 | Aquest article tracta sobre el municipi aranès. Vegeu-ne altres significats a «Arres (Dret)». |
 | |||||
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Lleida | ||||
| Entitat territorial singular | Vall d'Aran | ||||
| Capital | Arres de Jos | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 64(2024) (5,52hab./km²) | ||||
| Llars | 20 (1553) | ||||
| Idioma oficial | occità català | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 11,6 km² | ||||
| Banyat per | Garona | ||||
| Altitud | 1.224 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Pere Castet Farré(2023–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 25551 | ||||
| Fus horari | |||||
| Codi INE | 25031 | ||||
| Codi IDESCAT | 250313 | ||||
| Lloc web | arres.cat | ||||
Arres és unmunicipi de laVall d'Aran, situat alterçó d'Irissa, de 11,53 km² d'extensió, es troba al sector NW de la vall, en la gran major part estès a la dreta dela Garona, i comprèn elpoble d'Arres, dividit en dos nuclis pròxims,Arres de Jos iArres de Sus. Limita amb els municipis deBossost al N i NW, deVilamós a l'Est i S i amb el francès deLuishon a l'W. L'eix principal de comunicacions és la carretera N-230, paral·lela a la Garona. de la qual surt, fora del terme, un brancal prop d'Arròs que puja vers Vilamòs i els dos nuclis d'Arres.
L'àmbit territorial és estès dins els límits següents: a l'extrem de llevant, prop delsforats d'Eth Margalida, segueix vers el SW per la carena fronterera amb Vilamòs, on s'alça eltuc d'Ulishèra (2.236 m), travessa la Garona sota Era Bordeta i continua limitant amb Vilamòs fins a la frontera francesa, on es destaquenEth Pas d'Arró (2.116 m) i més al N, eltuc de Montagut (2.151 m),Eth pas d'Arres (2.114 m), eltuc d'Arres (2.161 m), lala Pala Barrada (2.062 m) iEra Trona d'Arres (2054 m); es dirigeix vers l'E fins a laBorda de Troi, agafa la direcció N tot seguint el curs de la Garona fins mig km passat elpont d'Eth Lop; es dirigeix vers NE fins alColhau de Miei Bòsc, passat elprat de Barbèr; continua vers llevant, més al N, passant pelmall d'Era Creu i pel sector dePalagrana iValinas tornà arribar als forats d'Eth Margalida.
El seu territori comprèn les muntanyes d'utilitat pública 251 i 252. La primer anomenadaMontagut (al de l'esquerra de la Garona), comprèn la valla del barranc d'Era Barèsta i té una superfície de 295 ha, 292,5 de les quals, públiques (i 2,5 d'enclavats); de les públiques, 136 ha són pastius, 131 bosc d'avet i defaig (uns 28,262 m³ de fusta). Lamuntanya 252, anomenadade Sasseuva, Pales e Paletes, al sector de la dreta de la Garona i recorregut en par pelbarranc d'Arres, té una superfície de 676 ha. 660 de les quals, publiques (i 16 enclavats); de les primeres, 154 ha són de pastius, 451 de bosc d'avet (bosc d'Er Avedau), faig ipi negre (uns 57, 179 m³ de fusta) i 55 de rases, en aquesta muntanya els veïns de Bossost tenen mancomunitat de gaudi i de pastius a la partida deRegodèr (36,30 ha), i els veïns d'Arró, a la deSassolans (19, 80 ha); i en la mateixa muntanya, al sector N pròxim amb Bossost, hi ha un dels jaciments deblenda iplom més importants de la vall, la 'Mina Victòria, jaciment que fou explotat en part per una companyia francesa.
La superfície conreada no ha variat gaire en els darrers anys. A mitjan segle xix, s'hi conreaven uns 500 jornals i es produïen patates,blat,ordi,llegums i hi havia bestiar boví, mular i llanar, i cabrum. El 1950 hi havia unes 180 ha conreades; amb un 76,8% de prats i a la resta (23,1%) de terra campa (ordi, blat moro,sègol i patates), xifres que el 1980 havien passat a 107 ha conreades, amb un 76.6% de prats i la resta de terra campa. L'activitat ramadera és donada per 50 caps de vacum el 1982 (61 el 1979), repartits en vuit petites explotacions (nomes dues superaven els 8 caps i no arribaven a 14).
Aquest municipi formà del terçó de Lairissa (inicialment dit de Bossost) i en els documents medievals el lloc apareix amb la formaArres iDarres, i ja apareixien els dos nuclis d'Arres Sobiràs iArres sotiràs.
Arres de Sus es troba a 1,267 m d'altitud, molt enlairat, damunt la riba dreta de la Garona, als vessants de la muntanya de Sasseuva. S'hi accedeix per una pista asfaltada provinent de Vilamòs i d'Arres de jos que després es continua per una pista forestal de 8 km vers Bossost. L'Esglesia parroquial deSant Joan es troba aïllada enter aquest nucli i el d'Arres de Jos i sembla que fou bastida en aquest indret a causa de la rivalitat entre els dos pobles; és una obra del segle xviii, (segons els experts fou edificada entre 1816/17 i la torre tenia un rellotge. L'antiga parròquia deSant Joan, romànica, es troba dins una petita plaça dins el poble a la fi d'un carrer molt costerut; obra del segle xii, d'una nau i amb la volta substituïda per un empostissat; la façana de ponent, oposada a l'absis, té un campanaret d'espadanya.
| Entitat de població | Habitants (2023) |
| Arres de Sus | 34 |
| Arres de Jos | 21 |
| Era Bordeta | 5 |
| Font:Idescat | |
El procés demogràfic ha seguit la tònica dels pobles més enlairats i apartats de l'eix principal.
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979[1]
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Convergència Democràtica Aranesa (CDA-PNA) | Pere Castet Farré | 25 | 2 | 59,52% | |
| Partit Popular Català (PPC) | Eduardo Castet Castet | 15 | 1 | 35,71% | |
| Unitat d'Aran (UA-PSC-CP) | Abel Pérez Salvador | 0 | 0 | 0,00% | |
| Altres | - | 2 | - | 4,76% | |
| Total | 40 | 3 | 100 | ||
| Nom dels regidors | Partit polític | |
|---|---|---|
Pere Castet Farré | CDA-PNA | |
Antonio Rella Farré | CDA-PNA | |
Eduardo Castet Castet | PPC | |
Els 30 municipis amb menys població deCatalunya | |
|---|---|
| |
Segons les dades de l'INE de 2020. |
.svg)