAthletic Aviación Club. Per a l'ocasió, Francisco Vives va ser nomenat president del club, però ràpidament va ser substituït per Luis Navarro. La fusió es va produir per la mala situació econòmica i administrativa del Athletic Club de Madrid a més de la manca de jugadors per laGuerra Civil espanyola (donat que els jugadors es trobaven dispersos per tot el territori nacional, alguns presos i d'altres ferits).
Elgener de1941 el club va canviar-se el nom aClub Atlético d'Aviación, per la prohibició dels estrangerismes aEspanya. Va assumir la presidència Manuel Gallego.
El1946 va assumir la presidència Juan Touzón. El14 de desembre del mateix any, el Ministeri de l'Aire va sol·licitar al Club Atlético de Aviación que prescindís de l'ús del termeAviación. La comunicació és llegida a una junta directiva de l'entitat. La directiva acorda per unanimitat dirigir una carta a l'excel·lentíssim ministre agraint-li les atencions que amb aquest club ha tingut l'Exèrcit de l'Aire des de fa alguns anys. Després de deliberar, es va aprovar per unanimitat el canvi de nom aClub Atlético de Madrid, iniciant-se a aquest efecte les gestions necessàries per al canvi de nom amb la supressió de la paraula Aviación.
Elgener de1947 el club es va dirClub Atlético de Madrid, adoptant a més un nou escut, similar a l'utilitzat el1917, però amb quatre ratlles vermelles. El primer partit oficial del líder sota el nou nom, jugat el6 de gener de1947, correspon a la derrota per 3 gols a 1 contra elCentre d'Esports Sabadell (llavors últim), jugat al "Estadio Metropolitano". En aquest any, va assumir la presidència Cesáreo Galindez.
El1952 va assumir la presidència Marqués de la Florida.
El5 de desembre de1954, elCelta de Vigo va derrotar per 8 a 1 al Atlético de Madrid, convertint-se en lamajor derrota de l'equip.
El1955 va assumir la presidència Juan Suevos, i després Javier Barroso, sent després reemplaçat per Vicente Calderón. Aquell any, l'Atlético de Madrid va aconseguir la sevamajor victòria, guanyant l'11 de setembre a l'Hércules CF per 9 a 0.
La final de laRecopa d'Europa es va disputar el10 de maig de1962 a Glasgow, en un empat a 1 gol entre el Atlético de Madrid i l'ACF Fiorentina. La definició es va disputar el5 de setembre de1962, en elNeckarstadion deStuttgart, on l'equip madrileny va derrotar l'equip italià per 3 gols a 0. Així el club va aconseguir el seu primer trofeu europeu.
El15 de maig de1974 l'Atlético de Madrid va disputar la final de laCopa de Campions d'Europa 1973-74 contra el FC Bayern München. El partit va finalitzar amb empat a zero, que va obligar a disputar una pròrroga. A la pròrroga,Luis Aragonés va avançar l'Atlético de Madrid amb un tir de falta. A trenta segons de la finalització del partit, Georg Schwarzenbeck va empatar el partit amb un tir llunyà. Amb aquest resultat, es va haver de realitzar un partit de desempat, el17 de maig de1974, on l'equip madrileny es va presentar totalment desmoralitzat i minvat físicament, sent vençut per 4 gols a 0.
L'equip germànic va renunciar a jugar laCopa Intercontinental contra elClub Atlético Independiente d'Avellaneda. Per aquest motiu, el Club Atlético de Madrid va disputar el trofeu en dos partits. El primer, jugat aBuenos Aires, va ser d'1 a 0 a favor d'Independiente. El10 d'abril de1975 es va disputar el segon partit aMadrid, on l'Atlético va guanyar per 2 a 0, amb un gol d'Adelardo Rodríguez Sánchez a quatre minuts del final.
El1980 va assumir la presidència Ricardo Irezábal.
El1982 novament varen passar tres presidents per l'administració del club: en primer lloc va assumir la presidència Antonio del Hoyo, després Agustín Cotorruelo, i finalment Vicente Calderón, en el qual seria el seu segon període a càrrec del club. El1987 ho feu Francisco Castedo.
El27 de juny de1987, Jesús Gil va vèncer les eleccions i va assumir la presidència de l'Atlético.
