| Tipus | diari |
|---|---|
| Fitxa | |
| Llengua | català |
| Data d'inici | 28 novembre 2010 |
| Director | Carles Capdevila(2010-2015) Esther Vera(2016-) |
| Adreça | Carrer Peu de la Creu 5-9, 08001Barcelona |
| Lloc de publicació | Barcelona |
| Estat | Espanya |
| Dades i xifres | |
| Àmbit | Països Catalans |
| Editorial | Edició de Premsa Periòdica Ara |
| Tiratge | 22.564 (+ 18.697 digitals)[1] |
| Ideologia | catalanisme |
| Nominacions i premis | |
| Premis | |
| Identificadors | |
| ISSN | 2014-010X i2014-0118 |
| OCLC | 804767016 |
| Lloc web | ara.cat |
L'Ara és undiari d'informació general encatalà que es començà a distribuir el28 de novembre del2010 —coincidint amb leseleccions al Parlament de Catalunya.[2][3][4] L'Ara ha estat pioner a Catalunya en el desenvolupament de subscripcions digitals i cobrament per continguts en línia. Al setembre del 2017 va aconseguir 3,2 milions d'usuaris únics al web,[5] cosa que el situa com a líder de la premsa digital en català. Té 50.000 subscriptors.[6]
L'Ara és un rotatiu compromès amb la defensa de la cultura i la llengua catalana. Va néixer en plena crisi de la premsa tradicional, i adoptà el triple objectiu d'anar a buscar el món que ve, el país que ve i el periodisme que ve. La publicació compta amb reportatges i articles traduïts al català delNew York Times i delThe Economist. El diari es complementa amb diversos suplements, comCriatures (infantesa),Emprenem (economia), el dominicalAra Diumenge i la revista de cultura i lleurePlay. Entre novembre de 2010 i desembre de 2012, el cap de setmana també incloïa el dominical dedicat al lleureTime Out Barcelona.[7]
El 22 de juliol de 2010 es va fer pública la webarafaremundiari.cat, des d'on es començava a explicar la proposta de creació d'un nou mitjà de comunicació en català. El mes de setembre del mateix any la redacció del diari es va instal·lar al carrer Diputació, número 119, de Barcelona. Es van fer presentacions del projecte arreu del territori català. L'acte central de la presentació del diari es va dur a terme el4 de novembre de2010 alPalau de la Música Catalana deBarcelona, on hi van assistir personalitats del món polític i de la cultura.[8] Poc abans de sortir a la venda, Ferran Rodés va signar un acord de col·laboració amb Scott-Heekin-Canedy, director delThe New York Times.
| « | Catalunya, avui, quan travessa el tràngol de la delicada situació econòmica internacional, viu també la mutació dels paradigmes polítics sorgits de la Transició, tot preguntant-se per l'articulació com a país mentre al carrer la realitat és cada vegada més mestissa. S'obren grans interrogants i alternatives, grans reptes i grans decisions. L'ARA vol contribuir al debat, parlant de tot sense dogmes i sense límits, perquè Catalunya aposti pel futur amb tota la seva ambició i energia, i esdevingui aviat una de les societats europees amb més prosperitat i benestar, capaç de generar riquesa immaterial i material per als seus ciutadans, de manera permanent i sostenible. | » |
| — Manifest fundacional[9] | ||
El primer número va sortir el diumenge28 de novembre de2010, amb una tirada de 130.000 exemplars, que es van exhaurir.[10] El seu lloc web es va estrenar amb una mitjana de 16.000 visites per hora. El seu manifest fundacional va ser signat perToni Soler,Xavier Bosch,Antoni Bassas,Albert Om,Carles Capdevila,Anna Xicoy (en representació delGrup Cultura 03),Ferran Rodés,Carles Duarte (en representació de laFundació Lluís Carulla),Daniel Martínez (Grup Focus),Jordi Ustrell,Víctor Font iOriol Soler.[11]
S'han fet projectes singulars, com dedicar tot un diari aJoan Miró,[12] arran de l'exposicióJoan Miró. L'escala de l'evasió, que va tenir lloc a laFundació Joan Miró. Altres números especials s'han centrat en Miquel Barceló, Jaume Perich o en la col·lecció d'art modern del MNAC. En el Dia Mundial de la Infància, el diari s'il·lustra també exclusivament amb dibuixos realitzats per nens.
