Elsromans van construir nombrososaqüeductes (llatíaquaeductus, és a dir «conduccions d'aiga») per a proporcionar l'aigua necessària per al consum de les persones que habitaven les ciutats i per les seves feines. Aquests aqüeductes foren un dels grans èxits d'enginyeria del món antic, i van establir un estàndard no igualat per més de mil anys després de lacaiguda de l'Imperi Romà d'Occident. Moltes ciutats encara mantenen i fan servir els antics aqüeductes avui en dia, encara que els canals oberts han estat normalment reemplaçats per canonades.
Els romans van construir nombrosos aqüeductes per abastar d'aigua a totes les grans ciutats dins del seuimperi, així com a moltes ciutats petites i centres de producció industrial.[1] La mateixa ciutat deRoma, sent la ciutat més gran, tenia la major concentració d'aqüeductes, amb aigua proporcionada per onze aqüeductes[2] construïts al llarg d'un període de cinc-cents anys. Els estudiosos han arribat a predir la mida de la ciutat per la quantitat d'aigua que en rebia. Proporcionaven aigua per abeure, per posar en funcionament nombrososbanys públics ifonts de la ciutat, i també vessaven l'aigua sobre mecanismes hidràulics emprats en mineria per trencar roques.[1] Els mètodes de construcció estan ben descrits perVitruvi en la seva obraDe Architectura escrita al segle i aC.[3] El seu llibre va ser de gran ajuda perFrontí, un general que va ser nomenat a finals del segle I per administrar tots els aqüeductes de Roma. Va descobrir una diferència, entre el cabal a la presa d'aigua i el que es proporcionava a l'arribada, causada per les canonades il·legals inserides al llarg de les canalitzacions, que en desviaven el flux d'aigua. Els resultats de la seva investigació els va presentar a l'emperadorNerva en un llibre anomenatDe aquaeductu perquè s'utilitzessin les dades obtingudes en millorar el sistema.
Un aqüeducte arrencava en un sistema de captació d'aigua, generalment a les muntanyes. L'aigua passava de forma controlada a la conducció des d'un dipòsit de capçalera (caput aquae). La construcció d'un aqüeducte exigia un estudi minuciós del terreny que permetria escollir el traçat més econòmic per permetre un pendent suau i sostingut sense allargar massa el recorregut de l'obra. S'usaven canals oberts (riui) aprofitant la força de lagravetat sempre que fos possible i només en comptades ocasions es feia servir el mètode de conducció sota pressió.
El canal s'acomodava al terreny per diferents procediments. Sempre que fos possible, transcorria sobre el sòl recolzat sobre un mur (substructio) en el qual es practicavendesguassos per facilitar el trànsit normal de les aigües de superfície. Si el terreny s'elevava, el canal quedava soterrat (riuus subterraneus) i formava una galeria subterrània (specus) excavada directament a la roca o construïda dins d'una rasa. Quan calia vèncer una forta depressió, es recorria a la construcció de complicats sistemes d'arcades (arcuationes) que sostenien el canal i el mantenen al nivell adequat.
En tot cas, sempre que l'aigua es destinava al consum humà, el canal estava cobert per un sostre ja fos en forma devolta, falsa volta, amb plaques de pedra otègules.
A continuació es presenten els principalsaqüeductes de la ciutat deRoma.