El29 de juny de1991, l'Atlético de Madrid, amb un equip comandat per Iselin Santos Ovejero Maya, es va proclamar campió de laCopa del Rei per setena vegada després de guanyar alRCD Mallorca per 1 a 0, amb un gol d'Alfredo Santaelena a la pròrroga.
L'1 de juliol de1992 el club es va anomenarClub Atlético de Madrid S.A.D., després de laformació de la societat anònima esportiva a la qualJesús Gil era el màxim accionista.
El jutge Manuel García Castellón va decretar laintervenció del club el22 de desembre de1999, data a la qual el jutge va destituir a Jesús Gil de la presidència, anomenant com a administrador judicial amb ple drets a Luis Manuel Rubí Blanc. Gil, acusat d'apropiació il·lícita de 9.427.000.000pessetes, torna a la presidència sota vigilància el12 d'abril de2000.
El7 de maig de2000, el club va baixar a lasegona divisió, després d'empatar contra elReial Oviedo. A la direcció tècnica, ni Fernando Zambrano, niMarcos Alonso varen aconseguir l'ascens el primer any. L'Atlético va retornar aprimera divisió el28 d'abril de2002, amb un equip comandat perLuis Aragonés. Aquest període es coneix com els "dos añitos en el infierno" (dos anys a l'infern).
El 2007 s'aprovà el que seria el trasllat de l'Atlético a l'Estadi Olímpic de Madrid (anomenat popularment comLa Peineta), que en primer moment es va planificar en un termini de tres anys.[2] Al 2016, però el trasllat encara no s'havia produït, entre altres qüestions, per l'endarriment de les obres i la manca d'accessos a l'estadi.[3]
L'1 de juliol de1992 el club va passar a anomenar-seClub Atlético de Madrid S.A.D., després de la conformació de la societat anònima esportiva en la qualJesús Gil va esdevenir màxim accionista. Posteriorment, la justícia va demostrar que l'apropiació per part deJesús Gil del club madrileny s'havia fet mitjançant la comissió d'un delicte d'apropiació indeguda de les accions, segons va acreditar elTribunal Suprem en la sentència de l'anomenat «Cas Atlético» el2004.
La temporada 1995/96 va ser una de les més importants del Club, ja que per primera vegada en la seva història el club blanc-i-vermell obtindria eldoblet en guanyar laLliga i laCopa del Rei en la mateixa temporada. El10 d'abril de1996 l'equip va vèncer per 1-0 alFC Barcelona[4] a l'Estadi de la Romareda, amb un gol marcat de cap pel serbiPantić a passada del lateralDelfí Geli, proclamant-se campió de laCopa del Rei per novena vegada en la seva història.
L'Atlético va aconseguir retornar aPrimera Divisió el28 d'abril de2002,[6] amb un equip dirigit perLuis Aragonés. Aquest període es coneix comels anys a l'infern, a causa d'una campanya de captació de socis llançada pel club.[7] El club va finalitzar la temporada com a campió deSegona Divisió
A partir de la temporada 2002/2003 el club es manté en la meitat de la taula de laLliga fins a la temporada 2007/2008, en la qual torna a classificar-se per laLliga de Campions. No en va, el27 d'agost de2008 va aconseguir accedir a lafase de grups de laChampions després de derrotar l'FC Schalke 04 en lafase prèvia; havent caigut en el partit d'anada per 1-0, va remuntar l'eliminatòria a l'Estadi Vicente Calderón en guanyar per 4-0.
En la seva tornada definitiva al màxim torneig continental l'Atlético va aconseguir passar amb autoritat la lligueta que donava accés als vuitens de final de la competició; en aquesta ronda, elFC Porto va eliminar el conjunt blanc-i-vermell amb un empat 2-2 aMadrid i una igualtat 0-0 aPorto. En la Lliga, no obstant això, el club va repetir la classificació a la ronda prèvia de laLliga de Campions de la UEFA 2009-10. Aquesta vegada no va poder passar de la ronda de grups, classificant-se això sí per l'Europa League, competició de la qual es proclamaria campió.
