| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 gener 1626 París | ||
| Mort | 27 octubre 1700 (74 anys) la Trappe | ||
| Sepultura | la Trappe | ||
| Abat | |||
| |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | canonge, teòleg | ||
| Orde religiós | Orde del Cister | ||
| Família | |||
| Parella | Marie d'Avaugour, duchesse de Montbazon | ||
| Pare | Denis Bouthillier | ||
Armand Jean Le Bouthillier de Rancé (París,9 de gener de1626 - Abadia de La Trappe,Soligny-la-Trappe,27 d'octubre de1700), fou un monjo francès, precursor de l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança o delsTrapencs, que es fundaria en 1892.
Armand-Jean Le Bouthillier de Rancé era de família noble, amb influència a la cort (fill de Denis Le Bouthillier de Rancé, secretari privat de la reinaMaria de Mèdici), i emparentada amb elcardenal Richelieu, de qui pren el nom d'Armand-Jean. Comença la carrera militar, però en morir el seu germà Denis, la família li fa emprendre la carrera religiosa per tal de conservar els beneficis eclesiàstics que havia de tenir Denis. Als onze anys, en1637, éscanonge de la catedral deNotre-Dame de París iabat comandatari de cinc monestirs, entre els quals l'abadia de La Trappe (Normandia). En1638, mor la seva mare i en 1650 el seu pare. En1643 s'havia diplomat com a mestre en arts.
En 1650 coneix la duquessa de Montbazon, que l'introdueix a la cort i a la vida mundana i de qui es fa amant, tot i que és catorze anys major que ell. S'ordena prevere en1651, on ha estat condeixeble deJacques-Bénigne Bossuet. En1652 es llicencia i dos anys més tard es doctora a laSorbona. És ardiaca al bisbat deTours, on un oncle seu, Victor Bouthillier, és arquebisbe. El 28 d'abril de1657 mor la seva amant: el dolor per la pèrdua fa que canviï de vida, i durant tres anys es retira a meditar a la finca familiar de Véretz, prop deTours. Hi llegeix i tradueix algunsPares de l'Església, comBasili el Gran oEvagri el Pòntic, que marcan el seu pensament i fan que decideixi continuar la vida religiosa de manera seriosa.
En1660, visita l'abadia de La Trappe, en ruïnes i on la comunitat cistercenca no segueix gairebé cap disciplina. Com a abat comandatari, se'n sent responsable i comença la reforma material i espiritual de l'abadia. Dona als monjos la possibilitat de triar entre continuar i adaptar-se a la reforma o marxar a un altre lloc amb una pensió, i fa venir altres monjos del monestir ja reformat dePerseigne, on s'havia aplicat una reforma d'estricta observança de l'Orde del Cister, seguint amb tot el rigor laRegla de Sant Benet. En destacava l'abstinència absoluta de carn i el treball manual diari; uns seixanta monestirs s'havien acollit a aquesta estricta observança: Sept-Fons, Tamié, Val-Richer, Orval, Clairmarais, Val-des-Choux, etc.), que volia recuperar l'espiritualitat primigènia dels cistercencs, sense separar-se de l'orde ni formar una congregació diferenciada.
Rancé va començar a viure a La Trappe i el 20 d'agost de1662 s'hi restableix el rés de l'ofici diví. El maig de1663 marxa a Perseigne per fer-hi el noviciat, ja que no és monjo, com la majoria d'abats comandataris de llavors. El juliol de1664, el bisbe deSées el consagra com a abat i esdevé abat de La Trappe, on viurà des de llavors. Abans, va vendre els seus béns i va renunciar a les rendes i beneficis eclesiàstics que tenia. Es convertí un apòstol de la reforma observant del Cister, que va explicar aDeclarationes in regulam beati Benedicti ad usum Domus Dei Beatae Mariae de Trappa (obra que no s'arribà a publicar) i aDe la sainteté et des devoirs de la vie monastique (1683,De la santedat i deures de la vida monàstica), obra editada amb gran difusió que va provocar controvèrsies amb altres ordes observants com l'Orde de la Cartoixa o laCongregació Benedictina de Sant Maur. Rancé vincula la vida monàstica al Pares del Desert i als inicis del monaquisme oriental, insistint en l'ascetisme, la necessitat del penediment i la penitència, la humilitat i la renúncia a un mateix. Igualment, dona molta importància al silenci, el treball manual i fatigós, especialment el del camp, i els dejunis. Aquest desig d'humilitat fa que deixi de banda els estudis científics al monestir, que poden conduir a l'orgull intel·lectual dels monjos; cau, però, en l'extrem oposat: l'anti-intel·lectualisme, que li retreuran altres autors comJean Mabillon.
La reforma de l'abadia de la Trappe fou aprovada per laSanta Seu el 2 d'agost de 1677 i el 23 de maig de 1678: La Trappe continuaria sota la jurisdicció de Cîteaux, casa mare de l'orde cistercenc, però amb constitucions pròpies. La reforma va tenir èxit i molts monestirs i monjos s'hi volgueren adherir. Rancé va morir a La Trappe en 1700, en llaor de santedat.
Cartes, editades pòstumament, en diferents reculls (1704, 1846, 1999) i en la seva totalitat a:
Rancé mai no va plantejar la fundació d'un orde o congregació separats del Cister. Durant laRevolució francesa, l'abat de La TrappeAugustin de Lestrange, s'exilia aSuïssa, on continua la vida de la comunitat. Serà allí on, en1892, es constituirà l'Orde de Cistercencs Reformats de Notre-Dame de La Trappe, que aviat esdevé l'Orde Cistercenc de l'Estricta Observança.
Malgrat l'exemplaritat de la seva vida i la transcendència de la seva obra, mai, però, hi ha hagut la intenció de canonitzar-lo o venerar-lo, ni tan sols al si de l'orde trapenc: en bona part, respon al desig d'humilitat que fa que el trapenc no concebi que un monjo de l'orde pugui ésser venerat un cop mort.
Aviat començaren a publicar-se biografies i obres sobre el monjo: encara en vida, Daniel de Larroque escriuLes véritables motifs de la conversion de l'abbé de La Trappe (Colònia: Pierre Marteau, 1685), i poc després les biografies de Jacques Marsollier (La vie de Dom Armand Jean le Bouthillier de Rancé. Paris: Jean de Nully, 1703) i Pierre Le Nain (La vie de dom Armand-Jean le Bouthillier de Rancé, abbé & réformateur de l'Abbaye de la Malson-Dieu-Notre-Dame de la Trappe. Paris: Florentin Delaulne, 1719). La biografia més coneguda, però, és la que n'escriguéFrançois-René de Chateaubriand,Vie de Rancé, en 1844, que en difongué la seva figura arreu.
L'abbé de RancéArxivat 2009-03-10 aWayback Machine. al lloc web de l'Orde Trapenc.
