Unany és el període que triga laTerra a fer una revolució al voltant delSol. El terme «any» també es fa servir per a referir-se al període orbital de qualsevolplaneta, i per extensió s'aplica a altrescicles orbitals.
Tot i que no existeix cap símbol d'acceptació universal per referir-se a l'any, la NIST SP811[1] i l'ISO 80000-3:2006[2] suggereixen al símbola (alSistema Internacional d'Unitats). Tot i quea també és el símbol de l'àrea, una unitat de superfície, el context sol ser suficient per a desambiguar entre els dos significats.
Any sideri oany sideral: període que transcorre entre dos passos consecutius de la terra per un mateix punt de la seva òrbita. Generalment emprat pelsastrònoms, és la mesura més exacta d'un any. Referència: els estels. Duració: 365,256436918716dies siderals o 365,256363 dies solars (365 dies, 6 hores, 9 minuts i 9,7 segons).
Any tròpic oany solar: període que transcorre entre dos passos successius del Sol per l'equinocci mitjà. En altres paraules, el temps que transcorre, per exemple, deprimavera a primavera. Referència: el sol. Duració: 365,242189 dies (365 dies, 5 hores, 48 minuts i 45,16 segons). Les civilitzacions Mesopotàmica i Egípcia van aconseguir uns valors molt aproximats per aquest any, sobretot considerant l'escassetat de mitjans de l'època.
Any anomalístic: període que transcorre entre dos passos successius de la terra pelperiheli de la seva òrbita. Duració: 365,2596 dies.
En la vida quotidiana, fem servir l'any civil, que té unnombre enter dedies. Alcalendari gregorià (el més estès a Occident) hi ha anys civils de dues menes: els anys comuns, que són els que tenen 365 dies i els detraspàs, que són els de 366, que s'esdevenen, en general, cada 4 anys.
Any draconític oany d'eclipsi: període que transcorre entre dos passos consecutius del Sol per unnode de la Lluna, moment en què pot succeir uneclipsi. Duració: 346,62 dies.
Any còsmic oany galàctic: període que transcorre en una òrbita del sol al voltant del centre de la nostragalàxia. Duració: uns 220 milions d'anys.
Any platònic: període en el qual l'eix de la terra descriu un cercle complet a causa de laprecessió. Duració: uns 25.800 anys.[3]
Any solar egipci: estimava que un any durava 365 dies. Elcalendari egipci va patir desfasaments de temps molt notables i es va intentar de reformar-lo durant elcongrés de Cànope, on es va concloure que l'any durava 365,25 dies.
Any solar julià: basat en el congrés de Cànope, estimava que l'any durava 365,25 dies solars, és a dir, 365 dies i 6 hores. Per a corregir aquestes 6 hores de més, cada quatre anys s'introduïa un any de 366 dies solars. A aquest any se'l va anomenarany de traspàs.
Any solar gregorià: és l'any civil actual. És una correcció del còmput de l'any solar julià, perquè el1582 uns astrònoms varen descobrir un desfasament gradual de temps en elcalendari julià. Després d'una llarga investigació, es va concloure que un any durava aproximadament 365,2425 dies solars, és a dir, 365 dies, 5 hores, 49 minuts i 12 segons. Per esmenar aquesta diferència amb l'any julià, es va determinar que els anys seculars (aquells que les dues últimes xifres són 00, per exemple: 1700, 1800, 1900…) no serien anys de traspàs, a excepció d'aquells que fossin divisibles entre 400 (per exemple: 1600, 2000, 2400, etc.) que sí ho serien.
La llargada exacta d'un any astronòmic canvia al llarg del temps. Les causes principals d'aquests canvis són:
La precessió delsequinoccis canvia la posició dels esdeveniments astronòmics respecte als apsis de l'òrbita de la Terra. Un esdeveniment que es mogui vers elperiheli es repeteix amb un període més curt d'un any a l'altre; un esdeveniment que es mogui vers elperiheli es repetirà amb un període més llarg d'un any a l'altre (tot i que aquest efecte no canvia el valor mitjà de la durada de l'any).
