L'apendicitis és la inflamació de l'apèndix, situat en elcec. Normalment els casos d'apendicitis lleus es poden guarir sensecirurgia;[1] no obstant això, la major part d'ells requereixen un procediment quirúrgic anomenatapendicectomia, per tal d'extirpar l'apèndix inflamat.[2][3] En casos sense tractament, l'índex demortalitat és elevat, principalment a causa d'unaperitonitis i unxoc sèptic quan l'apèndix inflamat es trenca.
L'apendicitis és un diagnòstic laincidència màxima de la qual es troba entre els 20 i 30 anys. En aquesta franja d'edat, a banda de les hèrnies estrangulades, és la causa més freqüent dedolor intens, sobtat i decirurgia abdominal. És també una causa rellevant i principal en la cirurgia en preescolars i escolars.
La taxa d'apendicectomia és aproximadament del 12% en homes i del 25% en dones. En la població en general les apendicectomies per una apendicitis apareixen en 10 de cada 10000 pacients cada any i les taxes de mortalitat són menors d'1 per cada 100 000 pacients des dels anys 70.
A escala mundial, la incidència d'apendicitis és molt menor enpaïsos en vies de desenvolupament, sobretot en algunes parts d'Àfrica i en grups de nivell socioeconòmic més baix. La tecnologia i la ciència han avançat molt i permeten un diagnòstic ràpid i eficaç de l'apendicitis.[4] Tot i així, l'apendicitis es diagnostica de forma errònia en un 15% dels casos.[5][6][7]
La principal teoria de lafisiopatologia de l'apendicitis apunta cap a un taponament de la llum de l'apèndix. L'etiologia principal és el bloqueig de l'apèndix per femta, cossos estranys o, en rares ocasions, tumors.
L'augment progressiu de la pressió intraapendicular va ocloent per pressió externa primer elscapil·lars limfàtics, després elsvenosos, i al final, elsarterials, conduint a unaisquèmia que evoluciona agangrena i posteriorment a perforació. La perforació condueix a unaperitonitis i aquesta a la mort del pacient. Aquesta ruta de progressió de la malaltia s'interromp amb el procés quirúrgic.
La simptomatologia de l'apendicitis és molt confusa sobretot en nens, dones en edat fèrtil i persones d'edat avançada. El seu diagnòstic a vegades és complicat de fer pels possibles diagnòstics diferencials que hi pot haver.
El primer símptoma que apareix és el dolor a la fossa ilíaca dreta. Aquest dolor comença de forma molt esporàdica i lleugera però a poc a poc es torna més sever i agut. Juntament amb aquest dolor, poden aparèixernàusees,vòmits iinapetència.[8]
El dolor que es presenta en un quadre d'apendicitis és fàcilment localitzable en un punt molt concret, anomenat punt de McBurney.[9]
Aquest dolor pot empitjorar dia a dia, sobretot al caminar, tossir, etc. Alguns dels símptomes que també poden aparèixer són:febre, calfreds,femta dura, etc.
Eltacte rectal pot servir per a orientar el diagnòstic: si la paret dreta (on hi ha l'apèndix) està inflamada, és probable que el pacient tingui apendicitis. Lesecografies i lesecografies Doppler també ofereixen informació útil per a detectar apendicitis, però en una quantitat gens negligible de casos (al voltant del 15%), especialment en aquells en un estat inicial sense líquid lliure intraabdominal, unaultrasonografia de la regió de la fossa ilíaca pot no revelar res d'anormal a pesar d'haver-hi apendicitis. Sovint, en una imatge ecogràfica pot distingir-se el que és apendicitis d'altres malalties amb signes i símptomes molt similars com per exemple la inflamació delsganglis limfàtics propers a l'apèndix. En situacions on hi ha unatomografia computada (TC) disponible, és el mètode preferit. Una TC correctament realitzada té una taxa de detecció (sensibilitat) per sobre del 95%. El que es busca en una TC és la falta de contrast en l'apèndix i signes d'engruiximent de l'apèndix, normalment >6mm. en una secció transversal; també poden haver-hi evidències d'inflamació regional, l'anomenat "greix desflecat". Les ecografies són especialment útils per valorar les causes ginecològiques del dolor abdominal dret inferior en dones, ja que la TAC no és el mètode ideal en aquestes circumstàncies.
↑Andersson, Roland E; Petzold, Max G «Nonsurgical treatment of appendiceal abscess or phlegmon: a systematic review and meta-analysis». Ann Surg, 246, 5, 2007, pàg. 741-8.DOI:10.1097/SLA.0b013e31811f3f9f.PMID:17968164.
↑KK Varadhan, DJ Humes, KR Neal, DN Lobo «Antibiotic therapy versus appendectomy for acute appendicitis: a meta-analysis». World J Surg, 34, 2, 2010, pàg. 199-209.DOI:10.1007/s00268-009-0343-5.PMID:20041249.
↑Vons C, Barry C, Maitre S, Pautrat K, Leconte M, Costaglioli Bet al. «Amoxicillin plus clavulanic acid versus appendicectomy for treatment of acute uncomplicated appendicitis: an open-label, non-inferiority, randomised controlled trial». Lancet, 377, 9777, 2011, pàg. 1573-1579.DOI:10.1016/S0140-6736(11)60410-8.PMID:21550483.
↑J Perez, JE Barone, TO Wilbanks, D Jorgensson, PR Corvo «Liberal use of computed tomography scanning does not improve diagnostic accuracy in appendicitis». Am J Surg, 185, 3, 2003, pàg. 194-7.DOI:10.1016/s0002-9610(02)01364-8.PMID:12620554.
