| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 22 maig 1864 Papendrecht (Països Baixos) | ||
| Mort | 21 setembre 1953 (89 anys) Leiden (Països Baixos) | ||
| Rector Magnífic de la Universitat de Leiden | |||
| 1919 – 1920 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Leiden | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | etnògraf, metge, fotògraf, professor d'universitat, físic, escriptor, botànic | ||
| Ocupador | Universitat de Leiden,professor ordinari neerlandès.Facultat de Lletres de la Universitat de Leiden(1904–1934) | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Royal Netherlands East Indies Army(en) | ||
| Participà en | |||
| 1896 | Second Borneo Expedition(en) | ||
| 1893 | Borneo-expedition 1893-1894(en) | ||
| Obra | |||
| Abrev. botànica | Nieuwenh. | ||
| Localització dels arxius |
| ||
| Família | |||
| Cònjuge | Margarete von Uexküll Güldenbandt | ||
  | |||
Anton Willem Nieuwenhuis (Papendrecht, 22 de maig de 1864 -Leiden, 21 de setembre de 1953) va ser unexplorador imetgeneerlandès que va viatjar extensament al centre deBorneo en ladècada de 1890, enregistrant informacióetnogràfica valuosa sobre el pobledaiak i fent col·leccions biològiques.
Anton Willem era el fill d'Arend Jan Nieuwenhuis (Deventer, 17 de maig de 1837 - Papendrecht, 5 de gener de 1865) i de Johanna Schneider (al voltant de 1840 - Leiden, 8 de gener de 1926).
Va assistir a l'escola de Deventer i es va matricular el 28 de setembre de 1883 a laUniversitat de Leiden per graduar-se enmedicina. El 15 de novembre de 1889, va adquirir el títol de metge i undoctorat de medecina en 1890 amb el treballSobre l'hematomaescrotal a laUniversitat de Friburg de Brisgòvia.
Després es va unir a l'exèrcit holandès. Va ser nomenat metge de segona classe el 5 de desembre de 1890 i va ser transferit aBatàvia,Indonèsia. Al febrer de 1891 va ser traslladat a l'illa deBorneo. Allí va conèixer la cultura i l'estructura del país i de les persones que hi viuen. També va participar en les expedicions de recerca de laSocietat per a la Promoció de l'estudi de la història natural de les colònies holandeses,[Nota 1] va emprendre estudis mèdics iantropològics dels diferents grups de població dels daiak. Després d'onze anys i mig va tornar alsPaïsos Baixos. El 22 de maig de 1898 es va promoure a oficial metge de primera classe i va començar les seves experiències literàries.
El 14 de gener de 1904 va ser nomenat professor d'història, la literatura, antiguitats, institucions, costums i tradicions dels pobles dels arxipèlags de l'oceà Índic. Es va convertir en president de l'Associació de Medicina Tropical de Rotterdam-Leiden, membre de l'Associació Antropològica Holandesa, i el 6 de juny de 1902, membre corresponent de laKoninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen (Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos). També va rebre nombroses honors de diferents societats culturals de la seva època.
També va treballar com a editor de les revistes científiquesArxius internacionals d'etnografia,Janus iPaïsos Baixos tropicals. Va ser nomenat cavaller de l'Ordre del Lleó Neerlandès, i el 1910 es va convertir en cavaller de la primera classe de l'Ordre Reial d'Albert de Saxònia. Entre 1919 i 1920 va ser rector de la Universitat de Leiden. El 8 de febrer de 1920 va fer el discursDe mensch in de werkelijkheid, zijn kenleer in den Heidenschen godsdienst (De l'home a la realitat, la seva epistemologia en la religió pagana). El 17 de setembre de 1934 es va retirar de la seva càtedra, a l'edat de 70 anys, però va continuar treballant en publicacions etnogràfiques.
Va morir a Leiden el 1953. En un obituari, Bertram E. Smythies el va anomenar«unLivingstone Borneo».[1]
Nieuwenhuis es va casar el 4 de juny de 1902 a Deventer amb la baronessa Johanna Margarete von Uexküll Toni Güldenbandt (Kaunas, 19 de gener de 1873 - 4 de gener de 1970), filla del baró i general Georg Reinhold Uexküll de Güldenbandt (20 de juny de 1825 -Riga, 18 de d'agost de 1890) i de la seva esposa Marie Boehtlingk (Riga, 19 de març de 1830 - Riga, 1881).
El matrimoni va tenir quatre fills:
Entaxonomia, s'ha anomenat en honor seu l'orquídiaBulbophyllum nieuwenhuisii i elbulbul ullblau (Pycnonotus nieuwenhuisii).