La influènciagravitatòria de laLluna i els planetes canvia el moviment de la Terra d'una òrbita constant al voltant delSol. L'òrbita de la Terra varia d'una maneracaòtica, però en un interval bastant més limitat que les òrbites dels planetes més pròxims.
Laresistència de marea entre la Terra i la Lluna i el Sol incrementa la durada del dia i del mes (transferint moment angular de la rotació de la Terra a la revolució de la Lluna); com que el dia solar mitjà aparent és la unitat amb què es mesura la llargada del dia en la vida civil, fa l'efecta que canvia la durada de l'any. Al seu torn, la resistència de marea depèn de factors com per exemple elreajustament postglacial i lapujada del nivell del mar.
Els canvis en la massa efectiva del Sol, causats pelvent solar i la radiació d'energia generada per fusió nuclear i radiada per la seva superfície, afectaran el període orbital de la Terra sobre un període llarg (aproximadament 1,25 microsegons per any[4]).
Any olímpic : Any comptat a partir de l'olimpíada. Fou introduït a Grècia per l'historiadorTimeu, el qual va calcular els anys, a partir del 776, segons la llista dels vencedors dels jocs olímpics. El sistema es posà en pràctica des del 260 aC (130a olimpíada), i fou abolit en temps de Teodosi el Gran, l'any 395 dC.
Any sotíac : L'any del calendari egipci en què acabava el període sotíac i, per tant, coincidien aproximadament l'any civil i l'any tròpic.
Any de la fundació de Roma : Any comptat a partir de la data suposada de la fundació de Roma, el 753 aC.
Any del consolat : Any comptat a partir del nomenament dels cònsols. L'origen d'aquest còmput, que la llei romana manava d'emprar per a la datació dels documents públics, es remunta a l'inici de la república (509 aC).
Any de l'imperi : Any comptat a partir de la proclamació de l'emperador. Aquesta fórmula fou adjuntada a la de l'any del consolat, en el baix imperi romà, i finalment la substituí.
Any de la confusió oAnnus confusionis : L'any45 aC, en què tingué lloc lareforma juliana. Durà 445 dies.[6]
Any del regne : Any comptat a partir de l'elevació del rei al tron. Aquest sistema de datació fou emprat pels regnes cristians de l'alta edat mitjana, per analogia amb l'any de l'imperi o del pontificat, fins que, gradualment, fou substituït pel de l'era cristiana.
Cronologia Cristiana
Any del Senyor oany de gràcia : any comptat a partir del naixement de Jesucrist, tant si hom adopta l'estil de l'Encarnació, de la Nativitat o altres. Aquesta expressió en la datació de documents es comença a emprar a Anglaterra al segle vii, i passà a França al segle següent. A Catalunya, començà d'emprar-se al segle xii.
Any de l'Encarnació ode la trabeació : Any de l'era cristiana, que començava el dia 25 de març. Cal distingir dos estils: l'anomenatflorentí, que consistia a comptar els anys a partir del 25 de març posterior a Nadal (2 mesos i 24 dies més tard que el nostre cap d'any); i l'estilpisà, que feia retrocedir el començament de l'any al 25 de març anterior a Nadal (9 mesos i 7 dies abans del nostre). El concili deTarragona del 1180, amb aprovació reial, va ordenar que a Catalunya els documents fossin datats pels anys del Senyor, segons l'estil florentí. S'estengué aMallorca i alPaís Valencià i als països mediterranis conquerits més endavant. Per decret del 16 de desembre de 1350 aquesta cronologia fou abandonada alPrincipat de Catalunya i aAragó. AlPaís Valencià perdurà fins al 1358.
Any de la Nativitat : Any de l'era cristiana, que començava el dia 25 de desembre. Aquesta indicació cronològica, molt estesa durant l'edat mitjana, és coneguda en els documents amb la fórmula anno a Nativitate Domini (i vol dir que aquell any havia començat set dies abans que l'actual). Fou molt emprada a Roma, a la cancelleria pontifícia, Europa. Una ordenança dePere el Cerimoniós, a Perpinyà (16 de desembre de 1350), prescriu que els documents han d'ésser datats per l'any de la Nativitat. Perdurà fins al començament del segle xviii.
