Anubis és el déu de la mort, la momificació, l'embalsamament, el més enllà, els cementiris, les tombes i l'inframon a lareligió de l'antic Egipte.[1] Normalment està representat com un xacal o com un home amb cap dexacal (o de podenc, segons les versions).
Com moltesdivinitats egípcies antigues, Anubis va assumir diferents papers en diversos contextos. Representat com a protector de les tombes des de laPrimera Dinastia (c. 3100 – c. 2890 aC), Anubis també era unembalsamador. A l'Imperi Mitjà (c. 2055-1650 aC) va ser substituït perOsiris en el seu paper de senyor de l'inframon. Un dels seus papers destacats era pesar les ànimes i conduir-les al regne del més enllà. S'encarregava de la bàscula durant el «pesatge del cor», en què es determinva si una ànima podia entrar al regne dels morts. Anubis és un dels déus més representats i esmentats al món tot i que no està implicat en cap mite rellevant.[2]
Anubis estava representat en negre, un color que simbolitzava la regeneració, la vida, el sòl delriu Nil i la decoloració del cadàver després de l'embalsamament. Anubis està associat al seu germà Wepwawet, un altre déu egipci retratat amb cap de gos o en forma canina, però amb pelatge gris o blanc. Els historiadors assumeixen que les dues figures es van combinar finalment.[3] La contrapart femenina d'Anubis ésAnput. La seva filla és la deessa serp Kebechet.
Fou absorbit per lacivilització grega com aHades.
El seu nom egipci eraAnpu (Inpu,Ienpu,Imaut oImeut).Anubis és el seu nom hel·lenitzat (Ἄνουβις). Els escriptors grecs l'associaven ambHermes. Els romans el tenien dins de les seves deïtats sota el nom d'Hermanubis.[4][5][6]
El déu Anubis, o un déu cànid del tipus d'Anubis, es troba entre les divinitats més antigues de l'antic Egipte. El jeroglífic del cànid ajagut (a terra o sobre una capella),[7] es coneix des delperíode predinàstic. Les excavacions arqueològiques aUmm al-Qa'ab, la necròpolis reial de la ciutat d'Abidos, han descobert fragments de ceràmica i plaques d'ivori que portaven l'ideograma del cànid reclinat, datades de l'èpoɕa delrei Escorpí de ladinastia Zero i del reiDen de laPrimera Dinastia. (entre el 3200 i el 3000 aC).[8] Durant elRegne Antic, aquest jeroglífic es troba sovint en els textos de les fórmules d'ofrenes funeràries. Generalment, els egiptòlegs interpreten que és Anubis. Tanmateix, és molt difícil atribuir-lo només a aquesta divinitat, ja que el nom d'Anubis no s'escriu amb jeroglífics fonètics abans de laVI Dinastia, cap al 2200 aC. En els monuments, l'ideograma va ser l'únic mètode d'escriptura durant laIV iV Dinastia. L'ortografia fonètica, amb o sense el determinant del cànid, apareix ocasionalment al final de laVI Dinastia, durant el regnat dePepi II, i no es fa freqüent fins al primer període intermedi (entre 2180 i 2040 aC).[9] Per als temps més antics, per tant, no es garanteix la lectura del jeroglífic del cànid per a Inpu (Anubis).
Les altres possibilitats de lectura són relativament nombroses:Khenti Imentiu, "El que està al capdavant dels occidentals",Inpu Khenti Imentiu, "Anubis, el que està al capdavant dels occidentals",[10]Sedi (nom d'una divinitat antiga d'Egipte), "el de la cua",Upiu, "el que obre (el vell)",Meniu, "el guardià del ramat",Xeta, "el misteriós" iSab, un terme genèric utilitzat per designar els xacals i els gossos del desert.[11][12]
Jeroglífics| Transcripció | Jeroglífic | Traducció |
|---|
| Impu | | Anubis |
| Impu | | Anubis |
| Impu | | Anubis |
| Impu | | Anubis |
| Impu | | Anubis |
| Sab | | Xacal |
| Imp | | Descomposició |
| Impu | | Infant reial |
| Impu | | Infant reial |
Anubis era l'antic déu de laDuat. Anubis estava relacionat no només amb lamort, també amb laresurrecció després de la mort, i era pintat en color negre, color que representa la fertilitat.[13]
QuanOsiris va pujar al poder delmón dels morts, laDuat, Anubis va prendre un paper secundari, limitant-se a embalsamar els cossos dels faraons, guiar-los a lanecròpolis i cuidar amb la seva vida. Els sacerdots d'Anubis feien servir unes màscares rituals amb la seva figura en la cerimònia d'embalsamament del faraó i en el ritual d'obertura de la boca. També Anubis era l'encarregat de vigilar, al costat deHorus, la balança en què es pesaven els cors dels difunts durantEl judici d'Osiris. A la balança es posava una ploma símbol de la maat, l'ordre del món, i si el cor pesava més que aquesta implicava que havia pecat i per tant no era mereixedor de la salvació.
