| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segleVII |
| Mort | 721(Gregorià) Narbona |
| Rei visigot | |
| 713 – 720 ← Àkhila II –as-Samh ibn Màlik al-Khawlaní → | |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirà |
| Altres | |
| Títol | Rei visigot |
Ardó fou el darrerrei visigot d'Hispània, successor d'Àquila II (o Àkhila) en els territoris regits per aquest fins al 713.[1] Hom només en coneix el nom i la durada de set anys del seu regnat, però es pot conjecturar que fou elegit pels notables del seu regne.[1] Després de la defecció d'Àquila II, i continuant l'acció diplomàtica que l'ocasionà,Abd-al-Aziz ibn Mussa, fill deMussa ibn Nussayr, el 5 d'abril de 713 obtingué la submissió del comte visigotTeodomir, que regia l'extrem meridional dels dominis d'aquell. Cap a l'agost del mateix any,Mussa ibn Nussayr iTàriq ibn Ziyad ocuparenSaragossa, ciutat pertanyent al primitiu domini d'Àquila i probablement conquerida després deRoderic, però no progressaren més enllà.
Fou el valíAl-Hurr qui, en717-718, mig combatent mig negociant, ocupà la resta delPaís Valencià i d'Aragó i la major part deCatalunya, onTarragona i potserEmpúries foren destruïdes a causa de llur resistència. Ardó i els seus es retiraren llavors a laSeptimània i convertiren els Pirineus i la línia de laMuga en una frontera temporal, ambRoses com a pern oriental del sistema defensiu. El successor d'Al-Hurr fouAs-Samh, el qual el720 ensorrà aquesta línia defensiva i ocupà finalment elRosselló iNarbona, on potser Ardó trobà la mort en combat.[1]
La liquidació de la resta del domini visigòtic ocorregué cinc anys més tard amb l'ocupació deCarcassona i, a continuació, la de tot el territori fins aNimes.
| Precedit per: Àquila II | rei visigot 714-720 | Succeït per: fi del regne dels visigots |
