| Tipus | ètnia |
|---|---|
| Llengua | arameu |
| Part de | semites |
| Període | mil·lenni I aC iAntic Orient Pròxim |
| Geografia | |
| Originari de | Mesopotàmia (Iraq) iSíria |
| Estat | Aramean states(en) |
Elsarameus van ser un poblesemita en un principi nòmada que vivia aMesopotàmia i aLlevant. Se'l coneix des delBronze final, quan van començar a moure's pel territori a causa de les invasions delsPobles de la mar. Parlaven l'arameu, unallengua semítica. Obligats per la necessitat de sobreviure van entrar aAssíria en una època propera al regnat deTeglatfalassar I (1115 aC a 1076 aC). És possible que dos segles abans el poble conegut com aakhlamu, que s'havia instal·lat al país deSubartu, que era territori assiri, i en part, vora del riuEufrates fos en realitat un poble arameu, que ja havia iniciat la marxa cap aquesta regió. Se sap queAixurreixixi I, pare de Teglatfalassar I, havia declarat vençuts per sempre als akhlamu, que les fonts assíries anomenen també arameus. Teglatfalassar va haver d¡enfrontar-se amb aquest poble, i el va perseguir pel desert des del país deSuhi fins aCarquemix. els nòmades van travessar l'Eufrates, i el rei assiri els va perseguir, conquerint sis de les seves ciutats, sense que els arameus presentessin batalla i dispersant-se pe l'ample territori deTadmor (després Palmira). El rei va travessar el riu vint-i-quatre vegades en catorze campanyes contra aquestes tribus. De totes maneres, en aquella època els arameus es van apoderar deBabilònia, on un dels seus caps va arribar a ser rei. Assíria no va poder arribar fins alMediterrani per l'oposició que li van presentar les tribus aramees que ocupaven aquells territoris.Un segle més tard, els arameus, que ja s'havien organitzat en un estat, van lluitar contra els reis bíblicsSaül iDavid per dominar el Líban i els territoris veïns.[1]
Durant el llarg regnat d'Aixurrabi II d'Assíria, (1013 aC - 972 aC) els arameus es van apoderar dePethor i Mutkinu, i de les valls de diversos afluents de l'Eufrates, fundant el regne arameu deBit Adini, amb capital aTil Barsip. Es van seguir expandint i van fundar diversos estats, el més important va serBit Bahiani, amb capital aGuzana, que ocupava una posició estratègica a la ruta que unia Assíria amb l'Eufrates. La poderosa tribu dels temanites (un subgrup dels arameus) va en direcció alTigris i funda nous estats al voltant de ciutats comNísibis, Khuzirina (Mamblu) iGidara. Gidara va caure a mans dels arameus en temps deTeglatfalassar II (967 aC a 935 aC) i la van rebatejar amb el nom de Radammate. A la vora de l'Eufrates van fundar diversos estats:Laqi, segurament a la desembocadura delKhabur,Khindanu iShuhi. A la primera meitat del segle XI aC, un cap tribal anomenatAdadapaliddina es va proclamar rei de Babilònia, i els assiris el van haver de reconèixer. Les grans ciutats amb santuaris importants, com Babilònia,Borsippa iKutha es van convertir en ciutats santes governades per una casta sacerdotal, on hi feien oracions els assiris, els arameus i els caldeus.
Cap al sud s'estenia fins algolf Pèrsic el país deSumer. Elscaldeus, de la família dels arameus, es can establir en aquell territori seguint amb els seus costums semi-nòmades, i van formar a la meitat del segle IX aC, sis principats de fronteres variables:Larsa,Bit Dakkuri,Bit-Amukkani,Bit Shilani,Bit Shaalli iBit Yakin. Els arameus es van estendre cap al nord deSíria on es van trobar amb la confederació d'estats neohitites de Carquemix,Hama,Alep,Arpad i Kattinna, que els van oposar certa resistència. Alep i Arpad van ser conquerides amb facilitat i els arameus van formar allà l'estat deBit Agusi. Cap al nord-oest els arameus van fundar elRegne de Samal. Els arameus també ocupaven en aquell temps tota la vall de l'Orontes i delLitani.
El rei assiriAixurdan II (935 aC al 912 aC) va iniciar diversos atacs contra els arameus i va reconquerir diverses ciutats iniciant la recuperació d'Assíria. El seu fillAdadnirari II inicia una marxa contra els estats arameus que l'impedien el pas cap al Mediterrani. Les seves campanyes el van portar a ocupar i destruir diversos regnes arameus, especialmentKadmukh iNisibin. Després de dues campanyes sense èxit contraNísibis, aquesta ciutat, capital del principat arameu del mateix nom, va caure a les seves mans l'any 895 aC i va fer presoner al rei Nur-Adad que va portar a Assíria. Va assegurar la zona del riuKhabur i de les muntanyes de Kashiari. Va fer baixar els seus eèrcits pels rius Balikh i Khabur i van sotmetre els principats establerts a la vora d'aquestos rius:Gardi Kannu, Bit Bahiani (moderna Tell Halaf),Kindanu, Bit Adini, Laqi (al nord-oest del Khabur),Sirqu iBit Zamani.
Assurnasirpal II va seguir ampliant el territori d'Assíria i va ocupar diversos estats dels arameus on anava instal·lant prínceps o monarques pro-assiris. Elsreis d'Israel, Saül, David iSalomó van lluitar diverses vegades contra els arameus, que actuaven confederant diversos estats per tal de tenir major poder. El rei d'AssíriaSalmanassar III (859 aC al 824 aC) va lluitar i va vèncer a els estats arameus que quedaven a la zona,Hamath,Damasc,Arpad i el Regne de Samal.Teglatfalassar III (del 745 aC al 727 aC) va derrotar una gran coalició d'estats siri-palestins i en va integrar alguns en el seu territori, i altres van quedar com a estats tributaris, entre ells Damasc i Hamath, que havien recuperat una certa independència.[2]
Actualment són una minoria ètnica que viu principalment a Turquia, Síria i Iraq i alguns també al Líban i Palestina. Són una de les primeres nacions a convertir-se al cristianisme i pertanyen a diverses esglésies siríacs. Els arameus parlen en l'actualitatNeo-arameu. A causa de l'opressió i el genocidi islàmic, els arameus viuen aen una diàspora mundial, principalment repartida per Europa i Amèrica.
