Va estudiar a les universitats d'Oxford iGöttingen i va realitzar diverses excavacions aItàlia,Escandinàvia i elsBalcans. Era vinculat a l'Ashmolean Museum d'Oxford abans de llançar-se a la recerca del palau de Cnossos aCreta. El 1898 va adquirir la propietat dels terrenys on es trobava, on també va construir-se una casa per a ell mateix, la Vil·la Ariadna. Les excavacions a Cnossos van començar el 1900 i van continuar sota la seva direcció fins al 1930, quan va retornar a Anglaterra. Evans va relacionar el Palau de Cnossos, per la construcció laberíntica, amb el mític Palau deMinos, per la qual cosa va anomenar les seves troballes «civilització minoica». La intervenció d'Evans a Cnossos conté aspectes polèmics com ara les reconstruccions d'algunes parts del palau o de les pintures murals, perquè les va repintar amb colors forts.[1]
Va ser nomenat el 6 de desembre de 1901 membre de laRoyal Society.[2] «Lord Minos de Creta», el 1911, per les seves aportacions a l'arqueologia.
Es diu que va morir de càncer l'11 de juliol de 1941, dies després que li arribés la falsa notícia que la seva esposa havia mort.
↑Myres, John L «Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society» (en anglès). Obituary Notices of Fellows of the Royal Society. Royal Society, 3, 10 940-968, 12-1941.DOI:10.1098/rsbm.1941.0044 [Consulta: 17 febrer 2012].