Representació delneolític (fa uns 6.000 anys) de la recol·lecció de la mel segons una pintura de paret a laCueva de la Araña aBicorb País Valencià
L'apicultura és una especialització de laramaderia que consisteix en la cria de l'abellaApis mellifera per l'home per tal d'explotar els productes delrusc. L'apicultor ha de procurar a l'eixam d'abelles un abric, tenir-ne cura: alimentació suplementària, control de malalties, anar amb compte amb els plaguicides, fecundació artificial de reines, etc. Se'n recull una part de la mel que produeixen procurant que no els en manqui per passar l'hivern.
Ruscos associats en un abellarUn abellar tradicional al camp
Els productes més tradicionals que es recollien de les abelles eren lamel i lacera. Elpròpolis, usat ja en l'anticEgipte, ha esdevingut d'ús molt corrent i amb noves aplicacions des de fa relativament pocs anys. El mateix es pot dir de lagelea reial o delpol·len fresc, recollit abans que les abelles entrin al rusc i el processin per fer-ne l'anomenatpa d'abella. També hi ha explotacions dedicades a vendre eixams o activitats relacionades amb el mercat de venda de ruscos buits, estris apícoles, medicaments, etc.
Practicada en tots els continents (s'han exportat les abelles mel·líferes allà on aquesta espècie no hi tenia una distribució espontània), aquesta activitat difereix segons les varietats(subespècies) d'abelles, el clima i el nivell de desenvolupament econòmic. L'apicultura és un camp on es barregen els mètodes ancestrals (com el fum per actuar dins del rusc) amb els mètodes moderns com lainseminació artificial dereines o l'estudi del trajecte de les abelles equipades amb microreflectors deradar.
En les primeres formes antigues d'apicultura es destruïa tota la colònia d'abelles en el moment de recollir la mel del rusc i el que es collia era la mel barrejada amb els ous i les larves d'abella. A l'època medieval lacera d'abella era molt valuosa per fer ciris i espelmes i de la mel també se'n feia molt sovinthidromel, especialment als llocs d'Europa massa freds on lavinya no es podia cultivar. Thomas Wildman cap als anys 1768/1770 va descriure sistemes per no matar les abelles en fer la collita de mel.[1]
Al segle xix hi va haver una revolució en la tècnica de l'apicultura amb el perfeccionament del rusc de quadres mòbils feta perLorenzo Lorraine Langstroth als Estats Units. Langstroth va fer servir de forma pràctica el descobriment de Huber sobre l'anomenatespai d'abella que és la distància entre 5 a 8 mm en la qual les abelles passen entre les parts del rusc sense omplir-les de cera o pròpolis com farien si l'espai que es deixés fos més gran. Langstroth va dissenyar una sèrie de quadres de fusta posats dins una caixa rectangular mantenint l'espai d'abella entre les parts successives i així les abelles no els enganxaven. Amb això l'apicultor podia inspeccionar fàcilment el rusc sense danyar la colònia d'abelles. A més fàcilment se'n podia extreure la mel. Els quadres del rusc es podien tornar a posar després de collir la mel. Langstroth va publicar el seu llibre (The Hive and Honey-bee) el 1853.
Amb aquesta invenció dels ruscs de quadres mòbils es va impulsar la producció de mel a gran escala als Estats Units i Europa.
Segons laFAO l'any 2005 la producció mundial de mel d'abella va ser d'1.381.000 tones (en creixement des de 1982 quan va ser de 975.000 tones).
Els principals exportadors (any 2005) van serArgentina amb 107.600 tones i laXina amb 88.500 tones.
Els principals importadors (any 2005) van ser laUnió Europea amb 154.600 tones iAmèrica del Nord amb 113.700 tones
El valor econòmic de l'apicultura, calculat per científics del INRA, CNRS (França) i UFZ (Alemanya) produït per abelles i altres insectes pol·linitzadors va ser de 153.000 milions d'euros (2005) o sigui el 9,5% del valor total de la producció agrícola mundial.[2]
Il·lustracions d'Andrés Marín Jarque per a l'exposició permanent "Secà i Muntanya" delMuseu Valencià d'Etnologia.
Com ha passat amb altres activitats agrícoles (per exemple laviticultura) d'una banda s'han solucionat problemes tradicionals i de l'altra per efecte de la globalització n'han aparegut de nous.
Crestar és la darrera tasca de l'apicultor, quan es recull el fruit de lesabelles, lamel. El sistema més emprat per extreure la mel és lacentrifugació de lesbresques.
Un altre procés totalment simultani quan es cresta, és l'extracció de lacera, ja que per destapar lescel·les amb el ganivet s'extreu la cera, que s'acaba posant en uncerificadorsolar perquè es fongui mitjançant l'escalfor delsol i es pugui recollir fàcilment en recipients. També es pot fondre alvapor.
Segons dades de laFAO de l'ONU,[3] l'estoc de ruscs del món va passar d'uns 50 milions el 1961 a uns 83 milions el 2014, la qual cosa suposa un creixement anual mitjà aproximadament de l'1,3%. El creixement mitjà anual s'ha accelerat fins a l'1,9% des del 2009.
↑«Farm Commodity Programs: Honey». nationalaglawcenter.org. National Honey Board, 2002. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2013. [Consulta: 27 març 2014].
.jpg)
.png)
