És un animal nocturnal que dorm a les branques dels arbres. S'alimenta bàsicament de fruits, encara que se sap que també s'alimenta d'ous, brots, fulles i petits animals, comrosegadors o ocells. Ladesforestació ha reduït enormement el nombre d'individus. Quan se sent acorralat, el binturong pot ser ferotge. El binturong pot produir sons semblants al riure quan sembla feliç i uns gemecs aguts quan es troba molest. Pot viure més de 20 anys en captivitat. S'ha registrat un cas que visqué gairebé 26 anys.
Pel fet de ser un animal corpulent iomnívor, el binturong de vegades és comparat amb l'os, però és més propenc en mida a ungat gros. La seva llargària mitjana és generalment entre 60 i 96 centímetres, amb un pes entre 9 i 14 quilos, encara que alguns individus excepcionals han arribat a pesar 22 o més quilos. El seu cos és cobert d'un pelatge aspre i gruixut de color negre. La cua, atapeïda i totalmentprènsil, pot actuar com una cinquena mà i és gairebé tan llarga com la llargada del cos de l'animal. Les orelles del binturong són petites i arrodonides i té uns ulls petits.
Elcicle estral del binturonq és de 81 dies, amb unagestació de 91 dies.[3] El binturong és una de les aproximadament 100 espècies demamífers que els experts creuen que poden realitzar ladiapausa, o implantació diferida, la qual permet a la femella de l'espècie planificar elpart perquè coincideixi amb condicions ambientals favorables. El part típic és de dues cries, encara que poden arribar a tenir-ne sis.
L'edat de maduresa sexual és de 30,4 mesos pels mascles i de 27,7 mesos per les femelles. La fertilitat s'allarga fins als quinze anys.[3]
Jove cria de binturong aTaman Negara,MalàisiaUn primer pla del cap d'un binturong
El binturong puja els arbres i salta de branca en branca, utilitzant la cua i les urpes per aferrar-se, mentre cerca aliments. Pot girar les potes del darrere cap enrere de manera que sempre tingui adherència.
El binturong també fa servir la seva cua per comunicar-se, a través de lesglàndules odoríferes situades a cada costat de l'anus tant en mascles com en femelles. Les femelles també posseeixen un parell de glàndules odoríferes addicionals a cada costat de la vulva.[4] L'aroma del mesc del binturong és sovint comparat amb el de lescrispetes de mantega[1] i el pa de blat de moro. Aquesta comparació la feu el zoòleg Ron McGill al Today Show, quan presentà un binturong juntament amb altres animals. El binturong frega la seva cua contra els arbres i emet udols per anunciar la seva presència a altres binturongs.
Els binturongs tenen un rang mitjà anual de 6,2 quilòmetres quadrats i viatgen engir de 688 m per dia.[5]
El binturong és important per la dispersió de llavors, especialment les delficus estrangulador, per la seva capacitat per aescarificar la llavor de la coberta exterior dura.[6]
N'hi ha sis subespècies reconegudes (A. b. albifrons,A. b. binturong,A. b. kerkhoveni,A. b. memglaensis,A. b. penicillatus, iA. b. whitei).[2] Elbinturong de Palawan (A. b. whitei) de lesFilipines és una espècie vulnerable, a causa de la destrucció del seu hàbitat i lacaça furtiva per usos medicinals, el seu pelatge i la seva demanda pel comerç com a mascota.[7]
↑1,01,1(anglès)«Mammals: Binturong». Zoological Society of San Diego. [Consulta: 17 octubre 2007].
↑2,02,1Wozencraft, W. C. Wilson, D. E.; Reeder, D. M. (editors).Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 549.ISBN 9780801882210.
↑3,03,1(anglès)Wemmer, Chris; James Murtaugh «Copulatory Behavior and Reproduction in the Binturong,Arctictis binturong». Journal of Mammalogy. American Society of Mammalogists, 62, 2, 5-1981, pàg. 342-352 [Consulta: 18 novembre 2009].
↑(anglès)Story, H. Elizabeth «The External Genitalia and Perfume Gland inArctictis binturong». Journal of Mammalogy. American Society of Mammalogists, 26, 1, 2-1945, pàg. 64-66 [Consulta: 18 novembre 2009].
↑(anglès)Grassman, Lon I., Jr.; Michael E. Tewesa, Nova J. Silvy «Ranging, habitat use and activity patterns of binturongArctictis binturong and yellow-throated martenMartes flavigula in north-central Thailand». Wildlife Biology, 11, 1, 2005, pàg. 49-57.DOI:10.2981/0909-6396(2005)11[49:RHUAAP]2.0.CO;2 [Consulta: 18 novembre 2009].
.svg){kind=icon}
