Armènia[1] (enarmeni,Հայաստան [Hayastan];Armínia), oficialmentRepública d'Armènia, és un país delCaucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de laUnió Soviètica. Geogràficament, l'estat armeni pertany aÀsia, tot i que està fortament lligat aEuropa per raons històriques i culturals. Els seus límits sónGeòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est,Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. La capital n'ésYerevan.
El mot original per aquest país enarmeni eraHayq, desprésHayastan, que es pot traduir com a 'la terra de Haik', i consisteix en el nomHayq i el sufixpersa-stan, que significa 'terra, nació, país'. Segons la llegenda,Haik era descendent deNoè (fill deTogarmà, que era fill de Gomer, fill d'un dels fills de Noè,Jàfet) i, segons la tradiciócristiana, el pare de tots elsarmenis. Hom diu que s'instal·là sota elmont Ararat, i que viatjà per ajudar en la construcció de latorre de Babel i després del seu retorn, derrotà elsassiris i llur reiNimrod prop delllac Van, situat en el que avui en dia ésTurquia.
Hayastan començà a ser anomenadaArmènia pels estats del voltant, perquè era el nom de la tribu més poderosa que vivia en les regions històriques d'aquest poble, que es feien anomenararmens. Aquest és tradicionalment derivat del nomArmenak oAram, el nom d'un descendent del ja anomenatHaik. El nomArmènia fou derivat d'Har-Minni, que vol dir 'muntanyes de Minni' (oMannai).[2] Les fonts precristianes suggereixen queNairi, que vol dir 'terra dels rius', era un nom antic per a la regió muntanyosa del país, que fou usat per primer cop al voltant de l'any1200 aC,[3] mentre que la primera inscripció que duu el nomArmènia (lainscripció de Behistun) a l'Iran, data del521 aC.
Armènia va ser el primer país a adoptar oficialment elcristianisme com a religió, al començament del segle iv. El país ha estat dominat pels imperisromà, quan fou envaït perTrajà el114,[4] i a finals del segle iv es va dividir en dues zones d'influència, una de l'Imperi Romà d'Orient i l'altre de l'Imperi persa,[5] i en el curs dels segles, de l'otomà, tret d'alguns períodes d'independència.
Posteriorment, elMoviment Nacional Panarmeni (MNP) venç en les eleccions del 1990. El principal objectiu d'aquest moviment és obtenir la independència de manera legal i pacífica. Després de la caiguda del bloc el1991, el Soviet Suprem d'Armènia declara la independència del país després d'unreferèndum popular.Levon Ter-Petrossian es converteix en el primer president d'aquesta república independent.
El president de la República és elcap d'estat, elegit persufragi universal directe. El màxim òrgan legislatiu és l'Assemblea Nacional. El 1990, es van celebrar les primeres eleccions legislatives democràtiques i el1991 va ser elegit també el president de la república. El president nomena el primer ministre, que al seu torn elegeix els ministres del govern. Armènia és membre de laComunitat d'Estats Independents (CEI).
Armènia és un país amb una potentindústria, basada en les seves reserves d'alumini. El pas a una economia de mercat després de la caiguda de l'URSS va ser complicat, i provocà l'emigració de centenars d'armenis a altres estats. Un dels principals llasts per al creixement és la manca d'energia, que s'ha d'importar d'altres estats a un preu excessiu i que ha portat a desenvolupar una central nuclear.Turquia bloqueja les fronteres i en gran manera el comerç. A més, unterratrèmol el 1998 va dificultar encara més la reconstrucció postsoviètica.
Armènia té una població de 3.215.800 habitants segons el cens d'abril del 2006, i és la segona major densitat de població de les exrepúbliques soviètiques. S'ha produït un problema de disminució de la població a causa de l'augment en els nivells d'emigració després de la desintegració de l'URSS. Les taxes d'emigració i de disminució de població, tanmateix, han decrescut dràsticament en els darrers anys, amb una afluència moderada dels armenis que tornen a Armènia; s'espera que aquesta tendència continuï.
