Flavi Arcadi (llatí:Flavius Arcadius;377 –1 de maig del408[1]) fou el primeremperador romà d'Orient[2] entre el 395 i el 408. Originari d'Hispània, era fill de l'emperadorTeodosi I el Gran i la seva muller,Èlia Flaccil·la, així com germà d'Honori,emperador romà d'Occident entre el 395 i el 423. El 383, quan tenia sis anys, li fou concedida la dignitat d'august. Fou nomenatcònsol el 385, el 392 i el 394. Malgrat que fou instruït per mestres de gran renom, com ara el retòricTemisti i el diacaArseni, la seva manca de caràcter en feu un príncep feble i dominat per la influència dels seus cortesans.
Era el fill gran deTeodosi I i d'Èlia Flacil·la. Arcadi va néixer aHispània l'any 377 o 378, durant la temporada que el seu pare estava retirat de l'exèrcit i encara no havia estat nomenat emperador. El379 el pare fou nomenat governant de la part oriental de l'Imperi Romà i van anar a viure a Constantinoble. El gener del383 el pare el va declararaugust, això implicava que el nomenava successor en el seu càrrec. La mare va morir el386. Durant les diverses vegades que Teodosi va haver de viatjar per assumptes d'Estat, deixava el seu fill a càrrec d'un conseller anomenatRufí.[3] Quan el392 Teodosi va ser nomenat governant i emperador de l'altra meitat va fer el mateix amb el seu altre fillHonori, nomenant-loaugust d'Occident i posant com a conseller un general que es deiaEstilicó. Rufí esperava consolidar la seva influència amb l'emperador casant la seva filla amb ell, però un funcionari de palau (Eutropi) li va presentar la bellaÈlia Eudòxia, filla d'un generalfranc, i ell la va triar com a esposa.[4] Arcadi començà a regnar en solitari quan, tres mesos després de celebrar-se aquest matrimoni, morí el seu pare, el395.[5]
El buit de poder causat per la mort de Teodosi I, així com el fet que moltes tropes orientals es trobessin en aquell moment desplaçades a l'Imperi d'Occident, fou aprofitat pelshuns per atacar l'Imperi d'Orient. Aquests penetraren pel Caucas i pel Danubi, on foragitaren elsvisigots, poble que s'havia establert com afederat a la província de Mèsia Inferior; els visigots, guiats pel seu reiAlaric I, es desplaçaren a les províncies adjacents, que començaren a ser saquejades.[6]
En aquell moment cada part de l'imperi estava governada per un home amb gran influència sobre l'emperador: a l'Occident, Honori d'onze anys, es trobava sota el domini d'Estilicó, mentre que Arcadi, de divuit anys, era dominat perRufí. Estilicó anà a Grècia per intentar frenar els visigots, per la qual cosa actualment alguns l'acusen d'haver volgut controlar també l'Imperi d'Orient; Arcadi, estimulat per Rufí, demanà a Estilicó que es retirés de les seves terres. Per tal de desfer-se del seu adversari, Estilicó manà a mercenaris gots l'assassinat de Rufí (395), tot i que la veracitat d'aquest fet encara és discutida.[7]
Com que Arcadi se sentia incapaç de governar sense un conseller, a la mort de Rufí va escollirEutropi, un llibert eunuc que havia estat tutor d'Arcadi, i en el que també confiava la seva esposa Èlia Eudòxia. Estilicó es retirà de l'Imperi d'Orient i els visigots començaren a saquejar les ciutats gregues.
