 | |
| Malaltia objecte | infart de miocardi,fibril·lació auricular,hipertensió arterial,insuficiència cardíaca congestiva,angina de pit,taquicàrdia supraventricular ifibril·lació ventricular |
|---|---|
| Dades clíniques | |
| Risc per l'embaràs | categoria C per a l'embaràs a Austràlia icategoria D per a l'embaràs als EUA |
| Grup farmacològic | compost químic |
| Codi ATC | C07AB03 |
| Dades químiques i físiques | |
| Fórmula | C14H22N2O3 |
| Massa molecular | 266,163043 Da |
| Identificadors | |
| Número CAS | 29122-68-7 |
| PubChem(SID) | 2249 |
| IUPHAR/BPS | 548 |
| DrugBank | DB00335 |
| ChemSpider | 2162 |
| UNII | 50VV3VW0TI |
| KEGG | D00235 |
| ChEBI | 2904 |
| ChEMBL | CHEMBL24 |
| PDB ligand ID | 2TN |
| AEPQ | 100.044.941 |
L'atenolol és unblocador beta que s'utilitza principalment per tractar latensió arterial alta i l'angina de pit.[1] L'atenolol, però, no sembla que millori la mortalitat en persones amb pressió arterial alta.[2][3] Altres usos inclouen la prevenció de lesmigranyes i el tractament debatecs cardíacs irregulars.[1][4] Es prenoral (per la boca) o perinjecció intravenosa (injecció en vena).[1][4] També es pot utilitzar amb altresmedicaments per la pressió arterial.[4]
Elsefectes secundaris comuns inclouensensació de cansament,insuficiència cardíaca,mareig,depressió isensació de falta d'aire.[1][5] Altres efectes secundaris greus inclouenespasme bronquial.[1] No es recomana l'ús durant l'embaràs[1] i es prefereixen medicaments alternatius durant lalactància materna.[6] Funciona bloquejant elsreceptors adrenèrgics β1 alcor, disminuint així lafreqüència cardíaca i càrrega de treball.[1]
L'atenolol va ser patentat el 1969 i aprovat per a ús mèdic el 1975.[7] Està a laLlista de medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut,[8] en la categoria demedicaments genèrics. Està comercialitzat, a Espanya, com aEFG, Tenormin i Blokium.[1][9]
