Està situat en el grup 11 de lataula periòdica dels elements en el 5è període. Està formant part de diferents minerals (generalment en forma de sulfur) o com a argent natiu o lliure. Té múltiples aplicacions: s'empra en l'encuny demonedes,joieria, com acatalitzador, etc. i –en forma de determinadessals– en fotografia química.
El mot «argent» prové delllatíargĕntum, amb el mateix significat,[3] que deriva de l'ètimgrec antic ἀργήεντος -argēentos,gen. d'ἀργήεις -argēeis, 'blanc', 'lluent'. D'altra banda el seu sinònim «plata» ve deplat, en el sentit de 'plat gran', i també antigament 'planxa de metall'; aplicat a l'argent, 'planxa d'argent', a còpia de repetir-se, l'expressió acabà per reduir-se aplata com a sinònim d'argent.[4] A lapenínsula Ibèrica el terme es va especialitzar per a passar a referir-se al metall i a més delmotcatalà origina també elportuguèsprata i elcastellàplata. En el català modern -segurament a causa de la pressió del castellà- la forma popular més emprada és «plata», tot i que en el català antic predominava clarament la forma «argent», com ho proven els topònims l'Argenteria (Pallars Sobirà),Argentona (Maresme),l'Argentera (Baix Camp), carrer de l'Argenteria (Barcelona, Girona, Palma, Xàtiva), carrer dels Argenters (València, Vic), que l'ofici de qui treballa l'argent s'anomenaargenter (mot que és també uncognom). Els mots derivats s'han format i se segueixen formant actualment a partir de l'arrelargent:argentífer,argentita,argíria,argentimetria, etc.
Mineral d'argent, Mina Balcoll, Falset, CatalunyaDenari d'argentLaLluna fou el símbol usat pels alquimistes per l'argent
L'argent es coneix des de temps remots. És mencionada en el llibre delGènesi,[5] i acumulacions de residus trobats en forns a l'Àsia Menor i en illes delmar Egeu, indiquen que l'argent era separat delplom alMil·lenni IV aC. Ha estat usat des de fa milers d'anys com aornament i per a fabricarestris. Fou considerat durant molt temps el segonmetall preciós, només per darrere de l'or. En l'antiguitat existien diversos sistemes monetaris, iAlexandre el Gran unificà elsistema monetari basat en l'argent com amoneda forta seguint els ensenyaments d'Aristòtil.[6] A la seva mort el sistema es trencà, iels romans amb el temps n'establiren un basat en elbronze que inclogué l'argent posteriorment.[6] Amb la caiguda de laRepública Romana el sistema es deteriorà fins queJuli Cèsar establí un sistema basat en l'or i l'argent. Progressivament la quantitat d'argent de les monedes s'anà rebaixant del 100 % fins al 4 % durant el regnat deGal·liè,[6] i després de laCaiguda de l'Imperi Romà d'Occident les monedes com a base d'intercanvi comercial desaparegueren de bona part d'Europa.[6]
Associada amb laLluna, així com amb lamar i diversesdeesses lunars, el metall era anomenat pelsalquimistesluna, i un dels símbols usats per a representar el metall, era unalluna creixent, amb la part oberta cap a l'esquerra. El metallmercuri, es pensava que era un tipus d'argent, tot i que els dos elements són químicament diferents. Els nomhydrargyrum ("argent d'aigua") i el nom enanglèsquicksilver en són dos exemples.
L'argent és un element poc abundant, ocupa la posició 66a en quan a abundància dels elements químics a l'escorça terrestre, amb una concentració mitjana als sòls de 0,5 ppm.[7] L'argent es troba enforma nativa, combinat ambsofre,arsènic,antimoni, oclor. Els minerals que en contenen més d'un 75 % són: l'argent natiu (100 %);al·largent (98,87 %);acantita (87,06 %);argentita (87,06 %);aguilarita (79,53 %);argirodita (76,51 %); iclorargirita (75,26 %). En total s'han descrit 167 minerals que contenen argent.[8]
Tanmateix l'argent s'obté com a producte secundari de les menes decoure, coure-níquel,or,plom i plom-zinc obtingudes alCanadà,Mèxic, elPerú i elsEstats Units. Com que la major part dels jaciments d'argent, són al continentamericà, l'argent era molt més valuós abans del descobriment d'aquesta. Anteriorment a la colonització d'Amèrica, l'argent tenia entre una sisena part i una setena part del valor de l'or. Actualment l'argent és comparativament molt més barat, costant aproximadament una seixantena part del valor de l'or.
