(la)Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum (la)Archivum Apostolicum Vaticanum  | |||||
| |||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Nom curt | AAV | ||||
| Tipus | arxiu eclesiàstic arxiu nacional ofici de la cúria romana | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1612 31 gener 1612 | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu |
| ||||
| Presidència | Giovanni Cesare Pagazzi(2025–) | ||||
| Entitat matriu | Santa Seu | ||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +39 06 69883314 | ||||
| Lloc web | archivioapostolicovaticano.va | ||||
Ubicació geogràfica  | |||||
L'Arxiu Secret del Vaticà -Archivio Segreto Vaticano en italià,Archivum Secretum Apostolicum Vaticanum en llatí— és l'arxiu de la documentació de laCiutat del Vaticà. En estricte rigor, és l'arxiu privat delpapa de Roma i és a laCiutat del Vaticà. És un dels centres d'investigació històrica més importants del món. Dins aquest arxiu s'han dipositat de manera centralitzada totes les actes promulgades, documentació i correspondència diplomàtica acumulada per la Santa Seu de l'Església catòlica durant segles. Conserva uns 150.000 documents en més de 630 fons d'arxius diferents que ocupen una extensió d'uns 65 km lineals de prestatgeries i que abasten uns vuit-cents anys d'història. Habitualment els documents són posats a disposició del públic després d'un període de 75 anys, puix contenen material considerat sensible. Els documents que no arriben a 75 anys es conserven separats de la resta de l'arxiu.
Els arxius secrets es reuneixen al segle xvii, se segregaren de laBiblioteca Vaticana, per ordre del papaPau V pels volts de l'any1610 i són completament tancats al públic. L'any1783, tots els documents conservats aAvinyó (els Registres Avinyonesos) es traslladen al Vaticà i l'any1798 es fa el mateix amb els Arxius delCastell de Sant'Angelo, que incloïa uns 81 lligalls, entre els quals cal destacar-ne un de l'emperadorFrederic Barba-roja, de l'any1164. L'any1810, per ordre de l'emperadorNapoleó, els arxius vaticans es traslladen aParís, per ser novament retornats al Vaticà entre1815 i1817 (pel camí es va perdre una part important de la documentació).[1]
ÉsLleó XIII qui el10 de maig de1884 estableix elmotu proprio de l'arxiu vaticà: la seva finalitat serà, davant de tot, de suport a la gestió de govern del papa i els seus col·laboradors. L'any1881 aquest mateix papa comença a permetre algunes visites puntuals a no-clergues erudits: n'alimenta molts rumors i mites de l'autèntic contingut arxivístic i bibliogràfic. El primer historiador que farà ús dels arxius serà el catòlic alemanyLudwig von Pastor, i l'any1922Benet XV obrirà d'una manera més genèrica i parcialment els arxius.
El20 de febrer de2002, el papaJoan Pau II va decretar de forma extraordinària i a partir de2003, la disponibilitat a investigadors de documents relacionats ambAlemanya i entre el període1922-1939 i de laSecretaria d'Estat Vaticana per intentar contrarestar les crítiques d'algunes organitzacions respecte a la posició de l'Església catòlica vers laXoà.[2]
El juny de2006 el papaBenet XVI va autoritzar l'obertura de tot l'arxiu de Ciutat del Vaticà per al pontificat dePius XI. Tanmateix, els fitxers no són encara disponibles per a examen públic.[3]
Entre la documentació conservada hi ha:
El document més antic n'és del segleVIII, i es conserva documentació de manera continuada a partir de l'any1198.En el cas d'alguns estats, els documents vaticans són els més antics, els primers, fins i tot els que marquen l'inici de la seva història nacional.[4]
A la pàginaweb de l'arxiu apareix una llista dels cardenals arxivers:[5]