Després d'eliminar elGalatasaray a setzens de final (1-1 a casa i victòria per 2-1 de visitant), a l'Sporting de Lisboa a vuitens (empat 2-2 aPortugal i igualtat 0-0 en el Calderón), alValència CF a quarts (1-1 a l'Estadi de Mestalla i 0-0 a casa) i alLiverpool FC anglès a les semifinals (1-0 a casa i derrota per 1-2 aAnfield), l'Atlético arribaria a una final internacional després de molts anys. En la mateixa es va imposar per 2-1 alFulham FC el 12 de maig de 2010, en un partit disputat a l'HSH Nordbank Arena d'Hamburg. Tots dos gols van ser marcats perDiego Forlán, que va ser nomenat MVP de la final. D'aquesta manera, el club del Manzanares va deixar enrere quaranta-vuit anys de sequera europea.
La temporada va finalitzar amb la disputa de la final de laCopa del Rei enfront delSevilla FC el 19 de maig en elCamp Nou deBarcelona. Els andalusos van acabar guanyant per 2-0 amb gols deJesús Navas iDiego Capel. Després del partit, els afeccionats atlètics es van mantenir en el camp animant al seu equip i cantant, la qual cosa va acaparar les portades de diversos mitjans esportius per l'inusual de la situació.
L'inici de la temporada 2010-2011 va començar amb un gran èxit per a l'Atlético de Madrid en aconseguir el 27 d'agost de 2010 la seva primeraSupercopa d'Europa enfront de l'Inter de Milà. El partit disputat a l'Estadi Lluís II de Mònaco va finalitzar amb marcador favorable pelscolchoneros per dos gols a zero, obra deJosé Antonio Reyes iSergio Agüero. D'aquesta forma, l'Atlético es convertia en el cinquè equip espanyol a guanyar aquest trofeu al costat delFC Barcelona,València CF,Reial Madrid iSevilla FC. La consecució d'aquest títol al costat de l'Europa League li van servir per situar-se segons en la Classificació Anual de Clubs de laIFFHS com a quart millor club del món. L'agost de 2011 va ser nomenat sota aquest mateix organisme com a Millor Club del Món del mes d'agost.[8]La temporada 2010-2011 va finalitzar amb una 7a posició en laLliga i va aconseguir els quarts de final de laCopa del Rei, on va ser eliminat pelReial Madrid.
Radamel Falcao García en la seva presentació com a nou jugador de l'Atlético de Madrid.
La temporada 2011-2012 va començar amb la prèvia de l'Europa League davant el Strømgodset noruec, amb el resultat de 2-1 a l'estadicolchonero. Els gols van ser obra deJ.A. Reyes. ANoruega, la victòria atlètica va ser per 0-2 amb punts d'Adrián i Reyes. En la següent ronda, l'Atlético es va enfrontar alVitória S.C. dePortugal, guanyant per 2-0 a l'Estadi Vicente Calderón amb dos gols d'Elías, i per 0-4 a Portugal, marcant Adrián dos gols,Gabi de penal, iI. Salvio. D'aquesta manera aconseguia la classificació per a la fase de grups de l'Europa League en la qual entraria en el grup I al costat de l'Udinese Calcio d'Itàlia, elCeltic FC d'Escòcia i l'Stade Rennais FC deFrança. El conjunt blanc-i-vermell va aconseguir classificar-se de forma matemàtica mancant un partit després de guanyar per 0-1 al Celtic FC amb gol deTuran.[9] Més endavant, amb la victòria per 3-1 davant elRennes francès amb gols deRadamel Falcao García,Álvaro Domínguez iTuran, l'Atlético va aconseguir assegurar la primera plaça del grup i, d'aquesta manera, evitar els rivals més difícils de la següent ronda, però el divorci entre l'afició i la directiva, producte dels mals resultats en la Lliga, era ja evident.[10] Després de l'eliminació de la Copa del Rei davant l'Albacete Balompié s'anuncia el cessament de l'entrenadorGregorio Manzano.[11]
L'argentíDiego «El Cholo» Simeone va prendre el càrrec d'entrenador després de la destitució deGregorio Manzano. Va ser presentat oficialment el 27 de desembre, i en la seva primeraroda de premsa va afirmar«Vull un equip agressiu, fort, guerrer i veloç. Això que ens va enamorar sempre als atlètics. Anem a la recerca del que va ser la nostra història».[12]
En vuitens de final de l'Europa League 2011/12 el quadre madrileny va saber fer front alSS Lazio amb una còmoda victòria per 1-3 a Itàlia, amb dos gols deFalcao i un d'Adrián, resolent la passada a l'Vicente Calderón amb un 1-0, amb gol deDiego Godín.