Any del pontificat : Any comptat a partir de l'elecció delpapa. Introduïda alsegle viii pel papaAdrià I, i apareix a la cancelleria pontifícia amb els anys del consolat o de l'imperi fins alsegle x. Posteriorment, apareix conjuntament amb la Indicció i, a partir del 1445, amb l'any de l'Encarnació.
Any de traspàs o bixest
Cada quatre anys s'ha d'afegir un dia per ajustar l'any del calendari a l'any natural.
Els romans el situaven entre el vint-i-tres i el vint-i-quatre de febrer, i per motius de superstició no tenia nom ni xifra: si el vint-i-tres era el diessextum ante calendas martii, d'aquest dia de més en deien diesbisextum, l'altre sisè.
Es creu que aquest any du mala sort. Durant el dia afegit (29 de febrer) elsdimonis i els mals esperits tenen el domini. Els nascuts aquest dia són éssers "estranys", si més no perquè només compleixen anys cada quatre. Hi ha la creença que en l'any de traspàs totes les fulles d'olivera es giren cap per avall i els qui neixen en any de traspàs no agafen laverola.[7]
Bé que el primer fet que serví als homes per a mesurar el temps fou la rotació de la terra sobre si mateixa, la qual cosa feu néixer el concepte dedia, posteriorment fou observat el fenomen de les llunacions, el qual donà lloc als mesos i als calendaris lunars així mateix l'home s'adonà del fet que certs fenòmens es repetien periòdicament, tals com la caiguda de la fulla, la floració, les migracions dels peixos i dels ocells juntament amb les èpoques de més o menys fred o calor, és a dir, les estacions. Aquest fet donà lloc a l'aparició del concepte d'any.
Ara sabem que la durada real d'un any és de 365,24219 dies (any tropical) però els nostres avantpassats varen tenir molta feina en ajustar progressivament l'any civil, usat a efectes l'organització social, a l'any real.
Des de sempre el pas del temps s'ha associat amb la successió de fenòmens:la rotació de la terra sobre si mateixa, la qual cosa feu néixer el concepte dedia, l'observació de les llunacions i certs fenòmens es repetien periòdicament, tals com la caiguda de la fulla, la floració, les migracions dels peixos i dels ocells juntament amb les èpoques de més o menys fred o calor, és a dir, les estacions, així com equinoccis, solsticis, aparició de determinats estels en un punt concret del cel, etc. Aquest fet donà lloc a l'aparició del concepte d'any.
Com s'ha indicat en l'apartat dedefinicions un any no té un nombre enter de dies (365,24219 dies), ni un cicle lunar tampoc (29,53058 dies), de manera que els ajustaments, si prenem com a unitat el dia són qüestió de decimals per excés o per defecte. Per acabar-ho d'embolicar, un any tampoc té un nombre enter de cicles lunars: el cicle deMetó estableix 19 anys solars, a què corresponen 235 llunacions.[8] És un exponent del difícil matrimoni entre el sol i la lluna que ha deixat el seu rastre en les diferències entre calendaris solars i calendaris lunars.
Els primers anys foren calculats seguint les llunacions. La durada del cicle lunar, interval mitjà que transcorre entre dues llunes plenes consecutives, varia de 29 dies i 6 hores a 29 dies i 20 hores. En conseqüència els calendaris lunars solen estar formats per mesos de 29 i 30 dies.
Però les necessitats de l'agricultura i d'altres activitats humanes (ramaderia, pesca, comerç, campanyes militars, etc.) feren precisa la recerca de calendaris més ajustats a la realitat astronòmica i climàtica.
Una de les solucions més antigues donades a l'obtenció d'un any civil sembla que és la del calendari caldeu, aBabilònia, primerament lunar i després lunisolar, de 360 dies repartits en 12 mesos, als quals s'afegia un altre mes de 30 dies cada sis anys i, posteriorment, un altre mes a intervals més grans; els mesos foren dividits en setmanes de 7 dies, seguint les fases de la Lluna. L'origen d'aquest any fou primer l'equinocci de tardor i després el de primavera. Cadascun dels dies de la setmana rebé el nom del Sol, de la Lluna, i dels cinc planetes coneguts en aquella època, noms que evolucionats, han subsistit gairebé en totes les llengües.