Aqüeducte construït pelscensorsAppi Claudi Cec iGai Plauci Venox l'any 312 aC.[4] Captava aigua des de les fonts al llarg de lavia Prenestina. Pràcticament subterrani en la seva totalitat, entrava a Roma a prop de laPorta Maggiore (Porta Major) (en el lloc anomenat comad spem veterem) es dirigia alCeli i l'Aventí i acabava a prop de laPorta Trigemin, alFòrum Boari. Va ser restaurat en paral·lel amb la construcció d'altres aqüeductes el 144 aC, 33 aC i entre els anys 11 i 4 aC
Aqüeducte construït entre el 272 i el 270 aC pelscensorsMarc Curi Dentat iLuci Papiri Cursor, amb el botí de la victòria contraPirros. Recollia les aigües del riuAniene a la zona deTívoli. La conducció era en la seva major part subterrània, amb l'excepció d'alguns punts i arribava a la ciutat en el mateix lloc de l' Aqua Appia per acabar prop de laPorta Esquilina.[5]
Aquest aqüeducte va ser construït el 144 aC pelpretorQuint Marci Rex. Recollia les aigües des de la part alta de la conca del riuAniene. Més enllà de les nombroses restauracions menors, va ser en gran part reconstruït per permetre un increment del cabal entre 11 i 4 aC, sota el regnat deCèsar August. El seu transcurs era alternativament subterrani i enarcades (un tram d'uns 9 km flanquejava lavia Llatina). Arribava a Roma pel llocad spem veterem, com els aqüeductes precedents, i travessava lavia Tiburtina sobre un arc que més tard va ser transformat en laPorta Tiburtina de laMuralla Aureliana, acabant a prop de laPorta Viminale. La distribució anava principalment cap alCapitoli, mentre que un ramal secundari (rivus Herculaneus) es dirigia cap als turons delCeli i l'Aventí. Sota el govern deCaracal·la (213 dC) va ser realitzada una ramificació de l'anomenadafons Antonianuns cap a les novestermes, que travessava lavia Appia sobre un arc (Arc de Drus). Un altre ramal secundari va ser utilitzat per alimentar lesTermes de Dioclecià.[6]
Aqüeducte construït pelscònsolsGai Servili Cepió iLuci Cassi Longí. el 125 aC. Recollia aigua de les fonts naixents a la desenamilla de lavia Llatina. El 33 aC va ser transformada per a confluir en el nou canal de l'Aqua Iulia, de la qual se separava novament en proximitat a la ciutat. Fluïa, per tant, per un canal diferent, sobre els arcs de l'Aqua Marcia, juntament amb l'Aqua Julia. Entrava a la ciutat per l'ad spem veterem, seguint més endavant el mateix traçat que l'Aqua Marcia en direcció a laPorta Viminale.[7]
Aqüeducte construït perAgripa l'any 33 aC, unint-se en un únic canal amb l'Aqua Tepula; va ser restaurat perCèsar August entre els anys 11 i 4 aC. Recollia l'aigua de les fonts a la 12amilla de lavia Llatina, en les proximitats deGrottaferrata. Arribava a Roma com els aqüeductes precedents pel lloc anomenatad spem veterem, a prop de laPorta Maggiore, seguint pel mateix traçat de l'Aqua Marcia en direcció a laPorta Viminale. Probablement una ramificació d'aquest aqüeducte, de la qual s'observen encara algunesarcades, alimentava lafont monumental de laPlazza Vittorio Emanuele construïda perAlexandre Sever (nymphaeum Alexandri oTrofeu de Mario).[8]
Aqüeducte construït perAgripa i inaugurat el 19 aC, per abastir lesinstal·lacions termals delCamp de Mart. Les fonts se situaven a la 8amilla de lavia Collatina. El nom d'Acqua Vergine deriva, segons una llegenda, d'una jove que hauria indicat als soldats el lloc de la font,[9] però probablement es refereix a la puresa de l'aigua. El traçat acompanyava lavia Collatina durant alguns trams sobrearcades, però la major part anava soterrat i culminava als jardins delPincio. A partir d'allà, les arcades de l'època de l'emperadorClaudi (parcialment conservades a lavia del Natzarè travessaven el Camp de Mart, creuant l'actual carrervia del Corso per l'Arc de Claudi, una arcada de l'aqüeducte realitzada per celebrar laconquesta deBritànnia. L'aqüeducte va ser constantment restaurat i encara alimenta laFontana di Trevi, laFontana della Barcaccia, a laPlaça d'Espanya (donant nom a lavia dei Condotti,«carrer dels conductes») i laFont dels Quatre Rius, a laPiazza Navona.[10]
També coneguda com aAqua Augusta, va ser un aqüeducte construït sota el regnat deCèsar August l'any 2 aC, per abastir els habitants dels barris de la vora delriu Tíber (Trastevere) i preferentment per als espectacles de combats navals que es feien en aquesta zona, ja que era una aigua de mala qualitat.Trajà va realitzar un nou canal el 109 dC. Recollia les aigües delllac Martignano, antigament anomenatLacus Alsietinus.[11]
Aqüeducte iniciat perCalígula l'any 38 dC i acabat perClaudi en el 52. El primer recollia les aigües del riuAnio en proximitat de les monts Simbruins, mentre que el segon captava des del cim de la vall de l'Anio. Acabavenad spem veterem, a prop de laPorta Maggiore: aquesta última era la monumentalització dels arcs de les viesPrenestina iLabicana, més tard inserides en laMuralla Aureliana.
