L'arengada és una preparació culinària tradicional que consisteix en unasardina salada ensalmorra. El nom deriva d'areng però sempre es fa amb una sardina. A Catalunya, les arengades fetes amb sardines de mida grossa i de menor qualitat gastronòmica es coneixien popularment comcivils oguàrdies civils. Per altra banda, en valencià també reben el nom desardina de bóta.[1]
No s'ha de confondre, com passa sovint, el nom del peixareng ambarengada, ja que aquest segon nom es refereix només a la preparació culinària de la sardina en salmorra.
Tradicionalment les arengades es disposaven en els comerços on es venien sobre cèrcols de fusta (anomenats rodells). S'acostumava a embolicar-les amb paper i aixafar-les en el muntant d'una porta, per facilitar la seva neteja.[2]
En ser un peix molt salat es pot posar en remull en aigua de 5[Cal aclariment] (perquè perdessin una mica de sal) fins a 24 hores (perquè quedi dessalada gairebé del tot).
Se'n consumien moltes en els anys de penúria després de la guerra civil espanyola i s'acostumaven a acompanyar amb trinxat de cols i bròquils, mongetes seques, ambescalivada,pa amb tomàquet, etc. També se'n pot fer una amanida fent la sardina a tires.[3][4][5] I també a lescoques de recapte.[6]
Les arengades han donat lloc a moltes dites i frases fetes:Val més ser cap d'arengada que cua de rajada,No caguis arengades que són salades.
