Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Ariarates V

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAriarates V
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementsegleII aCModifica el valor a Wikidata
CapadòciaModifica el valor a Wikidata
MortsegleII aCModifica el valor a Wikidata
CapadòciaModifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupaciópolíticModifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenísticModifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaAriarathid dynasty(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
CònjugeNisaModifica el valor a Wikidata
FillsDemetri de Capadòcia, Ariarates VIModifica el valor a Wikidata
ParesAriarates IVModifica el valor a Wikidata  i AntioquisModifica el valor a Wikidata
GermansEstratonice de Pèrgam
AriarathesModifica el valor a Wikidata

Ariarates V Filopàtor (grec antic:Ἀριαράθης Εὐσεβής Φιλοπάτωρ, Ariaráthēs Eusebḗs Philopátōr,Pius, que estima al seu pare) va ser rei deCapadòcia, fill d'Ariarates III al que va succeir cap a l'any163 aC. El seu nom de naixement era Mitridates, que va canviar en arribar al tron.

Es va distingir per l'excel·lència del seu caràcter i perquè era molt culte, tant en filosofia com en les arts. Es va educar aRoma segonsTitus Livi però això podria ser un error amb son suposat germà de nom Ariarates o Artiarates. Els romans li van desaconsellar l'enllaç amb la germana deDemetri I Soter (161 aC-150 aC) i el rei els va fer casar, de manera que el Selèucida, que rumiava l'expansió cap a Capadòcia, li va declarar la guerra, li va prendre el tron i va posar al seu lloc aOrofernes (Holofernes o Orofernes), un altre suposat germà del rei, l'any158 aC.

Ariarates va fugir a Roma però l'any següent,157 aC, els romans el van restaurar. Es creu que van permetre a Orofernes seguir al govern associat al tron, segons diuApià. En tot cas l'associació va ser breu, ja que aviat Ariarates era rei únic. Després el rei de Capadòcia va col·laborar amb els romans per trobar un rival a Demetri, i va trobarAlexandre I Balas, que deia ser fill d'Antíoc IV, el qual, amb el suport del rei de Capadòcia, dePtolemeu VI d'Egipte, i d'Àtal II de Pèrgam va desfermar la guerra civil a l'Imperi Selèucida. L'any154 aC va ajudar a Àtal II de Pèrgam (159 aC-139 aC) en la seva guerra contraPrúsies rei deBitínia, i va enviar a la zona un exèrcit sota comandament del seu fill Demetri.

L'any130 aC Ariarates V va marxar junt amb el procònsolCras contra el rebelAristònic, fill natural delrei de Pèrgam i germà d'Àtal III, que reclamava el regne del seu pare, administrat temporalment pelSenat de Roma a l'espera de nomenar successor. Aristònic va ser derrotat i capturat pel cònsolPerpenna i enviat a Roma (on es va suïcidar) però Ariarates V va morir el mateix any en campanya. A canvi d'aquest ajut els romans van cedir a Capadòcia laLicaònia iCilícia.

Estava casat ambLaodicea Nisa de la que va tenir sis fills però la mare va matar els cinc grans per obtenir el poder en nom del fill més jove, menor d'edat que finalment va ser proclamat amb el nom d'Ariarates VI.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). «Ariarathes V». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 18 maig 2021].


  • Vegeu aquesta plantilla
Governantshel·lenístics
Argèades
Antigònides
Ptolomeus
Selèucides
Lisimàquides
Antipàtrides
Atàlides
Grecobactrians
Indogrecs
Reis de Bitínia
Reis del Pont
Reis de Commagena
Reis de Capadòcia
Reis del
Bòsfor cimeri
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ariarates_V&oldid=35455991»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp