| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 24 maig 1937 (87 anys)Fort Lauderdale (Florida) | ||
| Grup ètnic | Afroamericans | ||
| Formació | Goddard College Universitat de Massachusetts Amherst Germantown High School | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, professor d'universitat, pianista, músic de jazz, saxofonista, artista d'estudi | ||
| Activitat | 1960 - | ||
| Ocupador | Universitat de Massachusetts Amherst Universitat de Buffalo | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Jazz ipost-bop | ||
| Instrument | Saxòfon,piano,saxòfon tenor,flauta isaxòfon soprano | ||
| Segell discogràfic | Arista Records Enja Records BYG Records(en)  Impulse! Records | ||
| Premis | |||
| Lloc web | archieshepp.org | ||
         | |||
Archie Shepp (Fort Lauderdale, 24 de maig de1937) és un saxofonista dejazz, educador i dramaturg estatunidenc que des de la dècada de 1960 ha tingut un paper central en el desenvolupament deljazz d'avantguarda.[1]
Shepp va néixer aFort Lauderdale, Florida, però es va criar aPhiladelphia,Pennsilvània. Va estudiarpiano,clarinet isaxo alt abans de centrar-se en elsaxo tenor. De tant en tant també toca elsaxo soprano. Va estudiar teatre alGoddard College de 1955 a 1959.[2]
Va tocar en una banda dejazz llatí durant un breu temps abans d'unir-se a la banda del pianista d'avantguardaCecil Taylor. El primer enregistrament de Shepp sota el seu propi nom,Archie Shepp - Bill Dixon Quartet, es va publicar aSavoy Records el 1962 i va incloure una composició d'Ornette Coleman.[3] Juntament amb el saxofonista altJohn Tchicai i el trompetistaDon Cherry, va formar elsNew York Contemporary Five.[4] L'admiració deJohn Coltrane per Shepp va fer que enregistressinImpulse! Records, el primer dels quals va serFour for Trane el 1964, un àlbum de composicions principalment de Coltrane a les que es va unir Tchicai, el trombonistaRoswell Rudd, el trompetistaAlan Shorter, el baixistaReggie Workman i el bateriaCharles Moffett.[5]
Shepp va participar en les sessions deA Love Supreme de Coltrane a finals de 1964, però cap de les preses en què va participar es va incloure al llançament final de l'LP (es van posar a disposició per primera vegada en una reedició del 2002).).[4] Tanmateix, Shepp, juntament amb Tchicai i altres de les sessions deFour for Trane, van gravar desprésAscension amb Coltrane el 1965, i el seu lloc al costat de Coltrane a l'avantguarda de l'escena deljazz d'avantguarda es va plasmar quan la parella va dividir un disc (el primer costat un conjunt de Coltrane, el segon un conjunt de Shepp) titulatNew Thing at Newport llançat a finals de 1965.
El 1965, Shepp va publicarFire Music, que incloïa els primers signes de la seva consciència política en desenvolupament i la seva orientació cada cop més afrocèntrica. L'àlbum va prendre el seu títol d'una tradició cerimonial musical africana i va incloure una lectura d'una elegia per aMalcolm X.[4]The Magic of Ju-Ju de Shepp de 1967 també va prendre el seu nom de les tradicions musicals africanes, i la música estava fortament arrelada a la música africana, amb un conjunt de percussió africana. En aquesta època, molts jazzmenafroamericans van ser cada cop més influenciats per diverses tradicions culturals i musicals africanes continentals; juntament ambPharoah Sanders, Shepp va estar al capdavant d'aquest moviment.The Magic of Ju-Ju va definir el so de Shepp per als propers anys:freeform línies de saxo d'avantguarda combinades amb ritmes i conceptes culturals d'Àfrica.
Shepp va ser convidat a actuar aAlger per al Festival Cultural Panafricà de 1969[6] de l'Organització per a la Unitat Africana, juntament ambDave Burrell,Sunny Murray iClifford Thornton. Aquest conjunt va gravar després diverses sessions a París als estudisBYG Actuel.
Shepp va continuar experimentant durant la nova dècada, en diversos moments, incloent harmònics i poetes de la paraula parlada en els seus conjunts. AmbAttica Blues iThe Cry of My People de 1972, va parlar pelsdrets civils; l'antic àlbum va ser una resposta alsavalots de la presó d'Attica.[4] Shepp també escriu per al teatre; entre les seves obres podem destacarThe Communist (1965)[6] iLady Day: A Musical Tragedy (1972).[7] Ambdues van ser produïdes perRobert Kalfin alChelsea Theatre Center.[8]
El 1971, Shepp va ser reclutat a laUniversitat de Massachusetts Amherst perRandolph Bromery,[9] començant una carrera de 30 anys com a professor de música. Els dos primers cursos de Shepp es van titular "Conceptes revolucionaris en la música afroamericana" i "Música negra al teatre".[10] Shepp també va ser professor d'estudis afroamericans a laSUNY aBuffalo,Nova York.[11]
A finals de la dècada de 1970 i endavant, la carrera de Shepp va passar entre diversos territoris antics i diversos de nous. Va continuar explorant la música africana, alhora que també va gravarblues, balades, espirituals (a l'àlbum de 1977Goin' Home ambHorace Parlan) i homenatges a figures més tradicionals del jazz comCharlie Parker iSidney Bechet, mentre que en altres ocasions es dedicaven a l'R&B i enregistrava amb diversos artistes europeus comJasper van't Hof, Tchangodei iDresch Mihály.
Shepp apareix a la pel·lícula documental de 1981Imagine the Sound, en la qual parla i interpreta la seva música i poesia. Shepp també apareix aMystery, Mr. Ra, un documental francès de 1984 sobreSun Ra. La pel·lícula també inclou imatges de Shepp tocant amb l'Arkestra de Sun Ra.
Des de principis de la dècada de 1990, ha tocat sovint amb el trompetista francèsEric Le Lann. El 1993, va treballar ambMichel Herr per crear la partitura original de la pel·lículaJust Friends.
El 2002, Shepp va aparèixer a l'àlbum tribut de laRed Hot Organization aFela Kuti,Red Hot and Riot. Shepp va aparèixer en una cançó titulada "No Agreement" al costat deRes,Tony Allen,Ray Lema,Baaba Maal iPositive Black Soul. El 2004 Archie Shepp va fundar el seu propi segell discogràfic, Archieball, juntament amb Monette Berthomier. El segell es troba a París, França, i inclou col·laboracions ambJacques Coursil, Monica Passos, Bernard Lubat iFrank Cassenti.
