Aspergillus és ungènere al qual pertanyen quasi 600fongs (floridures), que es troba arreu.[1] Els fongs es poden classificar en dues formes morfològiques bàsiques: elsllevats i leshifes. Els fongs inclosos en aquest gènere sónfilamentosos (formats per una xarxa d'hifes, cadascuna d'elles composta d'una filera decèl·lules allargades envoltades per unaparet); un tipus de fong molt diferent als llevats, aquests últims formats per una sola cèl·lula arrodonida. Els hàbitats naturals de les espècies d'Aspergillus són medis humits, oxigenats i amb una temperatura determinada, com ara elsedificis tancats, elfenc i elcompostatge.
El 1729, el gènereAspergillus va ser catalogat per primera vegada pelbiòleg italiàPier Antonio Micheli. Micheli va fer servir el nomaspergillum per assemblar-se el fong a l'instrument usat per dispersaraigua beneïda.[2] La descripció feta per Micheli d'aquest gènere de fong en la seva obraNova plantarum genera[3] té importància històrica, en ser reconeguda com el punt inicial de laciència de la micologia.[4]
ElsAspergillus són fongsoportunistes i uns dels gèrmens que prenen avantatge de persones amb dèficits immunitaris primaris o adquirits. Entre lespatologies més freqüents provocades per ells es troben:
Aspergil·losi pulmonar invasiva: Especialment greu en malaltsimmunodeficients o afectes d'unapneumopatia crònica.[5] Fou descrita per primera vegada l'any 1953. La sevaincidència s'ha incrementat molt amb la generalització delsagents quimioteràpics iimmunosupressors. El seu índex de mortalitat gairebé és del 50% quan afecta a pacientsneutropènics i encara pot ser superior en receptors detrasplantament de cèl·lules mare hematopoètiques amb altres problemes pulmonars de base.[6] No és rar que, en individus sense alteracions immunològiques, aparegui en el context d'unapneumònia per aspiració d'aigua estancada després d'un quasiofegament accidental.[7] En certs casos la infecció pulmonar es pot estendre, per contigüitat, almediastí i afectar molt seriosament les estructures allotjades en el seu interior.[8] De vegades, inclús en persones sense problemes immunitaris, el fong forma masses mediastíniques que comprimeixen el cor i provoquen la mort pertamponament cardíac.[9]
Onicomicosi: Es veu sovint endiabètics i agricultors que treballen la terra i/o toquen els vegetals amb les mans. A banda de les espècies d'Aspergillus més freqüents, aquesta patologia de lesungles pot ser causada per una gran varietat de fongs del gènere poc coneguts i que ocasionen coloracions unguials molt peculiars, predominantment a les ungles dels peus.[10] El tractament d'aquestes infeccions consisteix en una combinació d'antifúngics tòpics i orals,[11] com ara la terbinafina[12] i l'itraconazole.[13])
Otomicosi: Afecta principalment a l'orella externa.A. niger és el fong filamentós predominant en aquest tipus d'infecció, probablement per la seva capacitat de produir una gran quantitat de conidis; encara que l'espècie causal pot variar segons quina sigui la zona geogràfica en particular.[14]
Sinusitisal·lèrgica. Amb freqüència acompanya a una aspergil·losibroncopulmonar per hipersensibilitat.[15][16] La majoria de vegades apareix als sins etmoïdals o maxil·lars i no és rar que s'estengui a l'òrbita i la fossa anteriorcranial.[17]
Endocarditis. Són rares en persones sense immunodeficiència o noaddictes a drogues per via parenteral. Es poden desenvolupar en malalts sotmesos a cirurgia cardíaca i sovint tenen un curs insidiós.[18]