L'argent de grau comercial, conté com a mínim un 99,9% d'argent. Es pot obtenir argent amb pureses superiors al 99,999%. S'anomenaargent de llei o de 1a llei, la que té un 92,5% d'argent i un 7,5% de coure (en joieria s'anomena argent de 925 mil·lèsimes). La de 2a llei té 800 mil·lèsimes (80 % d'argent i 20 % de coure).[9]
La producció mundial d'argent durant el 2019 assolí un total de 27.000tones mètriques. Els principals països productors sónMèxic, elPerú i laXina que representen per si sols la meitat de la producció mundial. Durant les darreres dècades s'ha produït una disminució a causa de la reducció dràstica de la demanda en material fotogràfic.[10]
D'acord amb informació lliurada en l'informe anual del United States Geological Survey (USGS), les estimacions assenyalen que les reserves conegudes d'argent a principis del 2020 a nivell mundial arribarien 560.000tones mètriques. I segons les estimacions d'USGS, alPerú existirien l'ordre de 120.000 tones mètriques econòmicament explotables, equivalents al 21 % del total de reserves mundials del mineral, seguit dePolònia amb 100.000 tones mètriques econòmicament explotables, equivalents al 18 % del total de reserves mundials del mineral.[10]
L'argent és unmetall de densitat 10,50 g/cm³, punt de fusió 961,78 °C i punt d'ebullició 2162 °C. És un metall de lluïssor metàl·lica blanca, moltdúctil imal·leable, lleugerament més dur que l'or. Presenta la més altaconductivitat elèctrica de tots els metalls, fins i tot superior a la delcoure, tot i que el seu major cost ha impedit que el substitueixi en aplicacions elèctriques. Entre els metalls, també és l'argent pur el que té laconductivitat tèrmica més elevada[11] (el no-metalldiamant i elsuperfluidheli II la tenen més alta) i una de lesreflectivitats òptiques més elevades[12] (l'alumini supera lleugerament l'argent en parts de l'espectre visible, i l'argent no és un bon reflector de la llumultraviolada). L'argent també té laresistència de contacte més baixa de qualsevol metall.
Clorur d'argent precipitat
L’argent fos, en presència d’aire atmosfèric, absorbeix una quantitat important d’oxígen. En solidificar-se la plata líquida cedeix l’oxígen absorbit. Si el refredament és prou ràpid, el pas de l’oxígen des l’interior del metall a l’exterior produeix alteracions en la superfície. Una mena de rugositats o projeccions.[13][14][15]
Una propietat física de l’argent és el so (considerat agradable i melodiós)[16] que emeten els objectes de plata quan són colpejats.[17][18]Els sons dels objectes de plata foren associats a algunes veus humanes, clares i melodioses.[19] William Shakespeare va aprofitar aquesta associació i en va proposar d'altres.[20] Pel que fa al suposat efecte beneficiós d'afegir argent a l'aliatge emprat per a fer campanes, alguns experiments han demostrat un efecte nociu.[21]
Coberts d'argent desllustrats degut a una fina capa de sulfur d'argent
L'argent es dissol fàcilment enàcid nítric per generarnitrat d'argent, un sòlid cristal·lí transparent que és fotosensible i fàcil de dissoldre en aigua. El nitrat d'argent es fa servir com a punt inicial per la síntesi de molts altres compostos d'argent, com aantisèptic i com a tinció groga envitralls. L'argent no reacciona amb l'àcid sulfúric, que es fa servir en l'orfebreria per netejar i eliminar lestaques d'òxid de coure dels objectes fets d'argent després de lasoldadura o larecuita d'argent. Tanmateix, l'argent reacciona fàcilment amb elsofre o elsulfur d'hidrogen per generarsulfur d'argent, un compost de color fosc, familiar per ser el desllustrat que apareix a lesmonedes i altres objectes d'argent. El sulfur d'argent també formabarbes d'argent quan s'utilitzenconnectors elèctrics d'argent en una atmosfera rica ensulfur d'hidrogen.
