| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 286 aC Síria | ||
| Mort | 246 aC (39/40 anys) Anatòlia | ||
| Causa de mort | Probable enverinament. | ||
| Sepultura | Belevi 38° 00′ 53″ N, 27° 28′ 20″ E / 38.0146°N,27.4721°E /38.0146; 27.4721
| ||
| Rei Selèucida | |||
| 261 aC – 246 aC ← Antíoc I Soter –Seleuc II Cal·linic → | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Religió a l'antiga Grècia | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Període | Període hel·lenístic | ||
| Família | |||
| Família | Selèucida | ||
| Cònjuge | Berenice de Síria(250 aC–) Laodice I | ||
| Fills | Amb Laodice:
Amb Berenice:
| ||
| Pares | Antíoc I Soter i princesaEstratonice | ||
| Germans | Estratonice Arsinoe de Cirene Seleucus | ||
| Parents | Diòdot I de Bactriana,gendre | ||
Antíoc II Teos (grec antic:Ἀντίοχος Θεός;286 aC-246 aC) va ser el reiselèucida de Síria del261 aC al246 aC. Era fill d'Antíoc I Soter i de la princesaEstratonice, filla deDemetri Poliorcetes.
Va succeir el seu pare Antíoc I Soter a la seva mort en la guerra contra elsgàlates l'any266 aC i llavors va fer la pau ambPèrgam i amb Egipte sobre la base del manteniment dels territoris. La pau amb Egipte no va durar i la rebel·lió de Ptolemeu, governador de laJònia Egípcia, instigada per Antíoc, va suposar el reinici de les hostilitats (260 aC). Els selèucides van recuperarCilícia i la costa fenícia i van retornar la llibertat a les ciutats fenícies, especialmentArvad (259 aC) on va ser proclamatGerostrat amb el seu fillEstrató. El258 aC els selèucides van entrar aEfes, capital de la Jònia Egípcia, i aMilet, i van ocupar tota la regió; sembla que els ciutadans de Milet, agraïts per alliberar-los del tiràTimarc, van atorgar-li el sobrenom deThéos (Θεός 'Déu').Antígon II Gònates de Macedònia, aliat als Selèucides, també va derrotar els egipcis en aigües de l'illa deCos. Ptolemeu, el governador de Jònia, va ser finalment assassinat. Aquesta guerra, anomenadaSegona Guerra de Síria, va acabar finalment amb un nou tractat de pau (255 aC), en virtut del qual, en un dels acords, Antíoc repudiaria a la seva donaLaodice (que era sa cosina germana) i es casaria ambBerenice, filla dePtolemeu II d'Egipte, i el fill d'aquesta unió seria proclamat hereu passant per davant dels drets dels quatre fills de Laodice (Seleuc, Laodice, Estratonice i Antíoc conegut com aAntíoc Hierax); Egipte va renunciar a Jònia (incloses algunes illes), a Cilícia i aCelesíria.
El252 aC Antíoc va repudiar a la seva muller segons allò pactat amb Egipte i el251 aC es va casar amb Berenice. D'aquesta unió va néixer un infant, de nom desconegut.
El sàtrapa de PàrtiaAndràgores, va prendre el títol de rei l'any256 aC o el255 aC. També el sàtrapa deBactrianaDiòdot es va revoltar vers el255 aC i es va fer independent amb títol reial. No gaire després, el250 aC, elsparnes van apoderar-se de Pàrtia. Andràgores va fugir i el cap dels parnesArsaces I, es va proclamar rei.
El246 aC, al morirPtolemeu II Filadelf, Antíoc va canviar la seva decisió sobre la successió, va restaurar al seu fill gran, Seleuc, com a hereu i va desheretar al fill que havia tingut amb Berenice. Antíoc va deixar a la seva dona Berenice aAntioquia i se'n va anar a Àsia Menor, a Efes, on va tornar a viure amb Laodice (agost del246 aC), que probablement el va enverinar. Probablement enterrat aBelevi. Seleuc II Cal·línic va ser proclamat rei. A Antioquia soldats addictes a Laodice van matar el fill de Berenice. Aquesta va demanar ajut al seu germàPtolemeu III Evèrgetes I, però també va morir assassinada, abans que l'egipci inicies les hostilitats (laTercera Guerra Síria).[1]
| Precedit per: Antíoc I Soter | Imperi Selèucida | Succeït per: Seleuc II Cal·línic |
