Els animals sónéssers vius, és a dir, presenten les característiques pròpies de lavida:metabolisme, creixement ireproducció. Sónorganismes, és a dir, estan dotats d'una estructura i constitució determinades. Tenencèl·lules eucariotes, són pluricel·lulars amb teixits. Sónhomeoterms, és a dir, es poden regular la temperatura del cos, i són heteròtrofs, és a dir, no poden produir el seu propi aliment mitjançant lafotosíntesi, per la qual cosa s'han d'alimentar d'altres éssers vius o de les seves restes. Segons l'origen de l'aliment que prenen poden sercarnívors (aliment d'origen animal),herbívors (aliment d'origen vegetal) oomnívors (aliment tant d'origen animal com d'origen vegetal).
Amb algunes excepcions, principalment entre lesesponges de mar (embrancamentPorifera) i elsplacozous, els animals tenen cossos estructurats enteixits separats. Aquests inclouen elsmúsculs, que són capaços de contreure i controlar la locomoció, i elsteixits nerviosos, que envien i processen els senyals. En general, també disposen d'unacambra digestiva interna, amb una o dues obertures. Els animals amb aquest tipus d'organització s'anomenen metazous, o eumetazous, quan el primer nom s'utilitza per a animals en general.[3]
Les funcions vitals són les que tenen com a finalitat respondre a les necessitats bàsiques del seu estil devida. En la majoria d'animals moltes funcions vitals estan reguladeshormonalment.
Els organismes consumeixen matèria orgànica d'altres organismes per tal d'aconseguir elcarboni i altreselements que necessiten per viure. En la majoria d'animals, l'encarregat de dur a terme aquesta funció és l'aparell digestiu. L'aliment és ingerit per la boca idigerit en tres passos. Primer, és descompost en petites molècules (nutrients) per mitjà de processosenzimàtics imecànics. Després, els nutrients són absorbits i passen a l'organisme, on són distribuïts a les cèl·lules. Finalment, s'eliminen els residus no digeribles per l'anus (o, si no n'hi ha, per laboca).
La respiració és la funció per la qual els animals obtenen l'oxigen que necessiten per larespiració cel·lular, com tots els organismesaeròbics. Normalment, els animals aquàtics utilitzen eldioxigen dissolt en l'aigua, mentre que els animals terrestres utilitzen l'O₂ de l'aire (hi ha excepcions, com elsmamífers aquàtics i algunsmol·luscs oinsectes aquàtics que utilitzen pulmons o tràquees). Els animals que extreuen l'oxigen de l'aigua tenenbrànquies, mentre que els que aprofiten el de l'aire tenenpulmons otràquees.
Mitjançant la circulació, es reparteixen entre les cèl·lules els nutrients, l'oxigen i leshormones, i es recullen els residus generats pelmetabolisme. Hi ha dos tipus de circulació: lacirculació oberta i lacirculació tancada. En la circulació oberta, típic delsartròpodes i la majoria demol·luscs, entre d'altres, un líquid anomenathemolimfa (barreja desang ilimfa) situat dins una cavitat denominadahemocel banya directament elsòrgans amb oxigen. En canvi, en la circulació tancada (típica delsvertebrats,anèl·lids icefalòpodes) la sang mai no abandona elsvasos sanguinis, sinó que l'oxigen i els nutrients travessen les capes dels vasos sanguinis per entrar al fluid intersticial.
La talla de l'animal determina si els residus del metabolisme surten sols al medi exterior o si han de ser eliminats per l'aparell excretor. A més d'eliminar residus, la funció d'excreció també serveix per regular lapressió osmòtica de l'organisme, controlant la quantitat d'aigua eliminada amb els residus.
La locomoció és la funció que permet a l'animalmoure's pel seu medi. La majoria d'animals són mòbils, i hi ha una gran varietat de formes de moviment.Trichoplax adhaerens es mou amb l'ajut dels seuscilis,[8] lesserps i anèl·lids es mouen per mitjà de moviments peristàltics, els vertebrats i artròpodes han desenvolupatpotes, elscaragols es mouen amb el seu peumuscular, els animals aquàticsneden i els voladorsvolen, etc.
