Miller va néixer en una família d'origen polonès que va patir les conseqüències de la crisi del 1929, una experiència que va influir profundament en el seu treball.[1] El seu pare, Isadore, posseïa una pròspera empresa tèxtil, cosa que va permetre a la família viure a l'illa deManhattan, al costat deCentral Park. No obstant això, laGran Depressió va acabar amb l'empresa familiar, per la qual cosa la família va haver de mudar-se a un modest apartament deBrooklyn. Aquest apartament li serviria posteriorment com a model de l'habitatge del protagonista deMort d'un viatjant.
Acabat el batxillerat, va treballar en un magatzem de recanvis per a automòbils per a poder pagar-se la universitat. Va estudiarperiodisme a la Universitat deMichigan,[1] en la qual va rebre el primer dels premis de la seva vida, elPremi Avery Hopwood. Després de la seva graduació l'any1938, es va traslladar de nou a Nova York, on es va guanyar la vida escrivintguions radiofònics.
El 1987 va publicar la sevaautobiografia, en la qual reflexionava sobre les dificultats i les contradiccions de la seva vida i carrera.[1]
Als 28 anys, va estrenar la seva primera obra aBroadway, lacomèdiaUn home amb molta sort, que només va estar en el cartell quatre representacions. El1947, estrenaTots eren els meus fills. Amb aquesta obra, que va romandre en cartellera durant gairebé un any, va rebre el1948 el Premi de la Crítica atorgat pel Cercle de Crítics de Teatre de Nova York. En aquesta obra denuncia el cinisme de les empreses d'armaments.
Ja des dels seus primers títols, deixa entreveure el que seria l'element fonamental de tota la seva obra: la crítica social, que denuncia els valors conservadors que començaven a assentar-se en la societat delsEstats Units. La seva consagració definitiva es produeix el1949, ambLa mort d'un viatjant, en la qual denuncia el caràcter il·lusori del "somni americà". En aquesta tragèdia, el seu protagonista, Willy Loman, un viatjant de comerç (venedor) que creia en el "somni americà", oculta als seus afins els seus fracassos en la seva ocupació i, després de ser acomiadat, s'estavella amb el seu cotxe perquè la seva família pogués cobrar la seva assegurança de vida i el seu fill tingués una vida millor que la seva. El1988, Miller declararia:Mai vaig imaginar que adquirís les proporcions que ha tingut. Era una obra literal sobre un venedor, però després es va convertir en un mite, no sols aquí, sinó en moltes altres parts del món. L'obra va ser guardonada amb elPremi Pulitzer, amb tresPremis Tony i de nou amb el de la Crítica de Nova York.
Va ser víctima de lacaça de bruixes.[2] Acusat de simpaties comunistes peldirector de cinemaElia Kazan, amb qui havia col·laborat prèviament,[1] va refusar revelar els noms dels components d'un cercle literari sospitós de tenir vincles amb elPartit Comunista davant la Comissió d'Activitats Antiamericanes, el1956, acollint-se a la protecció constitucional. A pesar de les pressions que va sofrir (li va ser retirat el passaport, i no pogué viatjar aBrussel·les per assistir a l'estrena d'una de les seves obres), Miller no va donar cap nom, declarant que, encara que havia assistit a reunions el1947 i signat uns quants manifestos, no era comunista. El maig de1957, se'l declarà culpable de desacatament alCongrés per haver-se negat a revelar noms de suposats comunistes; no obstant això, l'agost de1958, elTribunal d'Apel·lació dels Estats Units anul·là la sentència, de manera que no hagué d'ingressar a la presó.
L'atmosfera d'aquell temps es va plasmar aLes bruixes de Salem (The Crucible,1953). En aquesta obra, se serveix d'un esdeveniment real delsegle xvii per a atacar la caça de bruixes dirigida pelsenadorMcCarthy, de la qual ell mateix va ser víctima. El1955 va publicar dues obres,Record de dos dilluns iPanorama des del pont, duta aquesta última amb èxit al cinema i al teatre, i amb la qual va obtenir el seu segon premi Pulitzer.
El29 de juny de1956, es casà amb l'actriuMarilyn Monroe, matrimoni que duraria quatre anys i mig. El1961, escriu el guió deVides rebels (The Misfits), escrit per a la seva dona, Marilyn Monroe, i duta al cinema perJohn Huston, comptant a més ambMontgomery Clift iClark Gable com a protagonistes. Aquesta seria l'última pel·lícula de Marilyn i Gable, morts ambdós poc després.
