 | No s'ha de confondre ambvela aurica. |
Lavela cangrea[1] és una vela trapezial de forma asimètrica, que es desplega entre labotavara, elpal i l'antena o pic d'un veler.[2][3] El caient de popa és, normalment, el costat més llarg i elgràtil alt que va afermat al pic, és el més curt. El gràtil baix o simplement gràtil que corre al llarg del pal i el pujament el qual enverga en la botavara solen tenir una longitud semblant.[4]
La vela cangrea neix com a evolució de lesmitjanes llatines[4] que guarnien lesfragates i els navilis fins al segle xix. L'aparell es difon ràpidament entre els velers de cabotatge del mar del Nord i d'Escandinàvia, i, posteriorment passa a la Mediterrània, als Estats Units i a altres indrets del món. Koffs i balandres holandeses,schooners iquetxs britànics, jagts finesos, goletes de dobles gàbies, pailebots mallorquins, són alguns exemples de velers decabotatge que han guarnit aquest aparell.
Aquesta vela ha sobreviscut fins avui dia, en aquests velers i en elsiots de regata que s'han restaurat o que s'han construït com a reproduccions dels velers de regates del període 1850- 1939. Igualment, la vela cangrea es troba en totes les fragates i bergantins, i guarneix tot un pal de lacorbeta.[4]
En Ricard Jaime Pérez va albirar el problema en el seu "Diccionari de l'aparell i del velam en els grans velers." i el va resoldre de la següent manera:[5]
| « | Proposem el terme cangrea quan es tracti d’una vela aurica amb botavara, i mantenir el mot aurica, per aquelles veles de tallant i trapezoïdals que no guarneixen botavara. Aquesta distinció, necessària, la fa també l'espanyol, que distingeix entre cangreja (amb botavara) i cangrejo (sense), a més d’aurica com a terme que engloba totes dues. | » |
| — Jaime Pérez, Ricard. Diccionari de l'aparell i del velam en els grans velers. | ||