Colors de les aliatges d'argent-or-coure
La plata s'alia fàcilment amb gairebé tots els metalls, excepte amb elníquel, que ho fa amb dificultat, i amb elferro i elcobalt amb els quals no s'alia. Fins i tot a temperatura ordinària formaamalgames ambmercuri. L'aliatge d'argent icoure (a vegades argent ambestany,zinc o altres metalls no preciosos) s'anomenabilló. S'havia emprat en l'encuny demoneda. L'aliatge d'argent ior s'anomenaelectre. El metall d'aliatge per excel·lència és elcoure que endureix l'argent fins a continguts del 5 % (que es coneix com aplata de llei), encara que s'han utilitzat aliatges amb continguts més grans de coure. Les addicions de coure no alteren el color de l'argent fins i tot fins a continguts del 50 %, encara que en aquest cas el color es conserva en una capa superficial que en desgastar-se mostrarà un aliatge de color vermellós, més acusat com més gran sigui la quantitat de coure. També s'han usat aliatges ambcadmi en joieria, ja que aquest element li confereix a l'aliatge una ductilitat i mal·leabilitat adequats per al treball del metall.
A la natura hom troba dos isòtops estables d'argent, i, dels quals l'argent 107 és el més abundant (51,839%). Se n'han caracteritzat vint-i-vuitradioisòtops, els més estables dels quals són, amb unperíode de semidesintegració de 21,29 dies, amb un de 7,45 dies i amb un de 3,13 hores. Tots els isòtopsradioactius restants tenen períodes de semidesintegració menors d'una hora i la majoria de menys de 3 minuts. Aquest element, té també nombrososmeta estats, el més estable dels quals és Ag-128m (t* de 418 anys), Ag-110m (t* 249,79 dies) i Ag-107m (t* 8,28 dies).
Els isòtops de l'argent, varien entre unamassa atòmica relativa de 93,943 (Ag-94) a 123,929 (Ag-124). Elmode de decaïment principal dels isòtops anteriors al més estable (Ag-107) és lacaptura electrònica, convertint-se principalment enpal·ladi (element 46). Els isòtops més grans, se solen desintegrar perdesintegració beta convertint-se en isòtops decadmi (element 48).
Els usos principals de la plata, són com a metall preciós, i les seves salshalogenes, especialment elnitrat de plata (AgNO₃). La plata és també àmpliament usada enfotografia, la seva aplicació d'un sol ús més freqüent.
Altres usos de la plata són els següents;
Productes elèctrics i electrònics, que necessiten la gran conductivitat elèctrica, fins i tot quan estan oxidats superficialment. Per exemple elscircuits impresos estan fets usant pintures de plata, i els teclats dels ordinadors usen contactes elèctrics de plata. Se'n van fer servir 13.540 tones en la fabricació delselectroimants utilitzats perenriquir urani durant laSegona Guerra Mundial (principalment a causa de l'escassetat decoure durant el conflicte).[23][24] Una altra excepció notable són elscables d'àudio alts de gamma.[25]
Miralls que requereixen una gran reflectivitat per a lallum visible, són realitzats en plata. Els miralls comuns són realitzats d'alumini.
La plata s'ha utilitzat per aencunyarmoneda des del segle vii aC, pelslidis en la forma d'electre. Més tard, la plata pura fou refinada i encunyada.
La plata és usada per la seva bellesa en la fabricació de joieria i plateria, la qual és tradicionalment realitzada usant un aliatge de plata amb una riquesa del 92,5%.
La mal·leabilitat, no toxicitat i bellesa de la plata, la fa útil en aliatges per apròtesis dentals.
Les propietats catalítiques de la plata, la fan ideal per a la utilització com acatalitzador en reaccions d'oxidació. Per exemple, la producció deformaldehid utilitzantmetanol i aire utilitza pantalles de plata ocristallita contenint almenys un 99,95% en pes de plata.
El nitrat de plata (en dissolució) i la crema desulfadiazina de plata (Crema SSD) fou utilitzat com a tractament antibiòtic/antibacterià per a cremades greus fins a la fi del segle xx.
