Podria ser d'origengrec i haver-se dit abans Thelina vers el600 aC. El535 aC fou ocupada pelsceltessal·luvis que li van donar el nom d'Arelate. Elsromans van derrotar els sal·luvis i van conquerir la regió el123 aC que va formar part de laGàl·lia Narbonesa. El104 aC s'hi va construir un canal fins a laMediterrània. Va fer costat aJuli Cèsar en la seva lluita contraPompeu i Cèsar hi va construir alguns vaixells per al setge deMarsella, partidària de Pompeu. Victoriós, Cèsar va donar gran part del territori de Marsella a Arelate.
En temps d'August es va convertir en colònia romana amb veterans de la sisena legió (Legio VI Ferrata) que tenia allí la seva seu. Va portar el títol deColonia Julia Paterna Arelatensium Sextanorum. Fou una ciutat de certa importància i l'emperador Constantí la va ampliar mitjançant la construcció d'una ciutat bessona a la riba dreta del riu (la ciutat primera era a la riba esquerra delRoine) i llavors es va dir Constantina.
Durant els segles iv iv fou també la seu d'alguns emperadors durant les seves campanyes militars.Constantí el Gran en feu residència imperial i allà hi va néixer el seu fillConstantí II el Jove el317.Constantí III s'hi va proclamar emperador el407 i va establir a Arle la prefectura del pretori de la Gàl·lia el408.
La ciutat va esdevenir cristiana al segle iv, primer afavorint l'arrianisme després abandonat. Fou seu d'unbisbat i després arquebisbat del qual el primer titular fou santTròfim (225) i més tardsant Honorat isant Hilari (segle v). S'hi van celebrar dinousínodes de bisbes, entre ellsel del 314 què va condemnar eldonatisme i el del353 què es va pronunciar a favor de l'arrianisme. A l'edat mitjana el sínode de1234 va condemnar elsalbigesos i el del1263 va condemnar les doctrines deJoaquim de Fiore, un místic i monjo del segle xii.
Ocupada pelsfrancs al segle vi, al segle vii va patir els atacs delsàrabs. El855 fou la capital delRegne d'Arle amb part deBorgonya iProvença. Els atacs àrabs van continuar i s'hi van afegir elsnormands. El880,Ricard I hi va fundar elducat de Borgonya, i el933Hug d'Arles va donar el seu regne aRodolf II, que va ajuntar els dos regnes en un de sol anomenat Regne d'Arle, que va existir fins al1033 quan el títol va passar a l'emperador germànic i el regne de fet va deixar d'existir mentre els feudals governaven els seus petits territoris.
El1178Frederic Barba-roja es va fer coronar allí i la ciutat va esdevenirciutat imperial lliure dirigida per unpodesta que nomenava els cònsols i altres magistrats. Es va incorporar com a ciutat lliure alcomtat de Provença el1239. El1378 l'emperadorCarles IV va cedir els drets del Regne d'Arle aldelfí de França i el regne va deixar d'existir fins i tot com a títol. Arle va conservar, però, la condició de ciutat lliure fins al1789.
Al segle xix hi va arribar el tren. El21 de febrer de1888 es va establir a la ciutat el pintor holandèsVincent van Gogh, on va pintar uns 300 quadres. El desembre de1888 es va tallar l'orella i va deixar la ciutat elmaig de1889 per ingressar a l'asil deSant Romieg de Provença.
L'any 2017, Arle va acollir el rodatge d'una pel·lícula sobre la vida deVincent van Gogh, que va ser interpretada per l'actor americà Willem Dafoe. La pel·lícula s'estrenà l'any 2018.
Els monuments i restes arqueològiques d'època romana configuren una part molt important del patrimoni monumental de la ciutat, inscrita a la llista depatrimoni mundial de la UNESCO. Sobresurten l'amfiteatre (més gran que el deNimes, però no tan ben conservat) i elteatre, juntament amb les Termes de Constantí, el criptopòrtic del Fòrum, les restes de les muralles i la necròpolis anomenadaAliscamps
Als afores del nucli antic hi ha les restes del circ romà (d'on procedeix l'obelisc que actualment presideix la plaça de la República). Al costat d'aquestes es troba l'importantMuseu departamental de l'Arle antic, on es conserven peces de gran interès tals com un vaixell romà de transport fluvial íntegrament rescatat del fons del riu, amb tota la seva càrrega, o una rica col·lecció de sarcòfags paleocristians.[23]
D'època medieval cal destacar l'església de Sant Tròfim, que fou catedral, d'estilromànic, La seva portada i el claustre són comptats entre els millors exemples d'escultura romànica.
La fundacióVincent van Gogh i l'espai Van Gogh situat a l'antic hospital evoquen el decisiu pas d'aquest artista per Arle entre 1888 i 1889. Hi ha també una ruta senyalitzada pels llocs que va pintar, alguns dels quals encara es poden reconèixer amb facilitat, tals com el cafè de nit a la plaça del Fòrum (Terrassa de cafè a la nit;El cafè de nit), el pont de Trinquetaille -prop del qual també es va pintarCel estelat sobre el Roine-, el pati de l'antic hospital o el pont de Langlois.
Altres museus de la localitat són el Museu Réattu (Museu de Belles Arts, amb obres de Pablo Picasso)[24] i el Museu Arlatenc d'etnografia provençal[25]
Als afores es troba l'anomenatparc des Ateliers (parc dels Tallers) on es desenvolupa el projecte de la Fundació Luma en el qual intervé l'arquitecteFrank Gehry.[26]
A part de l'emperadorConstantí, va néixer a la ciutat també el filòsofFavorí.Un altre personatge famós de la ciutat fou el poetaFrederic Mistral, que va néixer a la rodalia.Jeanne Calment fou una de les dones més velles del món amb edat documentada, que va néixer a Arle i hi va morir amb més de 122 anys (1875-1997).
Cada any s'hi celebra elfestival de fotografiaRencontres d'Arles. La ciutat és seu de l'escola nacional de fotografia. A Arle se celebren actes similars a les curses de braus en què el brau és mort, amb un tancament previ als carrers a l'estil de l'"encierro de San Fermín".
Cada any durant el mes d'abril també s'hi celebra una fira.
↑2.194 focs (cf. Louis Stouff,Arles au Moyen Âge, pàg. 110), al voltant de 13.000 habitants
↑910 caps de focs cristians pagant capitació (cf. Louis Stouff,Arles au Moyen Âge, page 110), al voltant de 5.000 habitants (impacte de lapesta negra de 1348).
↑Corresponents al més baix de la demografia arlesiana, a causa de les pestes de 1439 i 1442-1443.
↑1.087 caps de focs cristians pagant la capitació (cf. Louis Stouff,Arles à la fin du Moyen Âge, pàg. 124), al voltant de 5.500 habitants
↑p.124. - Entre 1462 i 1502, el creixement fou més feble a causa de la terrible mortalitat de 1483, lligada a la pesta.
.svg)