Va ser relacionat ambUafris (Ουαφρης) deManetó, qui comenta que va regnar durant 19 anys, segons l'epítom deJuli Africà, o 25 anys a la versió d'Eusebi de Cesarea.
Apries va heretar el tron del seu pare, el faraóPsamètic II, continuant la seva infructuosa campanya militar. Les fracassades temptatives d'intervenir en elregne de Judà van ser seguides per una revolta dels seus soldats enAssuan. Una campanya per protegirLíbia d'incursions per forces gregues també va fracassar i les tropes de tornada van lluitar contra el poder regi.
Va donar suport els reis d'orient contra el creixent imperi deBabilònia, que va arribar a ésser molt poderós en aquesta època. La captivitat delsjueus, i la captura deJerusalem amb la deportació de la població a Babilònia, va succeir durant el regnat d'Apries, en 586 aC.: molts van fugir a l'antic Egipte, establint-se aElefantina, entre altres poblacions.
El 570 el faraó va auxiliar a un líder local de Cirene, en la seva lluita contra elsgrecs; el rei va enviar el seu general Amosis, però aquest es va proclamar rei. Apries es va exiliar, i encara que va retornar amb un exèrcit babilònic, va ser derrotat.
Apries va ser assassinat al conflicte contra el seu eventual successorAmosis II, el seu antic general que s'havia proclamat faraó. El mateix Amosis el va enterrar, com a rei, aSais.