Pneumonitis perhipersensibilitat: Acostumen a presentar-se en treballadors de la indústria alimentària.[19]A. oryzae s'utilitza en l'elaboració de lasalsa de soia i delsake, a banda d'altres productes emprats en la cuina oriental, de forma que bona part de dites reaccions pulmonars les pateixen persones que manipulen aquesta espècie de fong.[20]
Aspergil·lomes iabscessos micòtics. L'aspergil·loma i l'aspergil·losi al·lèrgica coexisteixen amb certa freqüència. Ocasionalment, en els aspergil·lomes es formen dipòsits d'oxalat decalci que originen una fortaresposta inflamatòria.[21] Els abscessos perAspergillus són difícils de tractar, especialment els cerebrals. Aquests fongs tenen un marcattropisme vascular i solen provocarcomplicacions trombòtiques.[22]
A. fumigatus,A. parasiticus[23] iA. flavus són espècies que produeixen unesaflatoxinesverinoses icarcinogèniques. L'hepatotoxicitat d'aquestes substàncies és alta i s'associa amb el desenvolupament d'hepatocarcinomes, sobre tot a zones on existeix un important nivell d'exposició dietètica i entre les persones afectes d'hepatitis víriques cròniques.[24] Una nova espècie descoberta aCosta d'Ivori,Aspergillus korhogoensis, també te la capacitat de generar aflatoxines dels grups B i G.[25]Aspergillus bombycis és unafloridura aflatoxigènica no patògena per humans o animals;[26] però, com altres fongs pertanyents al mateix gènere, infecta elscucs de seda.[27]Aspergillus ochraceus secreta duesmicotoxines, l'ocratoxina A[28] i la citrinina.[29] Els efectes de la interacció entre aquestes substàncies són fortament lesius per les cèl·lules renals i poden provocar unanefropatia.[30]
És relativament freqüent confondre una infecció per alguns membres del gènereAspergillus amb les més comunes infeccionsbacterianes, així com hi pot haver una infecció simultània pels dos tipus demicroorganismes.[31]A. fumigatus pot provocarrinosinusitis invasives fúngiques agudes, una patologia que afecta a un ~2% dels malalts immunocompromesos -en especial als que pateixen malalties hematològiques- i que freqüentment té un curs funest.[32] S'ha descrit la presència en un mateix malalt de coinfecció perA. fumigatus i altres fongs del mateix gènere, com araAspergillus citrinoterreus.[33]Aspergillus arachidicola és també una espècie aflatoxigènica, que afecta elcacauet argentí (Arachis glabrata), lanou del Brasil i elblat de moro.[34] Ha estat aïllada en mostres d'esput, si bé no es considera un patogen especialment perillós pel que fa a la salut humana.[35] Una espècie similar a aquesta ésA. minisclerotigenes,[36] la qual secreta a més calmodulina (una proteïna que regula nombroses funcions cel·lulars en diversos processos fisiològics i patofisiològics).[37]A. tamarii es veu eventualment en aspergil·losis cutànies primàries, presentant un aspecte força similar al que té uneritema nodós permalaltia de Hansen,[38] i s'han descrit casos dequeratitis derivats de la contaminació delents de contacte per aquest fong.[39] Altres fongs poc habituals del gènere causants de queratitis micòtica sónA. nomius[40] iA. pseudotamarii.[41]A. ustus afecta poques vegades als humans, si bé és considerat un patogen emergent en individus sotmesos a trasplantaments.[42]
A. nidulans és un fongsapròfit molt comú alsòl i de distribució mundial. Pot ser l'origen depneumònies,osteomielitis, abscessos cutanis (sobretot en malalts amb processosgranulomatosos crònics) i micetomes als peus.[43]A. nidulans és homotàl·lic (té estructures reproductores masculines i femenines en el mateixtal·lus que li permeten l'autofertilització i la formació d'esporocarps) i una de les poques espècies del gènere capaç de crear espores sexuals per mitjà d'un procés demeiosi, fets que faciliten el creuament de diferents soques en un laboratori. Per això, té moltes aplicacions en l'estudi de la biologia de lescèl·lules eucariotes. D'ell s'obté l'anidulafungina (unfàrmacantifúngic emprat sobretot per tractar lescandidiasis invasives)[44] i s'extreuenpolicètids d'interès químico-sanitari.[45]
