 | Per l'heroi epònim de l'illa, vegeu «Astipalea (filla de Fènix)». |
(el)Αστυπάλαια | ||||
| ||||
| Tipus | illa | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Dodecanès | |||
| Localitzat a l'entitat geogràfica | Dodecanès | |||
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Astypalaia Municipality (Grècia)(en) | |||
| ||||
| Banyat per | mar Egea | |||
| Format per | ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 506 m | |||
| Superfície | 96,42 km² | |||
| Lloc web | astypalaia.com | |||
Astipalea (engrec:Ἀστυπάλαια) és unailla grega del grup delDodecanès. Té una població d'uns 1.300 habitants i una superfície de 96 km², i conforma un municipi propi juntament amb la resta d'illes i illots (deshabitats) que l'envolten.
L'illa està formada per dues grans masses rocoses, de 460 i 350 metres d'altitud, unides per un estret istme a la part central. Al nord i al sud la mar entra a tocar l'istme, i forma dues grans badies. Al sud hi ha la capital, única població de l'illa, amb el seu port, que connecta amb les illes veïnes.[1]
El nom d'Astipalea (engrec:Ἀστυπάλαια) significa 'ciutat antiga', i ja és el nom que rebia l'illa a l'antiguitat. A l'edat mitjana, el nom es deformà enAstropalià (engrec:Αστροπαλιά), però amb la creació de l'estat grec el segle xixes restituí la forma original. També fou conegut amb el nom d'Estampàlia (enitalià:Stampalia; enturc:İstanbulya), que prové del sintagmaεἰς τὴν πόλιν,(i)stimpolin ('cap a la ciutat'), en un procés semblant al nom d'Istambul.[1]
Estèfan de Bizanci dona tres noms alternatius per l'illa, vinculats cadascun a un mite o llegenda que ens és desconegut: primerPirra (Πύρρα), quan elscaris posseïen l'illa; més tardla Taula dels Déus (Θεῶν τράπεζα), i a continuacióPilea (Πύλαια, derivat de πύλη 'porta'), tal vegada relacionat ambHermes Pileu.[1]
Segons elmite, l'illa va prendre el nom d'Astipalea, filla deFènix i Perimede, que era una germana d'Europa i va ser mare, ambPosidó com a pare, de l'argonautaAnceu i d'Eurípil, rei deCos.Ovidi diu que va restar subjecta al reiMinos deCreta.[1]
A l'antiguitat, Astipalea constituí unapolis, el centre urbà de la qual se situava sota la capital actual. Segons elsIambes al Rei Nicomedes, havia estat una colònia deMègara, però en una inscripció[2] trobada aEpidaure es diu que la seva metròpolis era Epidaure.[3] En qualsevol cas, els habitants d'Astipalea eren de raçadòrica.[4]Hegesandre explica que al seu temps (segle ii aC) van portar un parell de llebres a l'illa, i que es van reproduir tant que esdevengueren una plaga fins al punt que els seus habitants van anar a consultar l'Oracle de Delfos. Els va aconsellar que les cacessin amb gossos, i en un any en van caçar més de 6.000. Plini el Vell diu que elsmusclos de l'illa eren molt apreciats.[1]
L'any105 aC Roma va signar una aliança amb Astipalea, segurament per causa dels seus bons ports i la seva posició central entre les illes de la mar Egea. Durant l'Imperi fou una ciutat lliure, segons notícia dePlini el Vell.[1]
L'any1207 fou cedida a laRepública de Venècia per l'Emperador llatí i donada en feu a la famíliaQuerini. La branca que va governar l'illa era coneguda com els Querini d'Estampàlia. El1522 elsotomans van ocuparRodes, i uns anys després (1537) van ocupar l'illa d'Astipalea. Del1646 al1668, durant laguerra de Creta o Càndia, l'illa va tornar a estar sota influència veneciana, però al final va romandre en mans dels otomans.
SegonsWilliam Smith (segle xix), Astipalea tenia uns 1.300 habitants i 250 cases i una superfície de 95 km². La capital tenia moltes d'esglésies i capelles, de vegades fins i tot sis de seguides, construïdes moltes vegades amb les ruïnes d'antics temples que conserven nombroses inscripcions. Dels temples antics en restaven columnes i altres restes.[1]
El1912 va ser cedida a Itàlia i va formar el territori delDodecanès. El1947, després de laSegona Guerra Mundial, va ser transferida a Grècia junt amb la resta de les illes del grup.
