 | Aquesta pàgina o secció és sospitosa de no respectar laneutralitat del punt de vista. El seu contingut actual és sospitós de no ser objectiu. Vegeu ladiscussió per a més informació. L'avís es pot treure una vegada s'hagi trobat unconsens sobre els punts discutits. |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 gener 1895 Belvís de Monroy (província de Càceres) |
| Mort | 27 abril 1937 (42 anys) Bellver de Cerdanya (Baixa Cerdanya) |
| Altres noms | El Cojo de Málaga |
| Activitat | |
| Ocupació | anarcosindicalista, terrorista anarquista |
| Membre de | |
Antonio Martín Escudero (Belvís de Monroy,Càceres,17 de gener de 1895 -Bellver de Cerdanya,Puigcerdà,27 d'abril de 1937), conegut com aEl Cojo de Málaga, sindicalista i militant anarquista (CNT-FAI), d'ofici paleta. Col·laborà amb el grupLos Solidarios aBarcelona el1923, després s'exilià aFrança (1924-1931).
Fill d'immigrants, davant la repressió del governador civil de Barcelona,Martínez Anido i els pistolers de la patronal contra l'anarcosindicalisme, el 1922 entra en contacte amb el grup violentLos Solidarios.
Després del cop d'estat dePrimo de Rivera, el setembre de 1923, s'estableix a Puigcerdà delegat per laCNT per, suposadament, col·laborar al contraban d'armes destinades a la lluita contra la dictadura.
S'exilia a França entre el 1924 i el 1934, mantenint el contacte amb altres membres dels Solidarios, com enDurruti. Treballà com a sabater aParís, i la construcció i en un garatge aAubervilliers, on tingué una filla, la Florida Martín Sanmartín.
Torna a Puigcerdà el 1934, treballant com a paleta alhora que manté la seva militància a la CNT. Algunes fonts indiquen que de l'octubre del 1934 al febrer del 1936 va ser empresonat per la seva militància política, però això contradiu les fonts que el localitzen treballant de paleta a Bellver de Cerdanya, a la fàbrica SALI de Puigcerdà, a la carretera deMeranges, llavors en construcció, fent pedra, o a l'empresa Py d'Oceja.[1] El 1936 assisteix al congrés de la CNT deSaragossa com a delegat.
Durant la guerra civil fou dirigent alConsell de la Cerdanya amb seu aPuigcerdà. Aquest consell creà un règim cooperativista. Així, a més dels tallers, es col·lectivitzaren els grans masos, no així els més petits, tot i haver de rendir la producció agrària a la cooperativa. Davant les protestes hi hagué una matança a Puigcerdà, de la que es discuteix la responsabilitat, però el cert és que dues dones de dos assassinats foren detingudes pel servei d'ordre del Consell, i trobades mortes a cops de culata.[2]
També durant la governació del Consell de Cerdanya s'enderrocà l'església deSanta Maria de Puigcerdà, i es destrossaren altres esglésies de la comarca, així com es perseguí als rectors.
Diverses fonts acusen Antonio Martín Escudero d'ordenar o si més no tolerar nombroses execucions a lacollada de Toses, amb més d'una cinquantena de morts en aquesta zona, entre ells elmossèn ihistoriador cerdà Jaume Martí.[3][4] Alguna historiografia recent sembla desmentir la seva responsabilitat en aquestes morts,[5] però allò innegable és que durant el seu mandat hi hagué nombroses execucions extrajudicials.
Morí a l'antic pont del Segre deBellver de Cerdanya, segons algunes fonts en una emboscada quan volia parlamentar amb l'alcaldia de la població, mentre que altres afirmen que fou en voler prendre el poder a la població i incorporar-la al Consell de la Cerdanya,[6][7] atès que sembla que l'acompanyaven homes armats procedents d'Alp, Puigcerdà i laSeu d'Urgell. En qualsevol cas, a Bellver l'esperaven homes armats.[5] Tot plegat tingué lloc poc abans delsFets de Maig.