El sorteig va oferir uns vuitens de final contra elBeşiktaş. L'anada es va jugar a la capital madrilenya amb una victòria de 3-1 per a l'equip deSimeone amb punts d'Adrián i d'Salvio per partida doble. Una setmana més tard aconseguiria assegurar la seva passada a quarts de final en terres turques amb una victòria per 0-3, marcantAdrián,Falcao iSalvio.
En quarts de final es va creuar amb l'Hannover 96 alemany, al que venceria per 2-1 a l'Estadi Vicente Calderón amb gols deFalcao iSalvio sobre el final, deixant l'eliminatòria oberta per al partit de tornada, el qual va anar a caure a mans blanc-i-vermelles per idèntic resultat 1-2, amb els gols d'Adrián iFalcao.
En semifinals es veuria les cares amb elValència CF. En un vibrant partit d'anada, l'Atlético va derrotar els valencianistes per 4-2 amb gols deFalcao per partida doble,Adrián iMiranda, i deixava gairebé vista per a sentència l'eliminatòria. La mateixa, finalitzaria amb el 0-1 de l'Atlético a Mestalla amb gol d'Adrián. Així, el conjunt blanc-i-vermell arribava a la seva tercera final europea en els seus tres últims anys.
El9 de maig de 2012, a l'Arena Națională deBucarest, aRomania, es va celebrar la final. L'Atlético de Madrid es va imposar amb folgança i va guanyar la seva segonaEuropa League després de vèncer per 3 gols a 0 a l'Athletic Club amb dos gols deFalcao (declarat millor jugador de la final i del torneig) i un deDiego Ribas.[13]
Des que l'1 de novembre de 2011 guanyés a l'Udinese, l'Atlético va aconseguir encadenar 16 victòries consecutives en competicions europees, dada pel qual ostenta un rècord, després de superar les 11 victòries consecutives de l'Ajax dels anys 1987 i 1988, i elFC Barcelona de la temporada 2002-03. La ratxa blanc-i-vermella es va prorrogar fins que el 8 de novembre de 2012 encaixés una derrota contra l'Académica de Coimbra.
A l'inici de la temporada 2012/2013 es consagra —també de la mà de Simeone— comSupercampió d'Europa després de vèncer per 4-1 alChelsea FC anglès, campió de la UEFA Champions League 2011/2012. En la final de laSupercopa d'Europa, disputada el31 d'agost de 2012 aMònaco, l'Atlético va golejar als anglesos per 4-1 amb gols deFalcao en tres ocasions iMiranda.
João Miranda va marcar el gol decisiu en la final de la Copa del Rei davant elReial Madrid, que va servir perquè l'Atlético guanyés la seva desena Copa, i va permetre que es tallés una ratxa de 14 anys sense victòriesmatalasseres sobre el seu clàssic rival en duels oficials.
En la lliga l'inici del club va ser fulgurant: va tancar la primera volta amb 44 punts, en segona posició i per davant de l'etern rival, elReial Madrid. En els mesos desetembre ioctubre, l'Atlético va encadenar una ratxa de resultats en els quals va aconseguir set victòries consecutives entre la competició domèstica i l'Europa League. En la segona volta l'Atlético va aconseguir 32 punts més, acabant la lliga tercer amb 76 punts, la millor posició i puntuació des que guanyés la lliga el1996 amb 87 punts.
El partit decisiu va ser novament davant elReial Madrid, i una altra vegada a l'Estadi Santiago Bernabéu. Finalment, l'equip blanc-i-vermell va doblegar al seu clàssic rival per 2 a 1 en la pròrroga. En els 90 minuts va finalitzar 1 a 1:Cristiano Ronaldo va posar l'avantatge inicial a favor dels blancs després de la sortida d'un córner des de la dreta, mentre queDiego Costa va igualar per als atlètics després d'una gran jugada deRadamel Falcao, també en la primera etapa. En la pròrroga, un cop de cap deJoão Miranda va decretar el 2 a 1 final que li va donar la victòria a l'Atlético, i va tallar una ratxa de 14 anys sense vèncer el seu clàssic rival en partits oficials. Així, l'equip matalasser va obtenir la seva desena Copa del Rei en la història de la mà deDiego Simeone com a entrenador, davant el seu clàssic rival i una altra vegada en el seu estadi.