La locomoció permet a l'animal rebreinformacions del món exterior, del seu propi cos o d'altres animals. També permet reaccionar a aquestes informacions, i en alguns casos, transmetre-les de nou. Els encarregats d'això són l'aparell nerviós i elsòrgans sensorials. Els òrgans sensorials més visibles en la gran majoria d'animals són elsulls, però en alguns animals estan atrofiats o fins i tot absents.
El regne animal se subdivideix en una sèrie de grans grups denominatsembrancaments (l'equivalent de lesdivisions delregne vegetal); cadascun correspon a un tipus d'organització ben definit, tot i que n'hi ha alguns de filiació controvertida. En el següent quadre es llisten els embrancaments animals i les seves característiques principals:
Generalment es considera que els animalsevolucionaren d'uneucariotaflagel·lat. Els seus parents vivents coneguts més propers són elscoanoflagel·lats, flagel·lats amb collar que tenen una morfologia semblant a la dels coanòcits de determinades esponges. Els estudismoleculars classifiquen els animals al si del grup delsopistoconts, que també inclouen els coanoflagel·lats, elsfongs i uns quantsprotists paràsits de mida petita. El nom deriva de la ubicació posterior delflagel en les cèl·lules mòtils, com en la majoria d'espermatozous dels animals, mentre que els altreseucariotes tendeixen a tenir flagels anteriors.
Els primers fòssils que podrien representar animals aparegueren a finals delPrecambrià, fa uns 610milions d'anys, i són coneguts com aorganismes ediacarians o vendians. Tanmateix, resulta difícil relacionar-los amb fòssils més recents. Alguns podrien representar precursors dels embrancaments moderns, però poden ser grups separats, i podria ser que ni tan sols fossin animals. A part d'aquests éssers vius, la majoria d'embrancaments animals coneguts aparegueren més o menys alhora durant el períodeCambrià, fa uns 542 milions d'anys. Encara es debat si aquest esdeveniment, anomenat «explosió cambriana», representa una divergència ràpida entre els diferents grups o simplement un canvi de les condicions que feu possible una major fossilització. Tanmateix, alguns paleontòlegs i geòlegs suggereixen que els animals, aparegueren molt abans del que es creia anteriorment, possiblement fins i tot fa mil milions d'anys.Icnofòssils, com ara pistes i caus descoberts en estratstonians indiquen la presència demetazous triploblàstics amb forma decuc, més o menys igual de grans (uns 5 mm d'ample) i complexos que elscucs de terra.[13] A més, durant l'inici del període Tonià, fa uns mil milions d'anys, hi hagué un descens en la diversitat delsestromatòlits que podria indicar l'aparició d'animals pasturadors durant aquest temps, car els estromatòlits augmentaren en diversitat després que les extincions de finals de l'Ordovicià i delPermià extingissin grans quantitats d'animals marins pasturadors, i disminuïren després que les poblacions animals es recuperessin. El descobriment, que pistes molt similars a aquests icnofòssils primitius són produïdes avui en dia pelprotist unicel·lular gegantGromia sphaerica, posa més en dubte la seva interpretació com a prova d'una evolució animal primerenca.[14][15]
Aristòtil dividí el món vivent en animals iplantes, esquema que fou seguit perCarl von Linné en la seva primera classificació jeràrquica. Des d'aleshores, els biòlegs han començat a emfatitzar les relacions evolutives, de manera que aquests grups han estat restringits en certa manera. Per exemple, elsprotozous microscòpics inicialment foren considerats animals perquè es movien, però actualment se'ls tracta separadament.
En el sistema original deLinné, els animals eren un d'entre tresregnes, dividits en les classesVermes,Insecta,Pisces,Amphibia,Aves iMammalia. Des d'aleshores, els quatre últims grups han estat units en un únic embrancament, el delscordats, mentre que les altres classes han estat separades.
