L'ase,burro oruc (Equus asinus) és unmamífer de la família delsèquids. La paraula «ruc» també s'usa per definir el mascle de l'ase, mentre que la femella és coneguda com asomera,burra oruca.
Els ases foren domesticats entre el 7000 i 5000 aC;[2][3][4] aproximadament al mateix temps que els cavalls i s'estengueren a tot el món. Actualment, encara tenen un paper important a molts llocs.
És més petit que un cavall i té les orelles més llargues. La mida és molt variable segons les races, l'alimentació i la gestió. L'alçada fa de 80 a 160 cm i el pes de 80 a 480 quilos. La seva esperança de vida és de 30 a 50 anys.
El seu pelatge és generalment de color gris excepte a la panxa. El musell i el contorn dels ulls són blancs, però en les races domèstiques pot ser prevalentment de color negre com en l'ase de Berry o bru com en l'ase de Poitou.
Les races amb un pelatge gris tenen també una creu negra que es dibuixa sobre la seva esquena (creu de Sant Andreu). les espècies silvestres presenten un pelatge que va del gris al bru sorra, o bru vermellós en el kiang del Tibet.
L'ase domèstic té les mateixes funcions que un cavall, però resulta més econòmic perquè en té prou amb menys aliment fins al punt que era anomenat «el cavall del poble».
Els ases estan adaptats a terres marginals i deserts. Els ases silvestres viuen separats uns dels altres. El seu bram és característic i els permet relacionar-se separats per llargs espais. Les orelles grosses els permet sentir sons des de molt lluny a més de refrigerar-los.
L'ase de llavor oguarà cobreix lesfemelles. Les someres poden caure prenyades a partir de 12 mesos d'edat, però el període de gestació pot durar fins a gairebé 14 mesos. Normalment, pareixen un sol cadell i rarament (1,7%) bessons. Uneguasser oeugasser és un ase apte per a cobrir les egües.
Els ases són una mica menys propensos alscòlics que els cavalls. Poden aprofitar millor la vegetació i capturar la humitat dels aliments o digerir vegetals molt poc digestibles millor que els cavalls. Com a regla els ases necessiten menys quantitat d'aliment que els cavalls pel mateix pes.
Burrito del páramo
Un ase esmerça de 14 a 16 hores al dia per alimentar-se. Si se'ls dona massa aliment poden tenir problemes d'obesitat ilaminitis,hiperlipidèmia i úlcera gàstrica.
En els darrers anys[Quan?] elruc català ha estat considerat com a símbol deCatalunya. El ruc de raça catalana és dels més grossos, pot arribar a una alçada d'1,65 metres.
Ruc de la raça catalana
L'ase es lliga a la religió cristiana perquè Jesús feu la sevaentrada triomfal a Jerusalem muntat en un ruc, tal com anunciava l'Antic Testament. Aquest caràcter sagrat contrasta amb la representació habitual a la mitologia com a muntura menor enfront del cavall, com prova el fet de ser l'animal que cavalcaSilè, qui apareix sovint borratxo. L'associació de menyspreu prové probablement de la literatura clàssica, on no demostren gaire intel·ligència (d'aquí que «burro» hagi esdevingut un sinònim col·loquial de «ximple»). Un extrem és la mitologia hindú, on és l'animal que acompanya divinitats negatives o dimonis.[5]
A la literatura espanyola, tanmateix, té un paper sovint positiu, associat a la fidelitat, com per exemple l'ase Platero que canta Juan Ramón Jiménez o l'animal que munta Sancho Panza al Quixot.[6] Apareix igualment com a personatge fonamental aEls músics de Bremen, al contePell d'ase o aLa rebel·lió dels animals.
Recentment, un estudi genètic[7] ha demostrat que els famososkunga, èquids molt valorats a la regió de Síria durant l'edat de bronze, eren el resultat d'unencreuament entre unhemió i una somera. Es tractaria del primer exemple d'hibridació artificial conegut de la història.[8]
.svg){kind=icon}
.jpg)
