| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1219(Gregorià) | ||
| Mort | 1266(Gregorià) (46/47 anys) Imperi Mongol | ||
| Kan | |||
| |||
| Activitat | |||
| Ocupació | kan | ||
| Família | |||
| Família | Genguiskànides | ||
| Cònjuge | Elchiqmish | ||
| Fills | Alitiemuer, Yomuqur | ||
| Pares | Tolui i Sorgaqtani | ||
| Germans | Khublai Khan Hülegü Hududu Bochuo Moge Suigedu Xuebietai Mongke Dumugan Yesubuhua | ||
Signatura  | |||
Arig Boke (després de 1219 - 1266), els components del seu nom també escritsAriq,Arigh,Arik iBukha, Buka,Buqa,Boqe (mongol: Аригбөх, xinès: 阿里 不 哥), era el setè fill més jove deTolui, un net deGenguis Kan. Després de la mort del seu germà el gran kanMöngke, Ariq Boke va reclamar el títol de gran kan de l'Imperi Mongol i va prendre el poder breument mentre que els seus germansKhublai iHülegü estaven absents del país mongol. Quan Khublai va tornar per a una elecció en 1260, les faccions rivals no van poder posar-se d'acord, i van triar als pretendents, Khublai i Ariq Boke, pel tron, donant per resultat l'anomenadaGuerra Civil Toluida que va fragmentar l'imperi mongol. Ariq Boke va ser recolzat pels tradicionalistes de l'Imperi mongol, mentre que el seu germà Khublai va ser recolzat pels principals prínceps de la Xina del nord.
Ariq Boke va ser el fill més jove de Sorghaghtani Beki i Tolui, al seu torn el fill més jove de Genghis Khan. Quan Genghis Khan va morir en 1227, el lideratge del seu Imperi va passar al tercer fill d'aquest (oncle d'Ariq Boke),Ogodei. Va assistir pacíficament a les eleccions tant del seu oncle, el gran kan Ogodei i del successor i fill gran d'aquest,Guyuk. Després que el seu germà gran Möngke fou coronat en 1250, la seva família es va fer encara més poderosa entre elsgenguiskànides. Ariq Boke també és conegut per ser simpatitzant del cristianisme; això se sap per l'informe del franciscàGuillem de Rubruck, que va ser un enviat deLluís IX de França.
Quan el kanOgodei va morir, va esclatar una lluita de poder, amb el lideratge passant a Guyuk, fill d'Ogodei el 1246, però Guyuk va morir només dos anys després, el 1248. Després d'un altre conflicte, els fills de Tolui, germà de'Ogodei, van prendre el poder. El primer dels fills de Tolui a ser gran kan va serMöngke, qui va marxar ambKhublai per conquerir el sud de la Xina i laDinastia Song de Sud. El seu germà Hülegü va liderar l'avanç mongol cap a l'oest, conquerintBagdad i prosseguint aSíria i cap a Palestina. Durant aquest temps, tots els assumptes de l'àrea central de l'imperi van quedar sota el control del germà de tots dos, Ariq Boke.
Quan Möngke va morir en 1259, Ariq Boke va ser triat kan en absència dels seus germans,[1] i va tenir el suport de la majoria dels ministres i de les poderoses famílies de la capital deKarakorum, com la família de Möngke, i altres prínceps de l'anomenada "Família Daurada" juntament amb altres forces de la capital Karakorum inclòs els guàrdies reialstorgut i les elits de l'Horda Blanca, així com elsoirats, que es van aliar a Arig Boke i un dels líders dels oirats es va casar amb la seva filla. No obstant això, quan Khublai iHülegü van rebre notícies de la mort de Möngke, van avortarla guerra contra els Song[2] ila guerra a Palestina[3] ordenant el retorn a la capital per decidir l'assumpte de la successió.
Börke de l'Horda d'Or iAlghu delKanat de Txagatai van donar suport al nomenament d'Arig Boke com a gran kan, però Khublai i el seu germà Hülegü de l'Ilkanat s'hi van declarar en contra. Khublai va retirar lestropes del front contra ladinastia Song, va convocar una assemblea aCambaluc que el va proclamar gran kan i retornà a les estepes de Mongòlia, amb el propòsit d'oposar-se a la proclamació d'Arig Boke,[2] desencadenant laGuerra Civil Toluida. Arig Boke va ordenar a Alghu defensar l'àrea de les forces d'Hülegü, i la possible presència de Berke de l'Horda D'Or. Però Alghu va abandonar a Arig Boke, matant als seus enviats, mentre queKaidu va romandre lleial a Arig Boke. Alghu i Arig Boke aviat van entrar en conflicte directe, amb Alghu guanyant el primer enfrontament, però després en el segon, Arig Boke va sortir victoriós, i va forçar a Alghu a fugir cap a l'oest.
Arig va enviarAlandar per apoderar-se del corredor deGansu que uneix el nord de la Xina amb Àsia Central on va ser derrotat i mort perKadan, un fill d'Ogodei, i part de l'exèrcit d'Arig també era derrotat per les tropes de Khublai a Baski, tallant el subministrament d'aliments a Mongòlia des del nord de la Xina. L'uighurLian Xixian va derrotarLiu Taiping, aliat d'Arig al nord-oest de la Xina i va expulsar els partidaris d'Arig deLiangzhou iGanzhou.[4] Al sud-oest de la Xina, les seves forces van protegir Sichuan de les tropes invadides d'Ariq Böke. Kublai va pagar generosament a Kadan i Lian Xixian pel seu servei militar en regals i promocions.
Arig es va retirar a la vall del riuYenisei al nord-oest de Mongòlia des de la insostenibleKarakorum. A l'estiu, Arig va intentar prendre el control de Mongòlia a Khublai guanyant una primera batalla però Khublai va enviar un altre exèrcit contra el seu germà, derrotant-lo el novembre de 1261 al llac Shimultai i poc després alGran Khingan.[5] Arig va haver d'abandonar Mongòlia definitivament, retrocedint al riu Yenisei. En1262 les forces de Khublai van entrar aKarakorum però un aixecament al seu territori xinès va aturar l'avanç mentre Berke podia donar suport a Arig per l'esclat dela guerra entre ell i Hülegü pel Caucas.
Finalment, com la guerra va continuar entre Arig Boke i el seu germà Khublai, les forces del primer es van afeblir. Khublai tenia poderoses forces de cavalleria mongoles: deMongòlia,Xina,kazakhs i nombroses unitats d'infanteria xineses i coreanes. El seguidor de Khublai, Kadan, un fill d'Ogodei, va derrotar les forces d'Arig Boke sota el general Alandar, i Arig Boke va perdre dues vegades el control de la capital de Karakorum. Khublai també va bloquejar tot el comerç a Mongòlia des del nord de la Xina, per tal de tallar el subministrament d'aliments. Alghu va començar a atacar les possessions de l'Horda Blava aCoràsmia iTransoxiana, expulsant els representants de Börke i a finals de l'any va declarar per Khublai. L'única oportunitat d'Arig d'aconseguir qualsevol cosa depenia dels recursos dels txagatais, i el1263 des de la seva base al Yenisei va atacar Alghu obligant-lo a fugir a Kashgar, mentre els Song envaien el nord de la Xina impedint que Khublai l'ajudés. Khublai va enviar Hao Jing per negociar una resolució pacífica de la guerra amb els Song però l'oferta no fou acceptada i el negociador, empresonat. Arig Boke finalment es va rendir a Khublai en 1263. Va ser empresonat per Khublai[6] i va morir misteriosament pocs anys després de la seva rendició, amb rumors que havia estat enverinat en secret.
D'acord amb l'acadèmic David Morgan "Ariq Boke pot ser vist com a representació d'una escola de pensament influent entre els mongols, al que Khublai es va oposar per les seves accions i actituds després de 1260. Alguns mongols van sentir que hi havia una corrent perillosa cap a la suavitat, tipificada a aquells com Khublai que pensava que hi havia alguna cosa A dir per la civilització establerta i per l'estil de vida xinès. En la visió tradicionalista, el centre mongol havia de romandre a Mongòlia, i la vida nòmada dels mongols s'havia de preservar sense contaminar. Xina hauria simplement de ser explotada. Arig Boke va arribar a ser considerat com el representant d'aquesta facció. Aquest llegat va ser continuat per Kaidu. Tot i que Arig Boke va perdre el poder, alguns dels seus descendents es van convertir més tard en importants figures en el Ilkanat i en la Dinastia Yuan del nord, i els llinatges de l'IlkhanArpa Khan i el de Yesüder es remunten a Arig Boke .
._Timurid_genealogy_1405-1409%2c_Samarkand_(Topkapi_Sarayi_M%25C3%25BCzesi%2c_H2152)_folio_33b.jpg)