Elsmetazous basals constitueixen els grups d’animals mésbasals de l’arbre filogenètic dels metazous, és a dir, aquells que divergeixen primer en l’evolució dels animals, inclouen principalment els embrancaments dels placozous, porífers (esponges), cnidaris i ctenòfors, així com el granclade dels bilaterals, tot i que aquest últim és sovint considerat més derivat en molts aspectes, com per lasimetria bilateral.[25]
Les modernes tècniques de seqüenciació debases de l'ADN, juntament amb la metodologia de lacladística han permès reinterpretar les relacions filogenètiques dels diferents embrancaments animals, el que ha produït una revolució en la seva classificació; encara no hi ha un acord unànime sobre el tema, però són cada vegada més els zoòlegs que admeten la nova classificació, que és la representada el taxobox d'aquest article; així, la majoria debilaterals sembla que pertanyen a un d'aquests quatre llinatges:deuteròstoms,ecdisozous,platizous ilofotrocozous.
A causa de la gran diversitat dels animals, resulta més econòmic pels científics estudiar un nombre limitat d'espècies elegides per tal de poder traçar relacions a partir del seu treball i extrapolar conclusions sobre com funcionen els animals en general. Com que és fàcil de mantenir i criar, lamosca del vinagre (Drosophila melanogaster) i elnematodeCaenorhabditis elegans han estat des de fa molt de temps elsorganismes model metazous estudiats més intensament, i foren uns dels primers éssers vius a ser seqüenciats genèticament. Això fou facilitat per la mida tan petita del seugenoma, però un problema d'això és que com que han perdut moltsgens,introns illigaments, aquests ecdisozous no poden revelar gaire sobre l'origen dels animals en conjunt. L'abast d'aquest tipus de l'evolució dins del superembrancament serà revelat pelsprojectes genoma actualment en progrés. L'anàlisi del genoma deNematostella vectensis ha subratllat la importància de les esponges, els placozous i elscoanoflagel·lats, també en curs de seqüenciació, a l'hora d'explicar l'arribada de 1.500 gens ancestrals únics als eumetazous.[26]
Una anàlisi de l'esponja homoscleromorfaOscarella carmela també suggereix que l'últim avantpassat comú i els animals eumetazous era més complex del que s'assumia anteriorment.[27]
Altres organismes model del regne animal inclouen elratolí domèstic (Mus musculus) i elpeix zebra (Danio rerio).
↑Gero HIllmer; Ulrich Lehmann.Fossil Invertebrates. CUP Archive, 1983, p. 350.ISBN 9780521270281.
↑Alberts, Bruce; Johnson, Alexander; Lewis, Julian; Raff, Martin; Roberts, Keith i Walter, Peter.Molecular Biology of the Cell. 4a edició. Nova York: Garland Science, 2002.
↑Sangwal, Keshra.Additives and crystallization processes: from fundamentals to applications. John Wiley and Sons, 2007, p.212.ISBN 9780470061534.
↑Becker, Wayne M.The world of the cell. Benjamin/Cummings, 1991.ISBN 9780805308709.
↑Magloire, Kim.Cracking the AP Biology Exam. 2004a ed.. The Princeton Review, 2004, p.45.ISBN 9780375763939.
↑El nombre d'espècies és aproximat i varia segons les fonts; les dades d'aquesta taula estan basades en Brusca i Brusca, si no s'indica el contrari: Brusca, R. C. i Brusca, G. J., 2005.Invertebrados, 2a edició. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp.ISBN 0-87893-097-3
↑Els acelomorfs (Acoelomorpha) són un embrancament d'animals considerat part dels platelmints, però classificats recentment per Jaume Baguñà i Marta Riutort com un embrancament basal entre els bilaterals. La seva filogènia es troba en actual investigació.
↑Aguinaldo, A. M. A., J. M. Turbeville, L. S. Linford, M. C. Rivera, J. R. Garey, R. A. Raff, and J. A. Lake. 1997. Evidence for a clade of nematodes, arthropods and other moulting animals.The EcdysozoaArxivat 2019-12-03 aWayback Machine.. Nature. 387:489-493.
↑Adl, Sina M.; Bass, David; Lane, Christopher E.; Lukeš, Julius; Schoch, Conrad L.; Smirnov, Alexey; Agatha, Sabine; Berney, Cedric; Brown, Matthew W. «Revisions to the Classification, Nomenclature, and Diversity of Eukaryotes». Journal of Eukaryotic Microbiology, 66, 1, 2018, pàg. 4-119.DOI:10.1111/jeu.12691.PMC:6492006.PMID:30257078.
.svg){kind=icon}
.jpg)
