Paul Jules Antoine Meillet (11 de novembre del1866,Moulins-sur-Allier –21 de setembre del1936,Châteaumeillant) va ser un dels lingüistes francesos més importants de principis del segle xx. Meillet va començar els seus estudis a laSorbona, on va rebre la influència deMichel Bréal,Ferdinand de Saussure, i els membres de l'Année Sociologique. El1890 va formar part d'un viatge de recerca alCaucas on va estudiar l'armeni. Després de la seva tornada, atès que de Saussure havia tornar aGinebra, va continuar la sèries de lliçons engramàtica comparativa que el lingüista suís havia fet anteriorment.
Meillet va completar el seu doctorat,Recerca sobre l'ús del genitiu-acusatiu a l'antic eslau, el1897. El1902 va prendre possessió d'una càtedra sobre l'armeni a l'École des langues orientales. El1905 va ser escollit per alCollège de France, on va ensenyar sobre la història i l'estructura de lesllengües indoeuropees. Va treballar estretament amb lingüistes destacats com araPaul Pelliot iRobert Gauthiot.
Avui en dia es recorda a Meillet com el mentor d'un generació sencera delingüistes ifilòlegs que esdevindrien centrals a la lingüística francesa del segle xx, com araÉmile Benveniste,Georges Dumézil, iAndré Martinet.
A la Sorbona, al començament de1924, Meillet va supervisarMilman Parry. El1923, un any abans que Milman Perry comencés els seus estudis amb Meillet, Meillet va escriure les línies següents (que Parry cita en la primera de les seves tesis franceses):
| « | L'èpica homèrica està composta enterament per fórmules passades successivament de poeta a poeta. Un examen de qualsevol passatge revelarà ràpidament que està formada per línies i fragments de línies que es reprodueixen paraula per paraula en un o un seguit d'altres passatges. Fins i tot aquelles línies les parts de les quals resulta que no apareixen en cap altre passatge tenen el mateix caràcter de fórmula, i és sense dubte pura sort que no es puguin trobar en cap altre lloc.[1] | » |
Meillet va oferir la seva opinió de què aquest patró (l'anomenadateoria de l'oralitat) pot ser una característica distintiva de l'èpica transmesa oralment (un exemple de la qual es diu que és laIlíada). Meillet va suggerir a Parry que observés el mecanisme d'unatradició oral viva per confirmar si aquest suggeriment era vàlid; també va introduir Parri a l'estudióseslovéMatija Murko, que havia escrit extensament sobre la tradició èpica heroica enserbocroata i particularment aBòsnia amb l'ajuda d'enregistraments fonogràfics.[2] De la recerca resultant de Parry sobre Bòsnia, els registres de la qual estan ara allotjades a la Universitat Harvard, ell i el seu estudiantAlbert Lord van revolucionar elsestudis homèrics.[3]
Meillet va donar suport a l'ús d'una llengua auxiliar internacional. Al seu llibreA la recerca de la llengua perfecta,Umberto Eco cita Meillet dient «Qualsevol tipus de discussió teòrica és inútil, l'Esperanto està funcionant».[4] Addicionalment, Meillet va ser un consultor amb laInternational Auxiliary Language Association, que va presentarInterlingua el1951.[5]