El 97,9% de la població és d'origen ètnic armeni. Elsiazidistes constitueixen l'1,3% i elsrussos el 0,5%. Altres minories inclouen elsassiris,ucraïnesos,grecs,kurds,georgians ibelarussos. També hi ha petites comunitats devalacs, morduïns,ossetes,udis itats. Durant l'era soviètica, elsàzeris foren històricament la segona població més gran del país (al voltant del 10% el 1939). Tanmateix, a causa de les hostilitats amb el veí Azerbaidjan en la disputada regió de l'Alt Karabakh, pràcticament tots ells emigraren d'Armènia. En canvi, Armènia rebé una gran afluència de refugiats armenis de l'Azerbaidjan, creant així una població més homogènia.
La llengua oficial del país és l'armeni, i a conseqüència de l'etapa soviètica, elrus continua estant força estès, sobretot en els àmbits urbans. Bona part de la població urbana (sobretot a Yerevan) és bilingüe.
La religió predominant a Armènia és elcristianisme. Les arrels de l'Església armènia comencen alsegle i. Segons la tradició, l'Església Armènia fou fundada per dos delsapòstols deJesús:Judes Tadeu iBartomeu, que predicaren el cristianisme a Armènia entre els anys 40 i 60. A causa d'aquests apòstols, el nom oficial de l'Església armènia ésEsglésia apostòlica armènia. Armènia fou la primera nació a adoptar el cristianisme com a religió d'estat, l'any 301. Prop del 93% dels cristians armenis pertanyen a l'Església apostòlica armènia, una forma d'ortodòxia oriental, com lesesglésies copta isiríaca. Aquesta església es considera ortodoxa (tot i que no s'ha de confondre amb l'Església ortodoxa grega) per haver mantingut l'ortodòxia de la doctrina cristiana en conformitat amb els pares de l'Església. Armènia també té una població decatòlics de ritus armeni d'uns 180.000 membres i deprotestants ievangèlics. Els kurds deYazidi, que viuen a la part occidental del país, practiquen eliazidisme.
Armènia és en un altiplà que té un paisatge molt accidentat, dominat per la serralada delCaucas, que inclou volcans i alts altiplans formats per lava i travessats per profunds barrancs. La seva altitud mitjana és de 1.800 metres. Elsterratrèmols freqüents demostren que lesmuntanyes encara es troben en procés de formació.
Elmont Ararat, la muntanya més alta de la regió, amb 5.137 metres, era històricament part d'Armènia, però actualment es troba en territori deTurquia. Tanmateix, és clarament visible des d'Armènia, on és vist pels seus ciutadans com un símbol nacional, fins al punt que apareix a l'emblema nacional.
Armènia es divideix administrativament en 11províncies (marzer, singular -marz):
Fa 25 milions d'anys, una agitació geològica empentà l'escorça terrestre per formar l'altiplà armeni, creant així la complexa topografia d'Armènia. La serralada delCaucas Sud s'estén des del nord del país, seguint cap al sud-est entre elllac Sevan i l'Azerbaidjan, passant per la frontera fins a l'Iran. Així situada, les muntanyes fan que el viatge nord-sud i sud-nord sigui molt dificultós. El procés geològic continua encara avui dia, i les seves manifestacions més grans són en alguns casos terratrèmols i sismes d'escala menor. El desembre de 1988, la segona ciutat més gran del país,Gyumri, anteriorment coneguda com a Leninakan, patí danys seriosos a causa d'un terratrèmol que deixà més de 25.000 morts.
