L'ardiaca era eldiaca principal d'unaesglésia. Apareixen a partir delsegle ii, en les primeres comunitatscristianes, com a ajudants escollits pel mateixbisbe. Les funcions de l'ardiaca eren l'administració dels béns eclesiàstics i l'atenció als malalts, encara que posteriorment, amb l'augment de comunitats i amb la popularització d'aquest càrrec, anirien assumint noves responsabilitats. Així, doncs, l'ardiaca va esdevindre l'ajudant ivicari delbisbe, l'encarregat de l'educació delsclergues, del control de ladisciplina eclesiàstica i de l'administració de béns i patrimoni de ladiòcesi, amb poder judicial sobre els clergues. En moments deseu episcopal vacant, l'ardiaca era qui representava elbisbe. A més a més de totes aquestes funcions, als segles viii iix també era l'encarregat de les visites pastorals.Arnulf, fou ardiaca deBarcelona abans de ser escollit per ocupar laseu de Vic, just durant l'atac d'Almansor a la ciutat. Una prova de la importància del càrrec és que elsmusulmans se l'emportaren d'ostatge, segurs d'aconseguir d'aquesta manera un molt bon rescat.
