Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Antíoc VII Sidetes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaAntíoc VII Sidetes
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement159 aCModifica el valor a Wikidata
SideModifica el valor a Wikidata
Mort129 aCModifica el valor a Wikidata (29/30 anys)
EcbàtanaModifica el valor a Wikidata
Rei Selèucida

← Demetri II NicàtorDemetri II Nicàtor →Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupaciómonarcaModifica el valor a Wikidata
PeríodePeríode hel·lenísticModifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaSelèucidesModifica el valor a Wikidata
CònjugeCleòpatra TeaModifica el valor a Wikidata
FillsSeleuc (príncep), Antíoc IX de CízicModifica el valor a Wikidata
ParesDemetri I SoterModifica el valor a Wikidata  i Laodice VModifica el valor a Wikidata
GermansDemetri II Nicàtor
AntigonusModifica el valor a Wikidata

Antíoc VII Sidetes (deSidó) oEvergetes (enllatíAntiochus Sidetes, engrec antic Αντίοχος Ζ' Σιδήτης) va ser un reiselèucida del138 aC al129 aC. Era fill deDemetri I Sòter, i germà deDemetri II Nicàtor. Va ser el tercer marit deCleòpatra Thea.

El140 aC elsparts van ocuparSelèucia del Tigris,Babilònia iDura Europos i el rei Demetri II va conservar la part sud deMesopotàmia, l'anomenadaCaracene oMesene però en les lluites contra els parts Demetri va ser fet presoner i moltes guarnicions es van declarar a favor deDiodot Trifó i el sud de Mesopotàmia va caure en bona part en mans de tribus probablement àrabs o semites.

El139 aC Antíoc VII Sidetes, que era a l'illa de Rodes, va retornar a territori selèucida per ocupar el lloc del rei presoner, però va obtenir molt poc suport aSíria per la por que feia Diodot, que governava com un tirà. Però el138 aC Cleòpatra Thea, la dona de Demetri II, que exercia la regència de les regions que romanien lleials al seu marit, en saber que Demetri II s'havia casat amb una princesa dels parts, es va casar amb Antíoc VII i així va aconseguir que el reconeguessin rei, obtenint el suport de l'exèrcit, i llavors diverses guarnicions que eren lleials a Diodot es van declarar a favor d'Antíoc VII (137 aC). Abandonat pels seus anteriors partidaris, Diodot va fugir a Dor (Fenícia) que és l'actual Tantura (al sud de lamuntanya del Carmel) on va quedar assetjat. Va poder fugir i arribar aPtolemais, d'on també va haver de fugir i va passar a Ortòsia, i després aApamea on una altra vegada es va veure assetjat i va haver de capitular, essent capturat i executat. Antíoc no va respectar l'acord que existia amb el cap jueu macabeuSimó Tasi i va nomenar governador de Palestina a Cendebeos (137 aC) que va construir la fortalesa de Cedrom que controlava el país. Aquestes lluites van ser aprofitades pel governador d'Osroene Ohoi bar Jevie, que es va independitzar.[1]

El136 aC Simó va derrotar a Cendebeos a la plana de Modein però el gendre de Simó,Ptolemeu, va fer matar el seu sogre junt amb dos fills (Judes i Mataties) amb el desig d'ocupar el poder, intent que va fracassar, perquè l'altre fill,Joan Hircà I, va ser aclamat com a cap delsmacabeus i Ptolemeu va ser assetjat a Dok i finalment va fugir aRabath Ammon on el cap Cotiles el va acollir. Sidetes va restar ocupat un temps amb els jueus però després de capturar Jerusalem el133 aC va fer les paus amb els jueus i va dirigir la seva atenció cap als parts.[2]

El130 aC va guanyar una batalla a la riba delZab i va recuperar Mesopotàmia, Babilònia iMèdia.[3]Armènia, que estava sotmesa als parts, es va independitzar i elssàtrapes de Mèdia, i Persis i potser d'altres es van rebel·lar; però el129 aC va patir una emboscada del reiFraates II de Pàrtia i va morir en labatalla d'Ecbàtana,[4] i el seu fill Seleuc fet presoner. Al mateix temps el seu germà Demetri II, presoner dels parts, havia estat alliberat amb l'esperança de provocar una lluites civil entre ambdós germans, però la mort de Sidetes li va deixar el camp lliure i la seva ex dona Cleòpatra Thea, vídua de Sidetes, va tornar amb ell.[2]

Referències

[modifica]
  1. Segal, J. B.. «Abgar». A:Encyclopædia Iranica (en anglès), p. 210-213. 
  2. 2,02,1Smith, William. «Antiochus VII». A:A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology (en anglès). Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 199. 
  3. Overtoom, Nikolaus Leo «The Power-Transition Crisis of the 160s–130s BCE and the Formation of the Parthian Empire» (en anglès). Journal of Ancient History, Volume 7, 1 [Consulta: 17 desembre 2023].
  4. Jakobsson, Jens. «Seleucid Empire (306 - c.150 BCE)» (en anglès). Iran Chamber Society, 2004. [Consulta: 2 febrer 2018].
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Antíoc VII Sidetes
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antíoc_VII_Sidetes&oldid=35592732»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp