  | |
| Estat de conservació | |
|---|---|
 | |
| Gairebé amenaçada | |
| UICN | 30984 |
| Taxonomia | |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Araucariaceae |
| Gènere | Araucaria |
| Espècie | Araucaria laubenfelsii Corbasson, 1968 |
| Distribució | |
| Endèmic de | |
Araucaria laubenfelsii és unaespècie deconífera de lafamília de lesaraucariàcies(Araucariaceae). Només es troba aGrande Terre, l'illa principal deNova Caledònia, principalment a les muntanyes del sud, per bé que també hi hapoblacions més petites a les muntanyes del nord.
Araucaria laubenfelsii creix com unarbre columnarperennifoli que pot arribar a fer entre els 10 a 50 m d'alçada. L'escorça és grisa cau en escates de forma irregular o en tires fines. Les branques són una mica retorçades i fan entre 18 a 28 mm de gruix.[1]
En exemplars joves, lesfulles són escates i tenen una punta corbada. Poden fer una llargada de 10 a 15 mm. En els exemplars més vells, les fulles en forma d'escala, que es cobreixen entre si com les teules, fan de 12 a 20 mm de llarg i de 8 a 10 mm d'ample i són triangulars amb un extrem superior punxegut o corbat i una nervadura central pronunciada.[1]
Els cons de les flors masculines són de forma cilíndrica, de 12 a 15 cm de llarg i de 2,2 a 2,8 cm de diàmetre. Contenenmicroseporofil·les triangulars amb dotze sacs pol·línics. Els cons femenins esfèrics fan de 10 a 12 cm de llarg i de 8 a 9 cm de diàmetre. Lesbràctees són llargues i erectes de 8-10 mm de llarg; recorbades a les puntes. Lallavor fa uns 3 cm de gran i té una ala arrodonida. Les plàntules formen quatrecotiledons.[1]
L'àrea de distribució natural d'Araucaria laubenfelsii es troba al sud de l' illa deGrande Terre, que pertany aNova Caledònia. Es troba allà alMont Dzumac,Mont Dou,Mont Kaala,Mont Mou,Mont des Sources i als voltants deCanala.[1][2]
Araucaria laubenfelsii prospera en altituds d'entre 400 i 1400 m. Habita als vessants i cims de les muntanyes. L'espècie creix en sòls que es desenvolupen sobreroques ultramàfiques. Es troben principalment en màquies i a les selves tropicals més altes. Pot viure fins a 500 anys o més.[1] En alguns llocs, es formen rodals mixtes ambAraucaria biramulata iAraucaria montana.[2]
Araucaria laubenfelsii està catalogada com a "Quasi amenaçada". La mineria a cel obert i les seves activitats associades , com ara la construcció de carreteres i l'abocament de deixalles poden haver afectat subpoblacions al Mont Kaala i les de la zona de Canala. A les parts del sud de la seva distribució, on es troben la majoria de subpoblacions i localitzacions, els incendis forestals i l'augment de la fragmentació associada representen la principal amenaça.[2]
Araucaria laubenfelsii va ser descrita perCorbasson i publicat aAddisonia; colored illustrations and popular. . . 8: 467, a l'any 1968.[3]
Araucaria: nom genèric que prové delsaraucans.
laubenfelsii:epítet atorgat en honor delbotànicestatunidencDavid John de Laubenfels.
.svg){kind=icon}