El1964, Miller va reflectir els cinc turmentats anys de relació amb Marilyn en la controvertidaDesprés de la caiguda, amb el caràcter autodestructiu de la protagonista, Maggie. Altres obres seves sónIncident a Vichy (1964),El preu (1968), el seu últim èxit de crítica i públic, iLa creació del món (1972). Els setanta són el començament d'una etapa de foscor, en la qual va ser etiquetat d'antiquat o moralista. No sortirà del seu relatiu ostracisme fins al1994, amb l'èxit deCristalls trencats. Durant aquesta etapa de foscor, Miller viatja per tot el món, i és aclamat com un clàssic viu, però troba en el seu país cada vegada més dificultats per a estrenar.
Com a escriptor, obté el seu principal èxit amb la publicació el1987 de la seva autobiografiaA voltes al temps. El1998, escriuLes connexions del senyor Peter i el2000 torna a estrenar a BroadwayEl descens del mont Morgan, escrita el1991 i per a la qual va trigar deu anys a trobar una producció adequada.
L'any2002, fou guardonat amb elPremi Príncep d'Astúries de les Lletrescom a mestre indiscutible del drama contemporani que, amb independència d'esperit i notable sentit crític, ha assolit transmetre des de l'escena les inquietuds, els conflictes i les aspiracions de la societat actual, renovant així la permanent lliçó humanística del millor teatre.
Miller també és conegut pel seu intens activisme polític i social. Va arremetre contra la deshumanització de la vida estatunidenca; es va aproximar almarxisme, criticant-lo més tard; es va oposar activament a la caça de bruixes de McCarthy i va denunciar la intervenció delsEstats Units aCorea iVietnam.
El juny de 1956, Miller va deixar la seva primera dona, Mary Slattery, amb qui s'havia casat el 1940, i es va casar amb l'estrella de cinemaMarilyn Monroe.[3] Es van conèixer el 1951, van tenir una breu relació i van romandre en contacte.[3][4] Monroe acabava de fer 30 anys quan es van casar; mai va tenir una família pròpia i estava ansiosa per unir-se a la família del seu nou marit.[5]
Monroe va començar a reconsiderar la seva carrera i el fet que intentar gestionar-la la va fer sentir indefensa. Ella va admetre a Miller: «OdioHollywood. No ho vull més. Vull viure tranquil·lament al país i ser-hi quan em necessitis. Ja no puc lluitar per mi mateixa».[5] Monroe es va convertir al judaisme perexpressar la seva lleialtat i apropar-se tant a Miller com als seus pares, escriu el biògraf Jeffrey Meyers.[5] Ella li va dir a la seva amiga íntima, Susan Strasberg: «Em puc identificar amb elsjueus. Tothom està sempre buscant-los, facin el que facin, com jo».[5] Poc després que Monroe es convertís,Egipte va prohibir totes les seves pel·lícules.[5] Allunyat de Hollywood i de la cultura de la celebritat, la vida de Monroe es va fer més normal; va començar a cuinar, a fer-se càrrec de la casa ia donar-li més atenció i afecte a Miller del que havia estat acostumat.[5]
Més tard aquell mateix any, Miller va ser citat pelComitè d'Activitats Antiamericanes de la Cambra, i Monroe el va acompanyar.[6] A les seves notes personals, va escriure sobre les seves preocupacions durant aquest període:
«
Estic molt preocupat per protegir l'Arthur. L'estimo —i és l'única persona— ésser humà que he sabut mai que podria estimar no només com un home pel qual m'atreu pràcticament fora del meu sentit, sinó que és l'única persona, com un altre ésser humà que Confio tant com en mi mateix...[7]
»
Monroe va obtenir undivorci mexicà de Miller el gener de 1961.[8]
La seva experiència amb l'actriu va influir en la seva obraTras la caiguda (1964). A més de la seva carrera teatral, Miller va escriure guions per a cinema, incloent-hiVides rebels (1961), una pel·lícula protagonitzada per Monroe.[1]
El febrer de 1962, Miller es va casar amb la fotògrafaInge Morath, que havia treballat com a fotògrafa documentant la producció deThe Misfits. La primera dels seus dos fills, Rebecca, va néixer el 15 de setembre de 1962. El seu fill Daniel va néixer ambsíndrome de Down el novembre de 1966. En contra dels desitjos de la seva dona, Miller el va fer institucionalitzar, primer a una llar per a nadons a la ciutat de Nova York, després a la Southbury Training School de Connecticut. Tot i que Morath visitava a Daniel sovint, Miller mai el va visitar a l'escola i poques vegades parlava d'ell.[9] Miller i Inge van romandre junts fins a la seva mort el 2002. Es diu que el gendre de Miller, l'actorDaniel Day-Lewis, va visitar a Daniel amb freqüència i va persuadir a Miller de reunir-se amb ell.