El seu territori ocupa una superfície de 29.800 km², pràcticament és la mateixa extensió territorial que Bèlgica. Aproximadament la meitat es troba a més de 2.000 msnm i només un 3% està per sota dels 650m. Les zones de menor elevació es troben a les valls dels rius Araks i Debet, al nord del país, amb altituds entre els 380 i 430 msnm respectivament. L'altitud del Caucas Sud varia entre 2.640 i 3.280 msnm; al sud-oest d'aquesta serralada, es troba l'altiplà armeni, el qual té petits turons i volcans, alguns d'inactius. El més gran, el montAragats, de 4.095 msnm d'altitud, és també el punt més alt del país. La majoria de la població viu a la zona oest i nord-oest del país, on es troben les dues aglomeracions urbanes més grans,Yerevan iGyumri.
Els armenis tenen el seupropi alfabet i idioma distintius. L'alfabet fou inventat perMesrop i consisteix en 38 lletres (amb 36 sons fonètics), dues de les quals foren afegides durant el període deCilícia. El 96% dels habitants del país parlenarmeni, mentre que el 75,8% de la població també parla rus com a resultat de la política lingüística soviètica. La taxa d'alfabetització adulta a Armènia és del 98%. La majoria dels adults de Yerevan poden comunicar-se en rus.
La literatura començà a Armènia al voltant del400 aC. Crearen la majoria de les arts literàries prop de Moses de Khorene, al segle v. Amb el pas dels anys, tant els elements de la literatura així com les històries i els mites foren canviant a través de les generacions. Durant el segle xix, l'escriptorMikael Nalbandian treballà per crear una nova identitat literària armènia. El poema de NalbandianLa cançó de la noia italiana es convertí en la lletra de l'himne nacional.
Lagastronomia d'Armènia està formada pels plats i tradicions culinàries dels pobles armenis, inclosos els integrants de ladiàspora armènia. La història d'Armènia mostra que després de la destrucció de l'Imperi selèucida sorgí el primer estat armeni independent; fou fundat el 190 aC per Atàrxies, els successors del qual es coneixen com la dinastia delsartàxides i sent després alsegle xx part de l'estat soviètic, marcà alguns costums culinaris en aquest país i fixà un canvi de les tradicions culinàries de molts segles. La cuina armènia es caracteritza per estar entre lacuina mediterrània i la del Caucas: es tracta d'un conjunt d'elaboracions característiques d'una població nòmada que viu en una regió freda. Amb grans influències també de lescuines de l'Orient Mitjà, deRússia i delsBalcans.
Armènia és el país on va néixer el compositor i director clàssic contemporaniAram Khatxaturian, que desenvolupà la seva carrera aMoscou.
El govern soviètic armeni va impulsar la creació de Yerevan com a centre cultural de la nació, atraient-hi figures destacades de l'art i la intel·lectualitat. El 1921, el compositorRomanòs Melikian es va traslladar des de Tbilisi, fundant el Conservatori Estatal (1923) i, més tard, la companyia nacional d'òpera (1933), a més de promoure l'educació musical al país. Aquell mateix any, el pintorMartiròs Sarian, considerat el patriarca de la pintura armènia, també va arribar i va dissenyar l'escut d'armes de l'estat. El 1923 s'hi va instal·lar l'arquitecteAleksandr Tamanian, autor del nou pla urbanístic que va transformar la ciutat amb places, bulevards, una central hidroelèctrica i un teatre d'òpera. El 1924,Aleksandr Spendiarian es va incorporar al Conservatori, va compondreYerevan Sketches (1925) i va fundar l'Orquestra Filharmònica Armènia (1926).
↑Mittford, T.B.. «Cappadocia and Armenia Minor: historical setting of theLimes». A:Aufstieg und Niedergang der römischen Welt (en anglès). Walter de Gruyter, 1980, p. vol.2, p.1196.
↑Hughes, James.Ethnicity and Territory in the Former Soviet Union: Regions in Conflict (en anglès). Londres: Cass, 2002, p. 211.ISBN 978-0-7146-8210-5. «Indeed, Nagorno-Karabakh is de facto part of Armenia.»
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.svg%26amp%3blang%3dca)
_-_ARM_-_UNOCHA.svg)