El diari es caracteritza per les seves promocions centrades a la cultura catalana. Així, va promoure la difusió de la Col·lecció Fundació Bernat Metge de clàssics greco-llatins entre els lectors i les escoles de Catalunya.
A partir del20 de novembre de2011, tot coincidint amb leseleccions generals espanyoles de 2011, el diari es va començar a distribuir a lesIlles Balears juntament amb la capçaleraDiari de Balears (dBalears).[13] Des del 26 de febrer de 2012 també es va començar a distribuir alPaís Valencià, a les demarcacions deCastelló iValència.[14][15] ElGrup Serra, arran de la clausura elDiari de Balears, i els editors del diariAra van estrenar el 23 de maig de 2013 l'Ara Balears, que integra els continguts d'ambdues capçaleres en una sola publicació.[16]
El 25 d'abril del 2014 es va estrenar l'Ara Andorra, un nou projecte per alPrincipat d'Andorra que neix per explicar l'actualitat andorrana més enllà de les seves fronteres, mitjançant un portal digital - ara.ad- i suplements periòdics en format paper que es distribuiran juntament amb el diari ARA. El diari compta també amb dues edicions dedicades a lescomarques gironines (setmanals) i delcamp tarragoní (mensual).
Coincidint amb el quart aniversari del diari, el 28 de novembre del 2014, va celebrar la primera edició delsPremis Ara.[17] Aquests guardons es van crear amb el nom dels periodistesIgnasi Pujol i Llordés iTatiana Sisquella i Cañabate per a premiar l'emprenedoria i la solidaritat, respectivament.[18] Els primers guardonats amb aquests premis forenFemcat i lainiciativa Xamfrà.[19]
L'any2020, el diari va crear unpremi de còmic de no-ficció en català, amb el suport de laDirecció General de Política Lingüística i la col·laboració deNorma Editorial, dotat amb 10.000€.[20]
El 28 de novembre de 2015, en el cinquè aniversari del rotatiu, el que havia estat el director del diari des del seu inici,Carles Capdevila, deixa la direcció per passar a ser director-fundador del rotatiu. El càrrec que deixa vacant va ser assumit de manera col·legiada i temporal perAntoni Bassas, que havia estat director audiovisual, i perIgnasi Aragay, que era el director adjunt.[21] El 4 de desembre es va fer públic que la nova directora del diari seriaEsther Vera.[22]
El 9 desetembre de2017, en el context delProcés independentista català, el consell d'administració i editorial del mitjà va emetre un comunicat[23] en el qual exposava els motius pels quals el diariAra, d'ideologia catalanista, es negava a publicar els anuncis oficials delreferèndum sobre la independència de Catalunya de l'1 d'octubre de laGeneralitat de Catalunya,[24] fet que va generar polèmica i reaccions oposades entre els lectors i subscriptors a les xarxes socials.[25][26]
El 23 dedesembre de2021, el diari va decidir de no publicar un article del seu col·laboradorXavier Roig, titulatEl nostre idioma no té adversaris,[27] cosa que va desfermar l'acusació decensura contra el diari.[28][29][30][31]
La directora ésEsther Vera.[32] El seu president des del 2012 ésFerran Rodés.[33] Fins a gener del 2014 fou directora general Marta Marrón.[34] D'altra banda, el rotatiu té un consell assessor format, entre d'altres, pels periodistesAntoni Bassas,Albert Om iToni Soler.[35][36]Mònica Terribas fou editora i en va ser consellera delegada[37] fins al juliol del 2013, quan va ser substituïda en aquesta funció perSalvador Garcia-Ruiz.[38]
Els accionistes del diari sónFerran Rodés, la Fundació Carulla i el mateixAntoni Bassas, entre d'altres.[39]
Tiratge i difusió:
L'any 2017 l'Ara va tenir un creixement del 10,9%, l'única capçalera de Barcelona o Madrid que va aconseguir créixer, i el març del 2018 ha arribat als 129.000 lectors, amb un creixement del 57,3% respecte l'any anterior.[6]
La versió digital d'Ara va rebre prop de 3,2 milions de visites el setembre del 2017, el que el va convertir en el diari català més llegit a Internet.[5]
Entre els premis periodístics i especialitzats que ha rebut l'Ara i els seus periodistes, al llarg de la seva trajectòria, destaquen els següents: