Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Ariane Ascaride

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeucol·laborar actualitzant-lo o afegint-hi la informació que manca. «Motiu no especificat»
Plantilla:Infotaula personaAriane Ascaride
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 octubre 1954Modifica el valor a Wikidata (70 anys)
Marsella (França)Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire national supérieur d'art dramatique
Conservatoire à rayonnement régional de Marseille(en)Tradueix
Universitat d'Ais-MarsellaModifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióguionista, actriu de teatre, actriu de cinemaModifica el valor a Wikidata
Activitat1976Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeRobert Guédiguian(1975–)Modifica el valor a Wikidata
GermansPierre Ascaride
Gilles AscarideModifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0038449TMDB (persona): 72590Allmovie (artista): p199676Musicbrainz: 281739c7-78f9-414a-a8fc-fe3a4b10e96cModifica el valor a Wikidata

Ariane Ascaride (Marsella, França, 10 d'octubre de 1954) és una actriufrancesa.

L'any 1998, obté elCésar a la millor actriu per al seu paper aMarius i Jeannette deRobert Guédiguian, amb qui ha rodat divuit films (o sigui la meitat de la seva filmografia).

Biografia

[modifica]
Ariane Ascaride l'any 2011.

Filla de Henriette, una empleada en una oficina, i d'un representant, fill d'immigrantnapolità, i germana de l'escenògraf Pierre Ascaride i de l'escriptor Gilles Ascaride, Ariane Ascaride assisteix de ben jove als espectacles aficionats on participa el seu pare.[1]Estudia sociologia a la universitat d'Ais de Provença on entra a la Unió nacional dels estudiants de França (UNEF). Coneix llavorsRobert Guédiguian que es convertirà en el seu marit.[2]

Entra al Conservatori nacional d'art dramàtic deParís on segueix els cursos d'Antoine Vitez i Marcel Bluwal. Alsanys 1970, debuta al teatre amb les peces del seu germà Pierre Ascaride, un dels inventors delteatre a domicili, després interpreta petits papers al cinema. El seu primer paper autèntic li és ofert per René Féret aLa Communion solemne (1977).

Carrera

[modifica]
Ariane Ascaride fotografiada pel Studio Harcourt l'any 2008.

A partir de 1980, Ariane Ascaride apareixerà a tots els films del seu marit. És l'única artista professional del seu primer film,Dernier été. SiÀ la vie, à la mort ! és plebiscitada per la crítica l'any 1995, no és veritablement descoberta pel gran públic finsMarius i Jeannette que li suposa elCésar a la millor actriu l'any 1998.

A final delsanys 1990, altres cineastes com Dominique Cabrera (Nadia et les hippopotames l'any 1999) o Olivier Ducastel i Jacques Martineau (Drôle de Félix l'any 2000) la criden.

L'any 2006, se la troba al cartell delVoyage en Arménie de Robert Guédiguian, del qual és coguionista però també deMiss Montigny de Mel Van Hoogenbemt i deChangement d'adresse d'Emmanuel Mouret.

Compromís

[modifica]

Ariane Ascaride és membre del comitè de padrinatge de la Coordinació francesa per al Decenni de la cultura de pau i de no-violència.

Vida privada

[modifica]

Ariane Ascaride és germana de Pierre Ascaride i de Gilles Ascaride i és l'esposa del director francèsRobert Guédiguian.[2] La seva filla Anaïs Ascaride col·labora aAgat Films & Cie - ExNihilo com a ajudant de producció idirectora de producció.[3]

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]

Anys 1970 i 1980

[modifica]
  • 1977:La Communion solennelle de René Féret.
  • 1980:Dernier Été deRobert Guédiguian.
  • 1980:À vendre de Christian Drillaud.
  • 1980:Retour à Marseille deRené Allio
  • 1985:Rouge Midi de Robert Guédiguian
  • 1985:Ki lo sa? de Robert Guédiguian
  • 1989:Dieu vomit les tièdes de Robert Guédiguian

Anys 1990

[modifica]
  • 1993:L'argent fait le bonheur de Robert Guédiguian
  • 1995:À la vie, à la mort! de Robert Guédiguian
  • 1997:Marius et Jeannette de Robert Guédiguian
  • 1998:À la place du cœur de Robert Guédiguian
  • 1998:Le serpent a mangé la grenouille d'Alain Guesnier
  • 1999:Calino Maneige de Jean-Patrick Lebel
  • 1999:Paddy de Gérard Mordillat
  • 1999:Drôle de Félix d'Olivier Ducastel iJacques Martineau
  • 1999:Nadia et les hippopotames deDominique Cabrera

Anys 2000

[modifica]
  • 2000:La ville est tranquille de Robert Guédiguian
  • 2000:À l'attaque! de Robert Guédiguian
  • 2001:Marie-Jo et ses deux amours de Robert Guédiguian
  • 2001:Le Ventre de Juliette de Martin Provost
  • 2001:Ma vraie vie a Rouen d'Olivier Ducastel i Jacques Martineau
  • 2002:Une place sur terre d'Anne-Marie Étienne
  • 2002:Lulu deJean-Henri Roger
  • 2002:Imposture de Patrick Bouchitey
  • 2003:Mon père est ingénieur de Robert Guédiguian
  • 2003:Brodeuses de Éleonore Faucher
  • 2004:Miss Montigny de Miel Van Hoogenbemt
  • 2004:Le Thé d'Ania de Said Ould Khelifa
  • 2004:Code 68 de Jean-Henri Roger
  • 2006:Le Voyage en Arménie de Robert Guédiguian
  • 2008:Lady Jane de Robert Guédiguian
  • 2009:L'Armée du crime de Robert Guédiguian
  • 2009:L'eriçó (Le hérisson) deMona Achache