Miller va morir la nit del 10 de febrer de 2005 (el 56è aniversari del debut a Broadway deDeath of a Salesman) als 89 anys decàncer de bufeta iinsuficiència cardíaca, a la seva casa deRoxbury, Connecticut. Havia estat a l'apartament de la seva germana a Nova York des que va sortir de l'hospital el mes anterior.[10] Estava envoltat de la seva companya (la pintora Agnes Barley), la família i els amics.[11][12] El seu cos va ser enterrat al cementiri del centre de Roxbury.
Poques hores després de la mort del seu pare, Rebecca Miller, que s'havia oposat constantment a la relació amb Barley, li va ordenar que abandonés la casa que compartia amb Arthur.[13]
La carrera d'escriptor de Miller va durar més de set dècades i, en el moment de la seva mort, era considerat un dels principals dramaturgs del segle xx.[14] Després de la seva mort, molts actors, directors i productors respectats li van retre homenatge,[15] alguns el van anomenar l'últim gran practicant de l'escenari estatunidenc,[16] i els teatres de Broadway van enfosquir les seves llums en una mostra de respecte.[17] L'alma mater de Miller, laUniversitat de Michigan, va obrir l'Arthur Miller Theatre el març de 2007. Per la seva voluntat expressa, és l'únic teatre del món que porta el seu nom.[18]
Les cartes, notes, esborranys i altres documents de Miller es troben al Centre de Recerca en Humanitats Harry Ransom de la Universitat de Texas a Austin.Miller també és membre de l'American Theatre Hall of Fame. Va ser incorporat el 1979.[19]
L'any 1993 va rebre el Premi Four Freedoms for Freedom of Speech.[20]
El 2017, la seva filla, Rebecca Miller, escriptora i cineasta, va completar un documental sobre la vida del seu pare,Arthur Miller: Writer.[21]
La seva obra va deixar una empremta profunda en el teatre mundial i va influir en autors de diversos països, incloent-hi escriptores i escriptors catalans.[1]
2006, 3 febrer.Panorama des del pont. Traducció de l'anglès deJoan Sellent. Intèrprets: Andreu Benito, Toni Sevilla, Carlota Olcina,Pepa López, Òscar Rabadan, Albert Ausellé, Domènec de Guzman, Àlvar Triay, Pep Muñoz i Marc Homs. Escenografia: Rafel Lladó. Vestuari: Cèsar Olivar. Il·luminació: Maria Domènech. Direcció:Rafel Duran. Estrenada a la Sala Petita delTeatre Nacional de Catalunya.
2016, 2 febrer.Panorama des del pont. Traducció de l'anglès de Joan Sellent. Intèrprets:Eduard Fernández, Jordi Martínez,Mercè Pons, Marina Salas,Marcel Borràs, Pep Ambrós, Rafa Cruz i Sergi Vallès. Direcció:Georges Lavaudant. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
Després d'haver estat perseguit al seu país per comunista, Arthur Miller va decidir portarThe Crucible al cinema. Juntament ambJean-Paul Sartre, va escriure'n el guió, i la va dirigirRaymond Rouleau. S'estrenaria a França el1957 amb el nom deLes Sorcières de Salem[24] (Les bruixes de Salem). Molts anys després, va tornar-la a portar al cinema per segon cop, fent-ne també el guió, el1996. Aquest cop va poder ferThe Crucible[25] (El gresol) alsEUA, i fou dirigida perNicholas Hytner.
També va adaptar pel cinema l'obraDeath of a Salesman[26] (Mort d'un viatjant) el1966. El1992, va ser el torn deThe golden years[27] (Els anys daurats).
Com a guionista, també són nombroses les seves intervencions en el món del cinema.[28]
