Antropomorfisme és la tendència a considerar realitats o elements no humans com si fossin humans. Aquestes realitats poden serdéus o elements naturals comanimals,estrelles oplanetes,muntanyes,rius,arbres, etc. La paraula ve delgrecanthropos ('home') imorphe ('forma'), 'amb forma humana'.[1]
L'antropomorfisme es pot entendre en dos sentits: des d'un punt de vista físic, quan apreciam formes humanes en elements naturals (unaarrel, unnúvol…), o en sentit mental, quan atribuïm característiques humanes, com el llenguatge o la capacitat de raonar, a determinats elements no humans (com passa alsdibuixos animats). També es parla depersonalització per referir-se a aquesta tendència.
L'antropomorfisme és un tret característic de moltsmites. A lamitologia grega els déus s'assemblaven molt als homes, no només en la forma física, sinó que fins i tot tenien els seus mateixos defectes (enveja,ira,gelosia, etc.), com ja denunciàXenòfanes.[2][3]
↑Diccionario de Filosofía (en castellà). Barcelona: SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales), 2003, p. 11 (Biblioteca de Consulta Larousse).ISBN 84-8332-398-2.