Anys 2010

[modifica]

Anys 2020

[modifica]
  • 2021:Les héroïques de Maxime Roy
  • 2022:Interdit aux chiens et aux Italiens (veu, pel·lícula d'animació) de Alain Ughetto
  • 2022:Divertimento de Marie-Castille Mention-Schaar
  • 2022:Le processus de paix de Ilan Klipper
  • 2023:Sous le tapis de Camille Japy
  • 2023:Et la fête continu! de Robert Guédiguian

Televisió

[modifica]
  • 1982:Mozart de Marcel Bluwal
  • 1982:L'Apprentissage de la ville de Caroline Huppert
  • 1990:Jofroi de la Maussan de Marcel Bluwal
  • 1990:Onorato de Marcel Bluwal
  • 1993:Grossesse nerveuse de Denis Rabaglia
  • 1997:De mère inconnue d'Emmanuelle Cuau
  • 2000:Retiens la nuit de Dominique Cabrera
  • 2004:Nature contre nature de Lucas Belvaux
  • 2005:Vénus et Apollon de Pascal Lahmani
  • 2010:George et Fanchette de Jean-Daniel Verhaeghe
  • 2010:La femme qui pleure au chapeau rouge de Jean-Daniel Verhaeghe
  • 2010:Fracture d'Alain Tasma
  • 2011:Les mauvais jours de Pascale Bailly
  • 2011:Roses à crédit d'Amos Gitaï
  • 2011:Divorce et fiançailles d'Olivier Peray
  • 2013:C'est pas de l'amour de Jérôme Cornuau
  • 2019:Les sauvages de Rebecca Zlotowski
  • 2020:Possessions de Shahar Magen

Teatre

[modifica]

Actriu

[modifica]
Ariane Ascaride aCabourg l'any 2012.
  • 1979:Vingt minuts avec un ange - Anecdotes provinciales d'Alexandre Vampilov, posada en escena Gabriel Garran, Festival d'Avignon
  • 1982:La Segretaria, posada en escena Pierre Ascaride
  • 1982:La tovallola dels peus de Gil Ben Aych, posada en escena Pierre Ascaride, Teatre 71 aMalakoff
  • 1985:Ma famille-revue d'Eduardo De Filippo, posada en escena Pierre Ascaride
  • 1991:El Cementiri dels elefants de Jean-Paul Daumas, posada en escena Gilles Guillot
  • 1992:Papà de Serge Valletti, posada en escena Pierre Ascaride
  • 1995:Els Putes d'Aurelio Grimaldi, posada en escena Pierre Ascaride
  • 1995:Un racó d'azur de Jean Bouchaud, posada en escena de l'autor, Teatre La Bruyère
  • 2000:El Gran Teatre d'Evelyne Pieiller, posada en escena Robert Guédiguian
  • 2003:Mathilde de Véronique Olmi, posada en escena Didier Long, amb Pierre Arditi, Teatre del Rond-Point
  • 2003:Algérie, je t'écris al Foyer delThéâtre de la Madeleine
  • 2004:Per a Bobby de Serge Valletti, posada en escena Michel Cerda, Teatre de l'Est Parisenc
  • 2006:Ariane Ascaride lit Serge Valletti, Teatre La Bruyère
  • 2007:La Maman bohême /Médée, deDario Fo iFranca Rame, posada en escena Didier Bezace, Théâtre de la Commune
  • 2011:L'Amor, la mort, els fringues deNora i Delia Ephron, posada en escena Danièle Thompson,Teatre Marigny
  • 2013-2016:Le Dernier jour du jeûne, de i posada en escena Simon Abkarian, Teatre del Gimnàs (Marsella) després Teatre Nanterre-Ametllers i gira
  • 2015:El Silenci de Molière deGiovanni Macchia, posada en escena Marc Paquien, Teatre Llibertat, Teatre de l'Oest parisenc, gira
  • 2016:Touchée per les fées de Marie Desplechin, posada en escena Thierry Thieû Niang, Festival d'Avignon
  • 2018:L'Envol des cigognes iLe Dernier jour du jeûne de Simon Abkarian,Théâtre du Soleil
  • 2019:Il y aura la jeunesse d'aimer deLouis Aragon iElsa Triolet
  • 2022:Gisèle Halimi, une farouche liberté d'Annick Cojean
  • 2023:Du bonheur de donner deBertolt Brecht
  • 2023:Sorcières de Mona Chollet

Posada en escena

[modifica]
  • 2005:Inutile de tuer son père, le monde s'en charge, de i amb Pierre Ascaride

Premis i nominacions

[modifica]
Ariane Ascaride al Festival de Canes 2001.

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Evocant el seu pare, Ariane es defineix regularment com la « filla de Peter Pan
  2. 2,02,1Besse, Caroline. «Ariane Ascarid'au fil des films de Robert Guédiguian». Télérama.fr, 18-06-2014.
  3. «Anaïs Ascaride». IMDb. [Consulta: 18 juny 2017].
  • Vegeu aquesta plantilla
1932–1968
1983–2000
2001–present
  • Vegeu aquesta plantilla
  • Vegeu aquesta plantilla
‡ Del 1963 al 1983 es va atorgar el premi a la millor actuació sense distingir sexe o nacionalitat. Aquí apareixen només els guanyadors femenins i estrangers.
1958-1962
1963-1983‡
1984-ara
Registres d'autoritat
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ariane_Ascaride&oldid=34134963»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp