La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga.
Argos (grec:Άργος) és una ciutat deGrècia, a la península delPeloponès, capital delnomós de l'Argòlida. Té uns 30.000 habitants. L'antiga ciutat era a uns 5 km de la costa i tenia una ciutadella anomenadaLarisa. La veïnaNàuplia fou el port d'Argos.
La llegenda atribueix la seva fundació alpelasgÍnac, al seu fillForoneu o al seu netArgos. Els seus descendents van regnar a la ciutat durant nou generacions i el darrer rei,Gelanor, fou derrocat per l'egipciDànau. El seu successor va serLinceu, que va ser succeït perAbant. Els dos fills d'Abant es van repartir el territori: perAcrisi va ser Argos iTirint perPretos.Perseu, fill deDànae i net d'Acrisi, va fundarMicenes, que va esdevenir la capital del regne.Euristeu, net de Perseu, fou succeït com a rei de Micenes perAtreu, fill dePèlops, que va deixar com a successor el seu netAgamèmnon, que va governar sobre bona part del Peloponès.Homer descriu Micenes com la capital i Argos com a ciutat subordinada sota el govern de Diomedes. El fill d'Agamèmnon,Orestes, va unir els governs de Micenes i Argos i més tard el deLacedemònia pel matrimoni ambHermíone, filla deMenelau. Orestes va tornar a establir la capital a Argos; amb el seu successor,Tisamen, es va produir la invasió delsdoris, que el van foragitar i van esdevenir senyors d'Argos. La llegenda acaba aquí, i a partir de llavors ja es coneixen fets històrics. La deïtat local fouHera, d'origen aqueu. El temple d'Hera era el centre de culte de tot el districte.[1]
Els seus habitants s'anomenaven argius. En temps d'Homer, el termeargiu era equivalent aaqueu. Se sap que la regió d'Argos estava poblada per aqueus quan van arribar elsdoris. El reiFidó, de la casa de Tèmenos, se situa entre el770 aC i el730 aC i, amb ajut delspisatans, va mirar d'establir una supremacia sobre el Peloponnès. El747 aC va usurpar la presidència dels vuitensjocs olímpics, però fou derrotat pels espartans ieleus. Argos fou el cap d'una lliga de ciutats dòriques:Cleones,Fliünt,Sició,Epidaure,Trezè,Hermíone iEgina. Aquesta lliga, de caràcter religiós, fou anomenadaAmfictiònia d'Argos, i va durar fins al514 aC. Les lluites ambEsparta van ser contínues i la causa principal en fou la possessió del districte deCinúria, i es van produir moltes batalles, entre les quals una en què Argos va guanyarHísies cap al669 aC; però al547 aC Esparta ja es va fer amb l'hegemonia, després d'aconseguir el domini deCinúria, amb la llegendària batalla dels tres-cents campions en què va destacarOtríades.[1]
Al514 aC, Egina iSició, antigues membres de l'amfictiònia, que havien estat aliades d'Esparta contra Argos, foren condemnades a pagar una multa. Amb el rei Cleòmenes, els espartans van aconseguir la victòria deTirint, on van morir sis mil argius i la llegenda diu que la ciutat es va salvar per les dones que, dirigides per la poetessaTelesil·la, van rebutjar els espartans a les muralles de la ciutat, cosa que sembla que mai no va passar, però és cert que la ciutat va romandre sense homes i foren elsgimnets, la classe d'esclaus, qui en van assolir el govern mentre els infants de les classes dirigents creixien; quan varen haver crescut, van tornar al poder i van foragitar els esclaus cap a Tirint. Llavors, Argos ja només va tenir una supremacia religiosa, i no va participar en les guerres contra Pèrsia per la manca de poder, i s'hi declarà neutral; en aquest temps, Micenes i Tirint eren independents i aliades d'Esparta; al468 aC, els argius van destruir Micenes i, a la mateixa època, Tirint,Hísies,Midea i altres ciutats del districte. Molts de ciutadans de poblacions veïnes foren traslladats a la ciutat. La supremacia religiosa sobre regions veïnes encara durava en començar la guerra del Peloponès, el432 aC.[1]