A la 7a milla de lavia Llatina l'aigua circulava per damunt lesarcades, algunes de les quals van subsistir al temps en el "Parc dels Aqüeductes". Als afores de Roma, en el lloc anomenatTor Fiscale interceptava dues vegades a l'aqüeducteAcqua Marcia, formant un recinte trapezoïdal (anomenatCamp Barbaro) que seria utilitzat com a fortificació pelsgots deVítiges quan estaven en lluita contra elromà d'OrientBelisari l'any 539.
Un ramal secundari, construït per ordre deNeró, (Arcus Neroniani) portava la conducció cap al Celi per la part ocupada per laDomus Aurea; aquest ramal va ser successivament prolongat perDomicià per proveir d'aigua als dos palaus imperials delPalatí, creuant les valls entre aquest i el Celi amb altíssimes arcades.[12]
Aquest aqüeducte va ser construït durant el regnat deTrajà el 109 dC, recollia les aigües de les deus als monts Sabatino, a prop delllac de Bracciano. Arribava a Roma pel turóJanícul, al llarg del marge esquerre delriu Tíber. Destruït durant elsetge de Roma pelsostrogots comandats perVítiges el 537, va ser restaurat perBelisari i va tenir altres intervencions durant el papat d'Honori I en el segle vii. Pels danys soferts pelslongobards i pelssarraïns, va haver de ser sotmès a noves restauracions en els segles VII i IX i va ser reconstruït amb el nom d'Acqua Paola al segle xvii. Arribava a la ciutat per mitjà d'un traçat soterrat gairebé en la seva totalitat al llarg de lavia Clòdia i laVia Trionfale i, més endavant, per mitjà d'arcades al llarg de lavia Aurèlia.[7]
Aqüeducte construït durant el govern d'Alexandre Sever, al segle iii, recollia l'aigua delPantà Borghese a lavia Prenestina i amb un recorregut soterrat en la major part, ambviaductes per travessarvalls, entrava a la ciutat per laPorta Maggiore en direcció alCamp de Mart, on estarien les "Termes deNeró", que foren restaurades per Alexandre Sever el 226, conegudes com aTermae Alexandrinae.[13]
.jpg)
| Nom | Any de construcció | Longitud (km) | Altura en la font (m) | Altura en Roma (m) | Capacitat (m³/dia) |
|---|---|---|---|---|---|
| Aqua Appia | 312 aC | 16,561 | 30 | 20 | 73.000 |
| Anio Vetus | 272-269 aC | 63,64 | 280 | 48 | 175.920 |
| Aqua Marcia | 144-140 aC | 91,424 | 318 | 59 | 187.600 |
| Aqua Tepula | 125 aC | 17,745 | 151 | 61 | 17.800 |
| Aqua Júlia | 33 aC | 21,677 | 350 | 64 | 48.240 |
| Aqua Virgo | 19 aC | 20,697 | 24 | 20 | 100.160 |
| Aqua Alsietina | 2 aC ? | 32,815 | 209 | 17 | 15.680 (no potable) |
| Aqua Claudia | 38-52 | 68,681 | 320 | 67 | 184.280 |
| Anio Novus | 38-52 | 86,876 | 400 | 70 | 189.520 |
| Aqua Traiana | 109 | 32,500 | - | - | - |
| Arcus Alexandriana | 226 | 22 | - | - | - |
