| chinuk wawa, wawa, chinook lelang, lelang | |
|---|---|
| Tipus | llengua,pidgin illengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 30 en2000[1] 640 en 2010[2] |
| Parlants nadius | 1 |
| Autòcton de | Oregon,Washington |
| Estat | Estats Units |
| Classificació lingüística | |
| pidgin format perchinook,wakash, anglès i castellà | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí iDuployan shorthand(en) |
| Nivell de vulnerabilitat | 5 en perill crític |
| Codis | |
| ISO 639-2 | chn |
| ISO 639-3 | chn |
| SIL | chn |
| Glottolog | chin1272 |
| Ethnologue | chn |
| UNESCO | 256 |
| IETF | chn |
| Endangered languages | 4167 |
L'argot chinook, també conegut com achinuk wawa, és unpidgin que fou utilitzat com a llengua comercial durant el segle xix partint de la part inferior delriu Columbia fins a altres zones del modernOregon iWashington,Columbia Britànica i part d'Alaska i del territori deYukon, tenint de vegades característiques d'unallengua criolla.[3] Es relaciona amb la llengua aborigen delschinook, però no el mateix, ja que s'hi basa gran part del seu vocabulari.[4]
Moltes paraules del chinook jargon romanen en ús comú a l'Oest dels Estats Units,Columbia Britànica iYukon, tant en les llengües ameríndies com en l'anglès regional,[5] El nombre total de mots de l'argot als lèxics publicats es compta sols en centenars, per la qual cosa era fàcil d'aprendre.[6] Té el seu propi sistema gramatical tant simple que, igual que la llista de paraules, era de bon aprendre. La consonant «r» és rara encara que existeix, així com préstecs de l'anglès i francès, com "rice" (arròs) i "merci", que han canviat en la seva adopció a l'argot, a 'lice' i 'mahsie', respectivament.
L'argot es va construir originalment d'una gran varietat de paraules dellengües ameríndies del nord-oest del Pacífic, sorgint com apidgin intra-indígena en una regió marcada per la geografia divisiva i intensa diversitat lingüística. Els pobles participants procedien d'una dotzena de llengües de molt diferentsfamílies lingüístiques.[7] Va assolir el seu punt màxim d'ús en el període 1858-1900, i es va reduir com a resultat de lagrip espanyola, laPrimera Guerra Mundial i les escoles internats.[8]
Alguns europeus i asiàtics adoptaren l'argot com una forma altament eficient i accessible de comunicació. Aquest ús va continuar en alguns sectors econòmics fins ben entrat el segle xx[9][10] i algunes de les seves paraules continuen de figurar en els noms d'empreses i d'organitzacions, com també en latoponímia regional.
A laDiòcesi catòlica de Kamloops,Columbia Britànica, centenars de parlants també van aprendre a llegir i escriure l'argot usant lataquigrafia Duployan mercès a la publicacióKamloops Wawa. Com a resultat, l'argot va començar a tenir la seva pròpia literatura, en la seva major part traduccions de la Bíblia i dels clàssics, així com noticiaris episcopals, esdeveniments comunitaris i locals i diaris personals.[7] L'activista i novel·lista ameríndiaMarah Ellis Ryan (1860?-1934) usà paraules i frases chinook en les seves obres.[11]
SegonsNard Jones, el chinook jargon encara es feia servir aSeattle fins poc abans de laSegona Guerra Mundial, especialment entre els membres de l'Arctic Club, fent de Seattle la darrera ciutat on fou usat àmpliament. El 1972 va comentar que en aquesta data "Solament alguns la poden parlar completament, els homes de noranta o cent anys, comHenry Broderick, l'immobiliari, iJoshua Green, el banquer."[12]
La majoria dels llibres escrits en anglès encara utilitzen el terme chinook jargon, però alguns lingüistes que treballen en la preservació d'una formacriollitzada de la llengua utilitzada aGrand Ronde prefereixen el termeChinuk Wawa (amb l'ortografia 'Chinuk' en comptes de 'Chinook'). Però els parlants històrics no van usar el nomchinook wawa, sinó més aviatWawa oLelang (del fr.la langue) ilelang també fa referència a la part física del cos, la llengua.[13]
El nom per a l'argot va variar al llarg del territori en el qual es va utilitzar. Per exemple:skokum hiyu a l'àreaBoston Bar-Lytton deFraser Canyon, o en moltes altres zones tan sols "la vella llengua comercial".
 Llengües d'Oregon | |
|---|---|
Lalletra itàlica indica que és unallengua morta | |
| Alsea | |
| Atapascanes | |
| Chinook | |
| Coos | |
| Kalapuya | |
| Penutià de la costa d'Oregon | |
| Penutià dels turons | |
| Shahaptianes | |
| Salish | |
| Llengües sense classificar | |
| Uto-asteca | |
| Indoeuropees | |
| Uralianes | |
| Llengües oficials | |
|---|---|
| Llengües indígenes | Abenaki · Algonquí · Babine-Witsuwit'enBeothuk · Blackfoot · Broken Slavey · Bungee · Carrier · Cayuga · Chiac · Chilcotin · Chinook jargon · Tsimshian de la Costa · Comox · Cree · Dene suline · Dogrib · Gwich'in · Haida · Haisla · Halkomelem · Hän · Heiltsuk-Oowekyala · Innu-aimun · Inuinnaqtun · Inuktitut · Inupiaq · Inuvialuktun · Kaska · Kutenai · Kwak'wala · Pidgin francès inuit de Labrador · Malecite-Passamaquoddy · Michif · Mi'kmaq · Mohawk · Munsee · Naskapi · Nicola · Nitinaht · Nlaka'pamuctsin · Nuu-chah-nulth · Nuxálk · Ojibwa · Okanagan · Oneida · Onondaga · Ottawa · Potawatomi · Saanich · Sekani · Seneca · Sháshíshálh · Shuswap · Slave · Squamish · St'at'imcets · Tagish · Tahltan · Tlingit · Tsuut'ina · Tuscarora · Tutchone · Abnaki occidental · Wyandot |
| Llengües immigrants | |
| Llengües de signes | |