El "Calendari de la Comunitat jueva alemanya" per l'any 5591 (1831), que incloia "totes les festivitats, dejunis i pregàries, així com les festes dels estats deBrandeburg iSilèsia" - Berlín, 1831
Elcalendari hebreu també és basat en les llunacions, en aquest l'any és lunar de 354 dies. La diferència amb l'any tròpic fou solucionada, en part, per l'addició d'un mes suplementari; a partir del segle iii i basats en el cicle de Metó: de cada 19 anys se'n consideren dotze de senzills i set d'embolísmics (de tretze mesos).[9]
A l'antic Egipte optaren per un any de 360 dies (basat en el calendari caldeu), format per dotze mesos de 30 dies, més tard hi afegiren 5 diesepagòmens per obtenir un any de 365 dies, incloent-hi 3 estacions, governades pel Nil: riada, plantació i collita, de 4 mesos cadascuna. Els egipcis observaren que el seu any era, aproximadament, un quart de dia més curt que l'any tròpic, i resultava que cada 1.461 anys civils egipcis tornaven a coincidir el civil i el tròpic, perquè l'any civil s'havia retardat un any enter; aquest període rebé el nom desotíac (de Sothis,Sírius). Malgrat ésser conscients d'aquest fet, els egipcis mantingueren el mateix any civil fins a la conquesta perRoma, que fou substituït per l'any julià, hereu, paradoxalment, de l'egipci.[10][11]
Pel que fa alcalendari musulmà, hi ha un predomini del calendari lunar. Primitivament, l'any tenia 12 mesos de 29 i 30 dies, alternats, i que s'ajustava amb l'addició d'un tretzè mes, cosa que fou prohibida perMahoma. Un altre ajust que cal fer en el calendari ve donat pel fet que aquest tampoc coincideix amb la duració mitjana de les llunacions, la qual és superior a la dels mesos àrabs, fet que obliga a afegir 11 dies suplementaris cada 30 anys àrabs; en aquest període existeixen 11 anys de 355 dies (anys abundants) i 19 anys de 354 dies. D'això resulta que després de 34 anys àrabs hauran passat 33 anys civils gregorians.[12]
L'any xinès ordinari consta de 12 llunacions (dotze mesos lunars) el que suposa entre 353 i 355 dies. Cada cert temps (més o menys, cada tres anys) s'intercala un any embolismal (un any amb 13 mesos lunars) d'entre 383 i 385 dies. Com coneixien amb gran exactitud la durada dels cicles lunars i solars, van arribar a la mateixa conclusió matemàtica que moltes altres cultures, descobrint el cicle de 19 anys (cicle Metó) i considerant anys embolismals els anys 3r, 6è, 9è, 11è, 17è i 19è del cicle.[13]
Bust de Juli Cèsar
ARoma, el primer calendari usat fou lunar de 304 dies, agrupats en deu mesos, que aviat es transformà en un any de 355 dies i 12 mesos, el qual tenia un dia més que l'any lunar. A causa de la seva gran diferència amb l'any tròpic obligà a afegir-hi un mes suplementari, any sí any no, de 22 i 23 dies. Malgrat alguns intents, no fou escurçat aquest any més llarg que el tròpic fins a la reforma juliana, decretada perJuli Cèsar d'acord amb les indicacions de Sosígenes. Per portar-la a terme hom feu que un any, el 45 aC, tingués 445 dies civils; aquest any rebé el nom d'any de la confusió oannus confusionis.[6] L'any Julià, basat en elcongrés de Cànope, estimava que l'any durava 365,25 dies solars, és a dir, 365 dies i 6 hores. Per a corregir aquestes 6 hores de més, cada quatre anys s'introduïa un any de 366 dies solars. A aquest any se'l va anomenarany de traspàs.
La reforma gregoriana neix de la necessitat de portar a la pràctica un dels acords delConcili de Trento: el d'ajustar el calendari per eliminar el desfasament produït des d'un concili anterior, elprimer Concili de Nicea, de325,[16] en el qual s'havia fixat el moment astral en què s'havia de celebrar laPasqua i, en relació amb aquesta, les altres festes religioses mòbils. El que importava, doncs, era la regularitat del calendarilitúrgic, per al qual calia introduir determinades correccions en el civil. En el fons, el problema era adequar elcalendari civil a l'any tròpic.