Els primers textos religiosos no li assignen progenitors, encara que en elsTextos de les Piràmides la seva filla ésQebehut, la deessa que purificava al difunt. En elsTextos dels Sarcòfags,Bastet o Hesat, eren la seva mare. En altres textos era fill d'Ihet (deessa de la mitologia deEsna), també deRa i Neftis, deSeth i Neftis, de Sekhmet-Isis i Osiris (a Memphis), o de Sopedu.
Plutarc va escriure que Anubis era fill d'Osiris i Neftis. Osiris, va deixar embarassada a Neftis, la germana d'Isis, en comptes de la seva dona. Va passar per estar borratxo, o perquè Neftis es va disfressar d'Isis, segons altres textos. Així, Neftis va engendrar a Anubis.
També Anubis és considerat el fill il·legítim deSeth, engendrat perNeftis. Seth decideix assassinar en saber del seu naixement, però Neftis lliurarà el nen aIsis, la germana i esposa d'Osiris, que el protegeix i cria. Quan Seth mata a Osiris, Anubis ajudarà a Isis a ressuscitar el déu. Per aquesta raó Anubis era l'encarregat d'embalsamar als faraons, i guiar-los a la necròpolis.
- ↑Palouzie, Assumpció. «[http://openaccess.uoc.edu/webapps/o2/bitstream/10609/1238/1/31796tfc.pdf ELS DÉUS XACALS DE L'ANTIC EGIPTE I EL SEU COMPORTAMENT XAMÀNIC - Un estudi egiptològic i antropològic]». [Consulta: 12 agost 2015].
- ↑Johnston, 2004, p. 579.
- ↑Gryglewski, 2002, p. 145.
- ↑Rachet, 1998, p. 22.
- ↑Desroches Noblecourt, 2004, p. 106.
- ↑Spence i Putman, 1998, p. 49-51.
- ↑Jeroglífics E15 i E16 de la classificació de jeroglífics de Gardiner.
- ↑DuQuesne, 2005, p. 37 i 41.
- ↑DuQuesne, 2005, p. 75.
- ↑DuQuesne, 2005, p. 37-40.
- ↑Hollis, 2008, p. 74-75.
- ↑Bonnamy i Sadek, 2010, p. 146, 265, 512, 610 i 647.
- ↑A l'antic Egipte el negre era color de fertilitat perquè en pujar el nivell del riu en la crescuda dipositava una espessa capa dellim negre sobre el que després germinaven els cultius.
- Bonnamy, Yvonne; Sadek, Ashraf.Dictionnaire des hiéroglyphes (en francès). Arles: Actes Sud, 210, p. 986.ISBN 978-2-7427-8922-1.
- Desroches Noblecourt, Christiane.Le fabuleux héritage de l'Égypte (en francès). París: Éditions SW-Télémaque, 2004, p. 319.ISBN 2-286-00627-X.
- DuQuesne, Terence.The Jackal Divinities of Egypt I : From the Archaic Period to Dynasty X (en anglès). VI. Londres: Darengo, 2005, p. 566 (Oxfordshire Communications in Egyptology).ISBN 1-871266-24-6.
- Gryglewski, Ryszard W. «Medical and Religious Aspects of Mummification in Ancient Egypt». Organon, 31, 31, 2002, p. 128–48.
- Hollis, Susan Tower.The Ancient Egyptian "Tale of Two Brothers" : A Mythological, Religious, Literary, and Historico-Political Study (en anglès). Oakville: Bannerstone Press, 2008, p. 226.ISBN 978-0-9774094-2-6.
- Johnston, Sarah Iles (general ed.).Religions of the Ancient World: A Guide. Cambridge, MA: Belknap Press, 2004.ISBN 978-0-674-01517-3.
- Rachet, Guy.Dictionnaire de la Civilisation égyptienne (en francès). Grand Livre du Mois, 1998, p. 268.ISBN 2-7028-1558-8.
- Spence, Lewis; Putman, James.Le grand livre illustré de la mythologie égyptienne (en francès). Gremese, 1998, p. 144.