Aspergillus versicolor és també sapròfit i pot provocar infeccions humanes i animals. Creix amb molta facilitat als murs dels edificis i sintetitza unamicotoxina singular potencialment cancerígena, l'esterigmatocistina.[46]
Aspergillus frankstonensis fou descobert a mostres ambientals d'una reserva natural d'Austràlia i, ara per ara, es desconeix si té capacitat patogènica o no.[47]
Aspergillus lentulus és un fong filamentós emparentat ambA. fumigatus i responsable d'alguns casos d'aspergil·losi pulmonar.[48]
Aspergillus acidus forma part del procés defermentació de certes varietats dete (el més conegut és el te vermell xinésPu'er) i han estat descrites molt poques aspergil·losis humanes causades per aquest tipus de fong negre.[49]
A. sojae, una altra floridura del gènere emprada com a iniciadora de la fermentació en la indústria alimentària, té molts trets morfològics semblants als deA. parasiticus i un mateix origenfilogenètic.A. sojae, però, no s'aïlla al sòl i no secreta cap aflatoxina.[50]
Les nombroses espècies d'Aspergillus poques vegades causenmalalties en individus immunocompetents. Quan ho fan, existeixen diversos factors de risc o certes circumstàncies que possibiliten la infecció. Per exemple, les colonitzacions òtiques sorgeixen en cas de:
La morfologia estructuralmicroscòpica delsAspergillus és única. Tenenhifesseptades iconidiòfores que tenen el cap localitzat a un extrem; el qual està compost per unavesícula envoltada per una corona de fiàlides (cèl·lules conidiogèniques que produeixen conidis blàstics de manera basipetal) en forma d'ampolla directament inserides sobre la vesícula.[52] De les fiàlides es desprenen les espores (conidis). Altres estructures es troben en certes espècies i no en altres, per exemple, les cèl·lules d'Hülle de l'ascocarp.[53]
↑Alcalá, L; Muñoz, P; Teresa Peláez, T; Bouza, E «Aspergillus y aspergilosis» (en castellà). Programa de Control de Calidad Externo de la SEIMC, 1997; Des 1, pàgs: 5 [Consulta: 21 maig 2018].
↑Micheli, PA «Nova plantarum genera» (en llatí). Bernardi Paperinii, Typographi Florentiae, 1729, pàgs: 359 [Consulta: 21 maig 2018].
↑American Society of Health-System Pharmacists «l Terbinafine Hydrochloride» (en anglès). AHFS DI Essentials, 2017 Ag 1 (rev); CAS: 78628-80-5, pàgs: 15 [Consulta: 26 juny 2018].
↑PubChem «Itraconazole» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2018 Juny 9 (rev); Compound Summary 3793, pàgs: 72 [Consulta: 26 juny 2018].
↑Manochaya, S; Kumar, JJ «Aspergillosis in silkworm» (en anglès). The Silkworm, 2010; Jun 12, pàgs: 8 [Consulta: 23 juny 2018].
↑PubChem «Ochratoxin A» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2018 Jun 19; Compound Summary 442530 (rev), pàgs: 103 [Consulta: 23 juny 2018].
↑PubChem «Citrinin» (en anglès). NCBI, US National Library of Medicine, 2018 Jun 19; Compound Summary 54680783 (rev), pàgs: 48 [Consulta: 23 juny 2018].
↑Carrillo, L «Aspergillus» (en castellà). A: Los hongos de los alimentos y forrajes, Cap. 4, 2003, pp: 44-60ISBN 987-9381-19-X [Consulta: 21 maig 2018].
Bennett, Joan W.An Overview of the GenusAspergillus (en anglès). A:Aspergillus Molecular Biology and Genomics, Chap. 1 (Machida M, Gomi K; Eds). Caister Academic Press, 2010; Gen, pp: 1-17.ISBN 978-1-904455-53-0 [Consulta: 16 juny 2018].
.svg){kind=icon}