Santa Teresa d'Àvila va morir el dijous 4 d'octubre de 1582 i va ser enterrada l'endemà divendres 15 d'octubre. La festa de Santa Teresa se celebra el 15 d'octubre.[17]
Shakespeare iCervantes varen morir en la mateixa data, el 23 d'abril de 1616, però no el mateix dia. Cervantes va morir el 23 d'abril de 1616 segons el calendari gregorià vigent a Espanya des del 1582. Shakespeare va morir el 3 de maig de 1616 segons el calendari julià vigent a Anglaterra fins al 1752.[18]
Rússia no va acceptar la reforma del calendari gregorià fins a l'arribada delssoviets. L'adopció del nou calendari es va fer de manera que l'1 de febrer de 1918 va passar a ser el dia 14 de febrer. Es dona el cas curiós que l'anomenada “Revolució d'Octubre”, a l'antigaURSS, se celebrava a Novembre. Això era degut al fet que la revolució havia tingut lloc el 25 / 26 d'octubre de 1917, segons el calendari julià vigent a la Rússia tsarista, data que, quan el nou règim va adoptar el calendari gregorià, va anar a caure el 7 / 8 de novembre. Des de llavors, l'aniversari de la revolució sempre es va celebrar a novembre i, fins i tot, a vegades es parla de la “Revolució de Novembre”.
Unany fiscal, o any financer, és un període de 12 mesos usat per calcular informes financers anuals en negocis i altres organitzacions. En la majoria de jurisdiccions hi ha lleis que regulen la comptabilitat i requereixen aquests informes un cop cada dotze mesos. Aquest any no correspon necessàriament amb l'any civil.
Període, generalment de l'1 de setembre d'un any al 31 de juliol de l'any següent, durant el qual són desenvolupades les tasques normals dels tribunals i òrgans de l'administració de justícia.
L'any escolar, any acadèmic o Curs acadèmic, és el període de l'any en què els alumnes van als seus centres d'ensenyament. Generalment dura 9 mesos i es pot dividir en semestres, trimestres o quadrimestres depenent del país i institució.
En diferents països l'any escolar o any acadèmic comença i acaba en diferents dates. En la majoria dels països deSud-amèrica, per exemple, l'any comença almarç i acaba aldesembre. AEuropa, en canvi, comença alsetembre i acaba aljuny.
Període dels treballs agrícoles des de l'inici de les labors de preparació fins a les de recol·lecció, aquests treballs no coincideixen amb l'any natural. Als efectes legals, cada cicle compta com unany agrícola.
Un any forestal és un període de 12 mesos generalment de l'1 d'octubre d'un any al 30 de setembre de l'any següent, durant el qual es desenvolupen els aprofitaments forestals.
Any ordenat de manera que se celebrin successivament els principals esdeveniments de la vida de Crist i els misteris més importants del cristianisme. Consta de dues parts: la del temporal, o cicle de les festes mòbils, i centrada en la celebració de laPasqua, i la part delsantoral, o calendari de festes fixes.
Inicialment segons la llei jueva, l'any sabàtic el darrer de cada set anys durant el qual la terra no podia ésser conreada i cada amo havia d'alliberar un esclau hebreu, si aquest ho volia. Per altra banda en els països de tradició cultural anglosaxona, l'any sabàtic es referia al curs o semestre que es concedeix cada sis o set anys a un professor per a dedicar-lo als seus estudis o a la investigació, tot disculpant-lo de l'ensenyament.
↑La massa del Sol és de ~2×10³⁰ kg, i es redueix a ~5×10⁹ kg/s, o ~8×10−14 masses solars per any. El període d'un cos en òrbita és proporcional a, en què M és la massa del primari.
↑~300 W de radiació produeixen una reducció de ~9.5×10⁹ J en l'energia orbital per any; això varia com 1/R, i el període varia com R1.5
↑6,06,1Brind'Amour, Pierre. Ottawa University Press.Le Calendrier romain: Recherches chronologiques (en francès), 1983.
