Diagrama d'un ascocarp mostrant hifes estèrils i ascs madurs.
Unascocarp oascoma és elcos fructífer dels fongsascomicets. Consta d'una capa densa entreteixida d'hifes i pot contenir milions d'ascs, cadascun dels quals conté típicament vuit ascospores. Els ascoscarps majoritàriament tenen forma de bol, però també tenen altres dissenys. L'ascocarp és el que normalment es coneix com abolet, la part dels fongs ascomicets que surt per sobre la terra. El conjunt de filaments estèrils que acompanyen els ascs dins l'ascocarp conformen l'hamateci.[1]
L'ascocarp es classifica d'acord segons el seu emplaçament. S'anomenaepigeu si creix per sobre la terra, com passa en la múrgola, mentre que els ascocarps que creixen sota terra com en latòfona sónhipogeus.
La forma de l'hymenium es divideix en els següents tipus ElsApothecia (plural d'apothecium) són relativament grossos i carnosos, mentre que els altres són microscòpics.
Apoteci: aquí l'ascocarp està obert com una copa. La capa fèrtil està lliure, per tant moltes espores es poden dispersar simultàniament. Lamúrgola (Morchella), és un ascocarp comestible amb una massa d'apotecis fusionada en una gran estructura. Els gèneresHelvella iGyromitra són similars.
L'ascocarp d'una múrgola conté nombrosos apothecia.
Peritecis deNectria
Trencament del cleistoteci.
Cleistoteci: en aquest cas l'ascocarp és rodó amb l'hymenium tancat, per tant les espores no s'alliberen automàticament i el fong ha de desenvolupar noves estratègies de disseminació de les espores. Les tòfones resolen aquest problema atraient animals com elsenglar que en menjar-se l'ascocarp disseminen les espores en una gran superfície. El cleistoteci acostuma a presentar-se en fongs de dins dels troncs i els subterranis.
Diagrama del periteci les ascospores (verdes) estan en 8 parells en cada asc.
Periteci: té la forma d'una bitlla o una bola, té un porus a dalt anomenat ostíol per on s'alliberen les espores. Es troben per exemple en els gèneresXylaria iNectria.
Pseudoteci: similar a periteci, però els ascs no estan regularment organitzats en un himeni i són bitunicats (amb doble paret) que s'expandeix en humitejar-se i empeny les espores cap enfora. Per exemple tenen pseudoteci la malaltia de la mota de les pomeres (Venturia inaequalis) i la malaltia del castanyer fals causada perGuignardia aesculi.