L'ús més conegut de la plata és com ametall preciós. El contrast entre l'aparença del seu color blanc i gran lluentor i les qualitats òptiques de la majoria d'altres medis fa que sigui molt útil per les arts visuals. Se l'ha utilitzat des de fa molt de temps per donar un gran valor monetari als objectes (com aramonedes de plata) o per fer que simbolitzin un rang social o polític elevat (com per exemplemedalles de plata).
La plata, en forma d'electre (un aliatge de plata ior) era utilitzada per encunyar monedes als voltants del 700 aC pelslidis. Més endavant, la plata va ser refinada i encunyada en la seva forma pura. Moltes nacions utilitzaven la plata com a unitat bàsica de valor monetari. Al món d'avui en dia, ellingot de plata té elcodi de moneda ISO XAG. El nom de la moneda delRegne Unit, "lliura", reflecteix el fet que originalment representava el valor d'unaunça de plata de llei (plata «esterlina»). Al segle xix, molts països, incloent-hi elsEstats Units i elRegne Unit, feren el canvi de l'estàndard de plata alpatró or pel valor monetari, i al segle xx canviaren a lamoneda fiduciària amb la fallida delsistema de Bretton Woods.[26]
Les joies i l'argenteria estan fetes tradicionalment deplata de llei (plata estàndard), un aliatge d'un 92,5% de plata amb un 7,5% decoure. Als Estats Units només es pot vendre com a «plata» un aliatge que tingui com a mínim un 92,5% de plata fina. La plata de llei és més dura que la plata pura, i té un punt de fusió més baix (893 °C) que la plata pura o el coure pur.[22] Laplata Britànnia és un estàndard alternatiu de qualitat decontrast que conté un 95,8% de plata, i sovint es fa servir per produir coberts de plata i plats llavorats. Amb l'addició degermani es forma, l'aliatge modificat patentat anomenat «plata de llei Argentium», que té propietats millorades com per exemple la resistència a lestaques de foc.
Els ions i els compostos de plata tenen un efecte tòxic sobre algunsbacteris,virus,algues ifongs, propietat típica delsmetalls pesants com elplom o elmercuri, però sense l'alta toxicitat pelshumans que normalment està associada amb aquests altres metalls. Els seus efectes germicides maten moltsmicrobisin vitro, però les proves i l'estandardització dels productes de plata resulten difícils.[27]
Hipòcrates, el "pare de la medicina",[28][29][30] escrigué que la plata tenia propietats beneficioses curatives i contra les malalties, i elsfenicis solien emmagatzemar l'aigua, elvi i elvinagre en ampolles de plata per evitar que es fessin malbé. A principis del segle xix, la gent posava monedes de plata a les ampolles dellet per perllongar-ne la frescor.[31] Els seus efectes germicides n'incrementaren el valor en els utensilis i la joieria. El mecanisme exacte de l'efecte germicida de la plata encara no està ben comprès, tot i que existeixen teories que intenten explicar-lo. Una d'elles és la teoria de l'efecte oligodinàmic, que explica l'efecte de la plata sobre els microorganismes però que no explicaria l'efecte sobre els virus.
