Es coneix com aarc carpanell eltipus d'arc rebaixat simètric format per tres[1] o més arcs de circumferència tangent entre si i sempre un nombre imparell.[2] Elsarcs que tenen el seu centre en la línia d'imposta per obtenir-hi una forma arrodonida.[3][4] L'intradós posseeix una forma semblant al delsovals o de semi-el·lipses (denominatarc cordill). Altres noms sónarc d'ansa-paner oarc de nansa de cistell.[5]
._Patio.jpg)
El seu traçat consta per tant de diversos arcs de circumferència tangents entre si i també amb les línies verticals debrancals oqueixals.[3] A més dels dos centres de circumferència en la línia d'imposta per a la seva arrencada arrodonida, l'arc carpanell té un o diversos centres més per sota d'ella, sempre en unnombre imparell per aconseguir la seva simetria al punt superior oclau.[6] Com més centres posseeix, més rebaixat és l'arc.[7]
Més elaborat i amb el seu traçat en continuïtat amb el delsmurs d'on parteix, el seu aspecte apareix més acabat i refinat que el de l'arc rebaixat normal. Per regla general aquest tipus d'arcs posseeix unestrep de menor grossor que en el cas d'arcs de mig punt. La seva ocupació en el disseny d'arcs de pont va disminuir l'espessor delspilars.[8]
És habitual trobar-se l'arc carpanell en portades d'edificis de certa importància de gairebé qualsevol època, encara que el seu origen i major difusió apareix a la fi delgòtic ogòtic flamíger. És igualment habitual en les portes principals d'edificisrenaixentistes.
Mena d'arcs arquitectònics | |
|---|---|
| Tipus | |
| Conceptes i tècniques | |