El397 Estilicó organitzà una nova expedició per expulsar els visigots del Peloponès. Eutropi, tement que aquest el desplacés del poder, instigà Arcadi perquè demanés al general occidental que es retirés. Mentrestant,Alaric, el rei dels visigots, es desplaçà a l'Epir. Per tal d'apaivagar Alaric, Arcadi li atorgà el govern d'Il·líria, legalitzant d'aquesta manera la presència dels visigots dins l'imperi. Aquests marxaren el401 cap aItàlia, possiblement instigats pel govern deConstantinoble, que així se'ls treia de sobre.[8]
D'altra banda, els huns realitzaren incursions a l'imperi des del395. Eutropi s'hi enfrontà amb èxit, i això el portà a consolidar la seva posició al capdavant del govern, guanyant prestigi i autoritat. El399 s'autoproclamàcònsol, dignitat de la qual no havia gaudit fins llavors capeunuc. Gainas, el militar que havia assassinat Rufí, es va sentir poc recompensat pel seu servei i es va unir als visigots. Després es va presentar a Constantinoble on va governar durant set mesos. Aquests fets provocaren una rebel·lió de les tropes enviades a sufocar una revolta aFrígia. Eudòxia va convèncer l'emperador perquè destituís l'eunuc del seu càrrec. Comença així el període d'influència de l'emperadriu Eudòxia.[9]
Des del399 l'emperadriu exercí el govern a través d'un cercle de persones lligades a ella, com el prefecte del pretori d'Orient Aurelià, elcomes Joan o el general Fravitta, d'origen got. Es rumorejava que el comte Joan era amant de l'emperadriu i l'autèntic pare del fill que ella va tenir (Teodosi II).[10] L'any400 sembla que Eudòxia va instigar els aldarulls que van fer fora a Gainas.[11] L'episodi per fer fora a Gainas va comportar una massacre de gots que va ser descrita amb detall per l'historiadorSinesi de Cirene en una obra tituladaDio, sive de suo ipsius Instituto.[12] Al setè turó de Constantinoble (elXeròlof) es va erigir una columna per commemorar la victòria sobre Gainas, però aquest monument no va estar acabat fins al regnat de Teodosi II.[13]
El402 Arcadi va nomenar el sassànidaIsdigerdes I protector del seu fill Teodosi.[14][a]A partir del403 Eudòxia va rebre l'oposició constant deJoan Crisòstom, patriarca de Constantinoble, qui pensava que l'emperadriu havia utilitzat la riquesa de la seva família per guanyar control sobre l'emperador. Eudòxia, amb l'ajut del patriarca d'Alexandria, aconseguí exiliar Crisòstom el404, després d'haver provocat una revolta popular. Aquell mateix any morí l'emperadriu.[16]
Un cop morta la seva esposa, Arcadi fou dominat durant la resta del seu regnat perAntemi, el prefecte del pretori d'Orient, que va fer les paus amb Estilicó. L'emperador es preocupava més per semblar un cristià pietós que per ocupar-se dels afers polítics o militars. Morí, havent ostentat només nominalment el control del seu imperi, el408. Fou succeït pel seu fill de set anys,Teodosi II el Jove.[17]
- ↑S'ha descobert en unes excavacions a Humaima (Jordània), un tresor que contésòlids d'Arcadi idracmes de plata de Isdigerdes datades de la primera dècada del segle v. Aquest descobriment proporciona evidència material a les fonts literàries que tracten sobre les relacions polítiques, econòmiques i eclesials entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida en aquell moment.[15]
- ↑Honoré, 1998, p. 99.
- ↑Ruiz-Domènec, Hernández de la Fuente i García, 2022, p. 22.
- ↑Martindale i Jones, 1971, p. 878.
- ↑ZòsimHistòria Nova V.3
- ↑Carr, 2015, p. 46.
- ↑Treadgold, 1997, p. 79.
- ↑Treadgold, 1997, p. 78-79.
- ↑Treadgold, 1997, p. 80.
- ↑Treadgold, 1997, p. 82-84.
- ↑Treadgold, 1997, p. 84.
- ↑Friell i Williams, 1999, p. 11-12.
- ↑Cameron i Long, 1993, p. 103.
- ↑Croke, 2001, p. 114.
- ↑Sarris, 2011, p. 126.
- ↑Greatrex i Lieu, 2002, p. 32.
- ↑Holum, 1989, p. 73.
- ↑Treadgold, 1997, p. 86-87.
