Androgínia és un terme derivat delgrecἀνδρóγυνος[1] (al seu torn format pels motsἀνήρ 'home' iγυνή 'dona') i es refereix a la barreja de masculinitat i feminitat característica de lamoda o a unhermafroditisme veritable.[2]
Unandrogin, en termes d'identitat de gènere, és una persona que no queda clarament dins dels típics papers de la masculinitat o feminitat de la seva societat.
Els pobles de l'antiguitat feien una neta diferència entre el queMircea Eliade anomena l'hermafrodita concret i l'androgin ritual: un nounat que presentés signesd'hermafroditisme era considerat en certes cultures i en èpoques particulars un signe de la còlera dels déus, i matat. Només estava tolerada l'androgínia ritual.
Aquesta teoria es presenta en el llibre dePlatóEl banquet (189 - 193 aC). Al començament, els humans eren de tres sexes dobles: mascle/mascle, femella/femella, i hermafrodita (mascle/femella). Havent provocat la còlera dels déus, van ser castigats separant-los en dues meitats, formant els humans actuals. Després d'aquesta separació cruel, no cessen de retrobar la seva meitat, cosa que explicaria l'amor.
Balzac centrà la seva novel·laSéraphîta sobre un personatge androgin tret de les teories deSwedenborg. Séraphîtüs-Séraphîta és estimat en tant que home i en tant que dona, i fa prova d'una erudició i intel·lectualitat superior, és un ésser "total".
LIlar, Suzanne,Le couple (1963), Paris, Grasset; Translated asAspects of Love in Western Society in 1965, with a foreword by Jonathan Griffin, New York, McGraw-Hill.
