| ||||
| Tipus | assentament humà ijaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| ||||
| Estat | Turquia | |||
| Província | Província de Malatya | |||
| Vila | Battalgazi ilçesi | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 4,85 ha | |||
| Identificadors descriptius | ||||
| Fus horari | ||||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni cultural → Europa-Amèrica del Nord | |||
| Data | 2021 (44a Sessió),Criteris PH:(iii) | |||
| Identificador | 1622 | |||
| Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 15 abril 2014 | |||
| Data de finalització | 26 juliol 2021 | |||
| Identificador | 5908 | |||
Arslantepe és un petit poble deTurquia, a laprovíncia de Malatya, construïda sobre la ciutathitita deMelid a la vora del riuThoma, nom antic d'un afluent de l'Eufrates superior, que neix a lesmuntanyes del Taure. Va ser excavada a partir del1932 i l'excavació encara continua 80 anys després, i ha posat a la llum objectes diversos.
El lloc ha estat habitat des del desenvolupament d'agricultura a l'anomenatcreixent fèrtil. A l'edat del bronze, era un centre administratiu d'una gran regió del Regne d'Ishuwa. Probablement a causa de l'amenaçahitita des de l'oest, es va fortificar la ciutat. Els hitites van conquerir la ciutat alsegle xiv aC. A la meitat d'aquest segle, Melid era la base del rei hititaSubiluliuma I quan va fer una campanya de saqueig deWashukanni, la capital deMitanni.
Després de la fi de l'Imperi Hitita, des delsegle xii aC al VII aC, la ciutat es va convertir en el centre d'un estatluvitaneohitita independent, anomenatKammanu. S'hi va construir un palau i s'hi van aixecar escultures de pedra monumentals de lleons i dels governants.
La topada amb el rei assiriTeglatfalassar I (1115 aC-1077 aC) va tenir com a resultat que el Regne de Melid va haver de pagar tribut aAssíria. Més tard, Melid va continuar prosperant. Després del800 aC, es va enfrontar al Regne d'Urartu i des d'aleshores el regne fou conegut com aMelitealkhé,Melitene oMalatya i va haver de pagar tribut, segurament, en el govern del reiSarduri II.
La primera expedició, la va fer el reiMenua I d'Urartu després del800 aC, incursions que van repetir els dos reis que el van succeir. Segurament, va serSarduri I qui el va sotmetre definitivament. El rei d'AssíriaTeglatfalassar III (741 aC-724 aC) va iniciar la lluita pels districtes fronterers que s'havien sotmès a Urartu. Va atacarArpad, al nord d'Alep. Sarduri hi va acudir amb forces pròpies i dels seus aliats deKummukh, Melitalqi o Melitealkhé (Malatya) iGurgum, però Teglatfalassar III el va derrotar aRumqala, a la vora de l'Eufrates i va perdre territoris, però va conservar el regne fins que el rei assiriSargon II (722 aC-705 aC) va ocupar la ciutat el712 aC o potser el711 aC.
Arslantepe va ser excavada primerament per l'arqueòleg francès Louis Delaporte des de1932. Del1946 al1951, Claude F. A. Schaeffer hi va fer alguns sondatges. Les primeres excavacions italianes al lloc d'Arslantepe van començar el1961, sota la direcció dels professors Piero Meriggi i Salvatore M. Puglisi. L'elecció del lloc era, inicialment, a causa del seu desig d'investigar les fases neohitites d'ocupació, el període en quèMalatya era la capital d'un dels més importants regnes nascuts després de la destrucció de l'Imperi Hitita a les seves fronteres més orientals. Les restes majestuoses d'aquest període a Arslantepe es coneixien des dels anys 30, quan una expedició francesa les va descobrir. L'hititòleg Meriggi només va participar en les primeres campanyes i, posteriorment, la direcció va passar a Puglisi, un paleoetnòleg, que va expandir l'excavació i regularment dirigia investigacions anuals sota permís regular del govern turc. Alba Palmieri va agafar la direcció de l'excavació durant els anys 1970. Avui, la investigació arqueològica la porta Marcella Frangipane.[1]