El 21 d'agost de 2013 el club disputava l'anada de laSupercopa d'Espanya de Futbol enfront delFC Barcelona a casa, i el resultat va ser 1-1 amb un gol deDavid Villa per a l'Atlético iNeymar per als catalans. El partit de tornada es va disputar una setmana més tard, el 28 d'agost de 2013 en el feu blaugrana, i va acabar 0-0, amb una gran actuació del conjunt blanc-i-vermell sent el porter localVíctor Valdés determinant en la consecució del títol pelFC Barcelona.
A l'inici de la lliga l'Atlético va encadenar vuit victòries de forma consecutiva, destacant imponents victòries davant elReial Betis i elRayo Vallecano per 5-0 a cadascun i alGetafe per 7-0. En la tornada a la màxima competició continental, laChampions League, l'Atlético va quedar enquadrat en la fase de grups davant elFC Porto,Zenit de Sant Petersburg iÀustria de Viena aconseguint cinc victòries i un empat, sent el millor equip en la competició amb 16 punts, igualats amb elReial Madrid.
L'11 de març de 2014 l'Atlético de Madrid aconseguiria passar a quarts de final de laChampions League imposant-se amb un rotund 4-1 davant l'AC Milan englobant un resultat final de 5-1. El sorteig de quarts oferiria un apassionant xoc a doble partit contra elFC Barcelona. L'anada es va jugar l'1 d'abril de 2014 en elCamp Nou, on el club matalasser va treure un valuós empat amb gol deDiego Ribas. La tornada es va jugar el 9 d'abril de 2014 en el terreny blanc-i-vermell on l'Atlético de Madrid es va imposar per 1-0 amb gol deKoke.
En el sorteig per a les semifinals, l'Atlético de Madrid i elChelsea FC van quedar aparellats. Després d'un empat a cero aMadrid, el 30 d'abril de 2014, l'Atlético es va imposar per 1-3 amb gols d'Adrián López,Diego Costa iArda Turan, ambFernando Torres exjugador i mite blanc-i-vermell, marcant l'únic gol delChelsea FC, arribant així a la Final de laCopa d'Europa 40 anys després. La mateixa es disputaria el 24 de maig de 2014, aLisboa, enfront delReial Madrid.
Els seus resultats durant el mes d'abril li van servir per situar-se en la Classificació Anual de Clubs de laIFFHS com a tercer millor club del món, nomenant-li aquest mateix organisme Millor Club del Món del mes d'abril de 2014.[14]
Celebració del títol de lliga de la temporada 2013-2014 el 18 de maig de 2014.
Abans de la final de Lisboa, després d'un final de Lliga emocionant, l'Atlético de Madrid va disputar el 17 de maig de 2014 l'últim partit de la temporada en elCamp Nou enfront del FC Barcelona. Els tres punts d'avantatge en la classificació enfront dels locals li obligaven a empatar o guanyar el partit per ser campió, mentre que elFC Barcelona havia de guanyar tant sí com no per endur-se el trofeu. Va començar avançant-se el conjunt barceloní amb gol d'Alexis Sánchez en la primera part, però després del descans, un cop de cap deDiego Godín després de la sortida d'un córner va posar l'empat a un en el marcador amb el qual s'arribaria al final del partit. D'aquesta manera l'Atlético de Madrid es va proclamarcampió de Lliga després de divuit anys des del seu últim títol de lliga.
En la final de laLliga de Campions de la UEFA l'Atlético va caure derrotat per 1-4. Malgrat anar guanyant per 0-1 mancant dos minuts per proclamar-se campió.Sergio Ramos, jugador delReial Madrid, va empatar el partit i el va portar fins a la pròrroga en la qual els blanc-i-vermells malgrat el gran esforç i el coratge que van demostrar davant les adversitats, no van aconseguir portar-se el títol.