Es feien servir compostos de plata per evitarinfeccions a laSegona Guerra Mundial abans del descobriment delsantibiòtics. Les dissolucions denitrat de plata eren un tractament estàndard, però foren substituïdes per les cremes desulfadiazina de plata,[32] que fou generalment el tractament estàndard pel tractament antibacterià i antibiòtics de cremades greus fins a la fi del segle xx.[33] Avui en dia, es fan servir altres opcions, com per exemple els apòsits amb revestiment de plata (apòsits de plata activada), juntament amb la crema de sulfadiazina de plata. Tanmateix, els estudis sobre l'eficacitat d'aquests apòsits tractats amb plata han donat resultats variats, i tot i que els resultats són prometedors, estan espatllats per la mala qualitat de les proves utilitzades per avaluar aquests productes.[34] Unarevisió sistemàtica duta a terme per laCochrane Collaboration no trobà proves suficients per recomanar l'ús d'apòsits tractats amb plata per tractar ferides infectades.[34]
Des de fa molt de temps s'ha sabut que l'acció antibacteriana de la plata és millorada per la presència d'uncamp elèctric. L'aplicació d'uns quants volts d'electricitat per elèctrodes de plata millora significativament la velocitat a la qual moren els bacteris de la dissolució. Es descobrí recentment que l'acció antibacteriana dels elèctrodes de plata millora molt si els elèctrodes estan coberts de nanobarres de plata.[35]
Avui en dia es venen diversos tipus de compostos d'argent, o dispositius per fer dissolucions ocol·loides que continguin argent, com a remeis per una gran varietat de malalties. Tot i que la majoria de preparacions d'argent col·loidal són innòqües, algunes persones que feien servir aquestes dissolucions casolanes en excés han acabat desenvolupantargíria després de mesos o anys.[36] Dosis elevades d'argent col·loidal poden resultar encoma,edema pleural ihemòlisi.[37]
L'argent té un ús estès en gels tòpics i és impregnada en benes a causa de la seva activitat antimicrobiana d'espectre ampli. Les propietats antimicrobianes de l'argent són degudes a les propietats químiques de la seva forma ionitzada, Ag+. Aquest ió forma forts enllaços moleculars amb altres substàncies que els bacteris utilitzen perrespirar, com ara molècules que contenensofre,nitrogen ioxigen.[38] Quan l'ió Ag+ forma un complex amb aquestes molècules, esdevenen inservibles pels bacteris, deprivant-los de compostos necessaris i finalment causant-ne la mort.
La plata, no desenvolupa cap paper conegut en l'organisme humà, i els possibles efectes beneficiaris d'aquesta són tema de discussió entre els científics. La plata metàl·lica no és tòxica, però moltes deles seves sals ho són, i algunes d'elles poden sercarcinògenes. La plata i els compostos que contenen plata (com ara laplata col·loidal) poden ser absorbits pelsistema circulatori i quedar-se dipositats en diversos teixits del cos, produint una malaltia anomenadaargíria que resulta en una pigmentació blava-grisosa de lapell, elsulls i lesmembranes mucoses. Tot i que aquest trastorn no té cap altre efecte nociu sobre la salut de l'individu, és molt antiestètic i habitualment és permanent. L'argíria és rara, i les formes lleus es poden confondre ambcianosi.[22]
↑Edwards, H.W.; Petersen, R.P. «Reflectivity of evaporated silver films» (en anglès). Phys. Rev., 9, 1936, pàg. 871.
↑Berzelius, J.J.; Palacios, R.S.; Scardini, C.F..Tratado de química mineral, vegetal y animal (en castellà). Impr. José María Alonso, 1851, p. 1-PA131 (Tratado de química mineral, vegetal y animal).
↑Oman, H. «Not invented here? Check your history» (en anglès). Aerospace and Electronic Systems Magazine, 7, 1, 1992, pàg. 51–53.DOI:10.1109/62.127132.
↑Chopra I. «The increasing use of silver-based products as antimicrobial agents: a useful development or a cause for concern?» (en anglès). The Journal of antimicrobial chemotherapy, 59, 4, 2007, pàg. 587–90.DOI:10.1093/jac/dkm006.PMID:17307768.
↑Chang TW, Weinstein L «Prevention of herpes keratoconjunctivitis in rabbits by silver sulfadiazine» (en anglès). Antimicrob. Agents Chemother., 8, 6, 1975, pàg. 677–8.PMC:429446.PMID:1211919.
↑; Costagliola, M; Hayek, SN; Dibo, SA «Effect of silver on burn wound infection control and healing: review of the literature» (en anglès). Burns: journal of the International Society for Burn Injuries, 33, 2, 2007, pàg. 139–48.DOI:10.1016/j.burns.2006.06.010.PMID:17137719.
↑34,034,1Lo SF, Hayter M, Chang CJ, Hu WY, Lee LL «A systematic review of silver-releasing dressings in the management of infected chronic wounds» (en anglès). Journal of clinical nursing, 17, 15, 2008, pàg. 1973–85.DOI:10.1111/j.1365-2702.2007.02264.x.PMID:18705778.
↑Slawson RM, Van Dyke MI, Lee H, Trevors JT «Germanium and silver resistance, accumulation, and toxicity in microorganisms» (en anglès). Plasmid, 27, 1, 1992, pàg. 72–9.DOI:10.1016/0147-619X(92)90008-X.PMID:1741462.
