_02.jpg)  | |
| Planta | |
|---|---|
| Tipus de fruit | fol·licle |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Ranunculales |
| Família | Ranunculaceae |
| Gènere | Aquilegia |
| Espècie | Aquilegia atrata Koch |
Aquilegia atrata és unaespècie deplanta que pertany a lafamília de lesranunculàcies.
És unaespècie deplantaherbàciaperennerizomatosa de 20 a 80 cm d'altura. Les sevesarrels són unrizoma gran sense fibres evidents i que acaba en una roseta basal de fulles i les arrels secundàries a vegades poden ser esbiaixades. La sevatija és erecta amb secció cilíndrica, bastant allargada (màxim 80 cm), de fulla mitjana, brancada i pubescent, de vegades pot presentar reflexos morats, gairebé vermellosos foscos. Les fullesbasals tenen unpecíol notable (fins a 20 cm); mentre que les caulinars són més petites i presenten una beina força evident. La forma és la mateixa tant la basal com per a la caulinar i és del tipus compost trilobulars, que es divideix en segments en forma de ventall 3x3 (làmina que acaba en lòbulsflabel·lats). Les fulles tenen un color verd intens a lapart superior i glaucs a l'part inferior. Lainflorescència consisteix en una tija ramificada amb 3-10 flors depanícula solta. Elspeduncles són arquejats i glandulars. Lesflors són pendulars de color morat fosc. La mida de les flors, portades perpeduncles llargs (fins a 5 cm), és de 3–4 cm de diàmetre i pengen. La flor actinomorfa i diapetal es compon de dos verticel·lis un extern i un intern. A l'exterior té 5tèpals en forma de pètal, espatulats amb una forma ovalada i lanceolada; el més intern està format per 5nectaris. Elpètal en forma de caputxa s'estén en unesperó enganxat. Elsestams són grocs, més llargs que els pètals (i per tant surten com una columna que sobresurt) i són molt nombrosos (de vegades fins a 50). Els carpels (pistils) són 5 i independents.Les flors són fragants ihermafrodites. Les flors floreixen entre maig i juliol i són pol·linitzades per diferents insectes. Com que el nèctar es troba a la part més interna de la flor, els borinots es veuen obligats a perforar la superfície de l'esperó protector amb la sevaprobòscide. Elfruit està format per 5 fol·licles pubescents connectats a la flor de la base.
La planta és originària al sud-oest d'Europa, principalment en zones muntanyoses. AItàlia es troba des dels 400 m fins als 1700msnm. Té un caràcternitròfil i es troba a sòls calcaris, a pastures i a les vores dels boscos caducifolis en sòls rics enhumus. És una planta protegida.
En medicina popular té les següents propietats: astringent, detergent, antisèptic, diürètic, diaforètic, calmant i depuratiu. Les seves propietats alcohòliques es van utilitzar per als mals de cap. Les seves llavors eren utilitzades contra lasarna i ladermatofitosi. Altres malalties van ser tractades amb infusions de les seves fulles. En l'homeopatia s'utilitza com a sedant. Tot i això, es considera una planta molt verinosa perquè produeixalcaloides tòxics iàcid cianhídric. Els primers símptomes de possible enverinament són els següents: desacceleració cardíaca, ardor de l'epidermis i vòmits.
Aquilegia atrata va ser descrita per W.D.J.Koch i publicada aFlora, 13(1, no. 8): 119, a l'any 1830.[1]
Aquilegia: nom genèric que deriva delllatíaquila = "àguila", en referència a la forma dels pètals de la qual se'n diu que és com l'urpa d'unaàguila.[2]
atrata:epítetllatí que significa "negre"[3]
.svg){kind=icon}