| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (fr)Armand Joseph Lunel 9 juny 1892 Ais de Provença (França) | ||
| Mort | 3 novembre 1977 (85 anys) Mònaco | ||
| Es coneix per | Darrer parlant deshuadit | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Filosofia ijudaisme | ||
| Ocupació | Escriptor iPrix Renaudot (1926) | ||
| Premis | |||
| |||
 | |||
Armand Lunel (9 de juny de1892 -3 de novembre de1977) fou un escriptorfrancès i el darrer parlant conegut deshuadit (judeoprovençal),[1] un dialecte de l'occità actualment extingit.
Lunel va néixer aAis de Provença,Provença, en una família que pertanyia a una subcultura jueva que tenia les seves arrels en la zona durant almenys cinc segles. Després de la majoria d'edat, Lunel va ensenyar dret i filosofia aMònaco. Lunel va escriure extensament sobre elsjueus de la Provença. Es va casar amb Rachel Suzanne Messiah, filla de l'arquitecteAron Messiah, l'any 1920.
Fou amic de la infància del compositorDarius Milhaud, i va escriure els llibrets de les òperes de MilhaudEsther de Carpentras (1938, basada en el folklore shuadit) iLes malheurs d'Orphée (1924). També va compondre el llibret de l'òpera d'Henri SauguetLa chartreuse de Parme, premiada el 1939.
La major part del coneixement actual sobre Lunel va ser recollit pel seu gendre Georges Jessula.