Al segle vi aC fou seu d'una escola d'escultura en la qual van destacarAgèlades i els seus tres deixebles:Fídies,Miró iPoliclet, tres dels més grans escultors antics. Al mateix temps, va destacar el músic i poetaSacadas (cap al 590-580 aC). La poeta Telesil·la, contemporània de Cleòmenes, en fou també un personatge destacat.Pirros, el rei de l'Epir, morí a Argos mentre assajava de capturar la ciutat, i fou enterrat al temple deDemèter de la ciutat.[1]
Mentre va durar el poder dòric, hi havia tres classes de ciutadans: elsdoris de la ciutat dividits, en tres tribus (més tard, quatre), entre els quals n'hi havia que no eren doris; elsperiecs, antics habitants aqueus; i elsgimnets esclaus, equivalents alshilotes d'Esparta. El rei era el cap de l'estat i eren descendents de Tèmenos fins al rei Meltas, i després va venir una altra dinastia que governava en temps de les guerres amb Pèrsia. El rei tenia el poder limitat per un Consell, però en portar-hi nous habitants l'estructura va canviar i la monarquia fou eliminada i es va establir un govern democràtic amb un consell, el cos dels vuitanta (probablement d'origen aristocràtic) i elsartins, que eren els dirigents del consell. Una de les institucions de la ciutat fou l'ostracisme; també es varen establir les corts militars en què els soldats jutjaven la conducta dels seus caps a la tornada d'una expedició militar.[1]
En temps deTucídides, Argos es va aliar ambAtenes. Argos va ser neutral durant els primers deu anys de laguerra del Peloponnès perquè tenia un tractat de treva de trenta anys amb Esparta. Argos va incrementar la seva riquesa mentre Esparta s'empobria amb la guerra. Lapau de Nícies (421 aC) va portar Argos a cercar la supremacia i va ingressar a la Lliga contra Esparta, en la qual van entrarCorint,Mantinea i l'Èlida. Argos va formar un cos d'hoplites d'un miler d'homes escollits i ben entrenats. El420 aC, Atenes va signar un tractat d'aliança amb Argos, però el418 aC laBatalla de Mantinea va posar fi a l'aliança amb una derrota completa dels argius i els seus aliats, en la qual només els hoplites especials d'Argos van mantenir el camp. Argos va ser llavors aliada d'Esparta sota la direcció del partit oligàrquic, que tenia el suport dels hoplites i que va prendre el poder el417 aC. Però al cap d'uns mesos el poble es va revoltar i va expulsar els oligarques i el nou govern va renovar l'aliança amb Atenes i va iniciar la construcció de muralles que havien d'arribar fins a la mar, però foren destruïdes pels espartans abans d'acabar-les. Argos va romandre fidel a l'aliança amb Atenes durant tota la guerra.[1]
Després de la guerra, Argos estigué sempre al costat dels enemics d'Esparta. Al395 aC, fou aliada d'Atenes,Tebes, Corint i d'altres contra Esparta. Al362 aC, Argos va combatre a Tebes, que era atacada per Esparta, que tenia com aliada a Atenes. En aquest temps, els oligarques van intentar recuperar el poder i el poble es va revenjar amb disturbis (anomenatsσκυταλισμός,skytalismós, o 'llei les garrotades') que van causar la mort de molts oligarques i demòcrates moderats (més de mil).[1]
El reiPirros de l'Epir va voler sorprendre la ciutat i va morir a les seves portes. En aquesta època, Argos fou governada per tirans ajudats pels reis deMacedònia que va durar fins que Aratos, després d'enderrocar els tirans de Sició i Corint, va convèncer Aristòmac, tirà d'Argos, de renunciar al poder. Llavors, Argos es va unir a laLliga Aquea (229 aC), a la qual va romandre unida fins a la conquesta romana, al146 aC, amb l'excepció de l'ocupació de la ciutat pels espartans sota Cleòmenes i després sota Nabis, tirà d'Esparta, i la seva dona. Sota els romans fou cap del districte de l'Argòlida.[1]
La ciutat pertanyé a l'Imperi Romà d'Orient, on va tenir certa importància. El1248, va passar alducat d'Atenes i fou conquerit pels catalans al duc franc, que es va retirar a la senyoria d'Argos i Nàuplia. El territori va ser venut per la darrera senyora, Maria d'Enghieu, aVenècia, el1388. El1394, va passar als dèspotes deMistra. El1460, fou conquerida pels otomans.