A l'inici de la temporada 2014-15 l'Atlético va tornar a assaborir un nou títol oficial, vencent novament alReial Madrid en l'edició de 2014 de laSupercopa d'Espanya. Van acudir a ella com a campió de Lliga els atlètics, i com a campions de Copa del Rei els madridistes, sortint vencedors els blanc-i-vermells després d'un 2-1 global. L'empat per 1 a 1 en el Bernabéu, i la victòria per 1 a 0 de l'Atlético en el partit de tornada disputat a l'Estadi Vicente Calderón va suposar el final a una ratxa de 15 anys sense victòries en partits oficials davant el seu clàssic rival actuant a casa,[15] i un nou guardó per a l'equip conduït pel Cholo Simeone.
En aquella Lliga és recordat el partit del 7 de febrer de 2015 on l'Atlético de Madrid va derrotar amb un contundent 4-0 alReial Madrid en el Vicente Calderón, amb gols deTiago,Saúl,Griezmann iMandzukic. L'Atlético va acabar la lliga 3r darrere delFC Barcelona i delReial Madrid, i superant a rivals com elValència CF,Sevilla FC iVila-real CF. Mentre a laCopa del Rei l'Atlético va superar en 16ns de final a l'Hospitalet, i va eliminar en vuitens al seu etern rivalReial Madrid, sent eliminat pelFC Barcelona en quarts de final.
EnLliga de Campions de la UEFA l'Atlético va estar enquadrat al Grup A al costat de laJuventus FC, l'Olympiacos FC i elMalmö. Després de començar perdent per 3-2 aGrècia, l'Atlético es va refer a la segona jornada vencent per 1-0 a laJuventus FC amb gol d'Arda Turan al seu estadi. Després, van arribar dues victòries consecutives enfront delMalmö, i es prendria la seva revenja del primer partit amb una golejada per 4-0 enfront de l'Olympiacos FC a casa, per posar fi a un empat sense gols aTorí, la qual cosa deixava als blanc-i-vermells primers del seu grup.
En els vuitens de final l'Atlético es va aparellar al costat delBayer Leverkusen. En l'anada enAlemanya els matalassers van caure per 1-0 amb gol de Hakan Çalhanoğdl. La tornada a Espanya va finalitzar 1 a 0 en favor de l'Atlético amb un gol deMario Suárez, en el qual els alemanys van aguantar l'envestida blanc-i-vermella, la qual cosa va forjar la definició per penals. En la mateixa, els blanc-i-vermells es van imposar per 3-2 i van passar de fase.En quarts de final van ser eliminats pelReial Madrid, empatant en l'anada per 0-0 en el Calderón, mentre que en la tornada en el Bernabéu els blancs van guanyar per 1-0 amb gol deChicharito.
L'Atlético va sortir novament en 3r lloc en la Lliga, darrere delFC Barcelona (Campió) i delReial Madrid, amb 88 punts; 28 partits guanyats, 4 empatats, 6 perduts; 63 gols convertits, 18 rebuts i +45 de diferència de gol.
En laLliga de Campions de la UEFA 2015-16, L'Atlético va conformar el Grup C juntament amb elBenfica,Galatasaray iFK Astana. El 15 de setembre de 2015, l'Atlético va vèncer de visitant al Galatasaray per 2-0 aIstanbul. Posteriorment, es va enfrontar davant el Benfica el 30 d'aquest mateix mes, a l'Vicente Calderón, on va ser derrotat per 1-2. Després, el 21 d'octubre, en aquest mateix estadi, es va enfrontar a l'Astana, guanyant-los per 4-0. El 3 de novembre, es van tornar a enfrontar a l'Astana Arena, de la ciutat d'Astanà, amb un empat sense gols. A casa, el 25 d'aquest mes, l'Atlético va vèncer a l'equip turc amb un resultat de 2-0. Per tancar el grup, el 8 de desembre a l'Estádio da Luz davant el Benfica, amb una victòria de 2-1. L'Atlético va avançar a Vuitens amb 13 punts, mentre que el Benfica tenia 10 punts.A Vuitens de Final, l'Atlético es va enfrontar alPSV Eindhoven. Després d'empatar 0-0 alsPaïsos Baixos; en elPhilips Stadion, i en elVicente Calderón en els 90' i en el temps regular, van anar a la tanda de penals, en la qual, l'Atlético va ser l'equip vencedor per un resultat de 8-7.En Quarts de final es va enfrontar a l'últim campió de la copa, elFC Barcelona. En elCamp Nou, el Barça va vèncer el del "Cholo" per 2-1. En el Vicente Calderón, l'Atlético va vèncer a l'equip "culé" per 2-0, eliminant així, històricament al FC Barcelona, que havia eliminat a l'Arsenal FC.En Semifinals, els del "Cholo" es van mesurar contra un altre dur rival, l'FC Bayern de Múnic. En elCalderón, l'Atlético va vèncer els alemanys per 1-0 amb gol deSaúl Ñíguez. En la tornada, a l'Allianz Arena, elBayern va vèncer per 2-1 a l'Atlético, però gràcies a laRegla del gol de visitant, l'Atlético es classificaria una altra vegada a la final, el rival de la qual era elReial Madrid.La final es va jugar a l'estadiGiuseppe Meazza, o també conegut com a "Sant Siro", el dia 28 de maig de 2016. ElReial Madrid va finalitzar el primer temps guanyant per 1-0 als 15' amb gol deSergio Ramos. En el complement, l'Atlético tindria més situacions de gol, i fins i tot, un penal, que va ser fallat pel jugadorAntoine Griezmann. Al minut 79',Carrasco posaria el partit 1-1 després de l'assistència deJuanfran. Després de romandre així durant els minuts restants i en el temps extra, els dos equips van anar a la tanda de penals, en la qual, el futbolista Juanfran fallaria el seu penal, xutant en el pal dret del porterKeylor Navas. Després,Cristiano Ronaldo, marcaria el 5è penal.
L'actual president del Club Atlético de Madrid és Enrique Cerezo, un productor cinematogràfic que va assumir el càrrec el2003, després de la dimissió de Jesús Gil.
Julián Ruete iVicente Calderón han estat els dos unics presidents que han estat escollits en dues oportunitats diferents. Ruete va exercir el seu primer mandat entre1912 i1919, i el segon1920 i1923. Calderón per la seva part va exercir el seu primer mandat entre1964 i1980, i el segon entre1982 i1987.
Sumant els seus dos mandats, és Vicente Calderón el president qui més anys ha exercit al càrrec: 21 anys en total. Calderón, amb Jesús Gil, són els dos mandataris que més anys han exercit la presidència de manera contínua, amb 16 anys a la llotja.
Laprimera equipació del Club Atlético de Madrid està composta per una samarreta amb franges verticals blanques i tres franges vermelles (siguent la franja central vermella), un pantaló blau i mitges vermelles amb volta blanca.
Lasegona equipació és formada per una samarreta de meitat en franja vertical vermella i meitat en franja vertical blanca, un pantaló vermell, i mitges blanques amb volta vermella. Aquesta equipació, creada per a la temporada 2006/07, ha estat objecte de polèmica entre els aficionats del club, ja que a la majoria li agrada més la típica samarreta de franges vermelles i blanques.
Latercera equipació és formada per una samarreta de meitat en franja vertical blau i meitat en franja vertical blanca, un pantaló blau, i mitgetes blaves amb volta groga.
Inicialment, la samarreta de la primera equipació delAthletic Club de Madrid va ser meitat en franja vertical blau i meitat en franja vertical blanca, els pantalons negres o blancs, i les mitges negres,[17] semblant a l'equipació del Athletic Club de Bilbao (els quals compraven els uniformes delBlackburn Rovers Football Club). Un dia, quan un representant del club basc va viatjar en vaixell al sud d'Anglaterra cercant els nous uniformes, no va aconseguir els uniformes del Blackburn Rovers i va comprar els uniformes del Southampton Football Club (equipació que l'Athletic de Bilbao va adoptar totalment). Finalment aquestes samarretes varen ser introduïdes pel directiu i jugador Juan Elorduy des deBilbao,[18] i el club les va adoptar però mantenint el color dels pantalons blaus i les mitges negres. El22 de gener de1911 es va estrenar la primera samarreta blanca i vermella de l'equip.
Degut als colors de la samarreta, a l'equip se'l diu sovintcolchoneros (matalassers) atès que antigament els matalassos estaven recoberts per una tela amb franges vermelles i blanques.
Els equips de la lliga espanyola estan limitats a tenir en la plantilla un màxim de tres jugadors sense passaport de laUnió Europea. La llista inclou només la principal nacionalitat de cada jugador, o aquella que correspongui a la selecció amb la qual juga internacionalment; alguns jugadors no europeus tenen doble nacionalitat d'algun país de la UE:
%2c.JPG)
