Fatima-Zohra Imalayen, més coneguda pelnom de plomaAssia Djebar (àrab:آسيا جبار,Āsiyā Jabār) (Cherchell,30 de juny de1936-París,6 de febrer de2015) fou unaescriptora enllengua francesa,cineasta iprofessorauniversitàriaalgeriana.[2]
Va començar a publicar molt aviat, durant laGuerra d'Independència d'Algèria. Es va casar primerament amb Walid Gam (amb qui va escriureRouge l'aube) i després amb Malek Alloula, també escriptor. Des de1997 ensenyàliteratura francesa a la Universitat deBaton Rouge, alsEstats Units.
El1999, va ser escollida membre de l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique. El 16 de juny de2005 va ser elegida per ocupar el seient núm. 5 a l'Acadèmia francesa, com a successora deGeorges Vedel. L'any1996, va guanyar elPremi Internacional Neustadt de literatura i, l'any2000, el Gran Premi de la Pau de la Fira deFrankfurt.
Morí el6 de febrer de2015 en un hospital deParís després de patir una llarga malaltia, segons va informar la seva família.[1]
- La Soif, 1957
- Les impatients, 1958
- Les Enfants du Nouveau Monde, 1962
- Les Alouettes naïves, 1967
- L'Amour, la fantasia, 1985
- Ombre sultane 1987
- Loin de Médine, 1991
- Vaste est la prison, 1995
- Le blanc de l'Algérie, 1996
- Femmes d'Alger dans leur appartement, 2002
- La femme sans sépulture, 2002
- La disparition de la langue française, 2003
- Nulle part dans la maison de mon père, 2008
- Poème pour une Algérie heureuse, 1969
- La Nouba des femmes du Mont Chenoua, 1977
- La Zerda ou les chants de l'oubli, 1979
- Les nits d'Estrasburg, 2002, traducció d'Anna Casassas, Barcelona: Edicions 62.
- Ombra sultana, 2002, traducció d'Anna Casassas, Barcelona: Edicions 62.
- Dones d'Alger en les seves estances, traducció d'Àngels Santa (col·laboració Maria Casañé) i epíleg de Maria Casañé, Lleida: Pagès Editors.